Una dama nascuda a Barcelona o Molins de Rei –no se sap del cert– a principis del segle XIX és la primera protagonista del llibre Catalanes en la història de España, de María de los Ángeles Pérez Samper i Ricardo García Cárcel, editat per Ariel. A través de les biografies de catorze catalans de l’època moderna i la contemporània –d’Estefania de Requesens fins als catalans de la Transició, passant per Capmany, Prim, Pi i Margall, Balmes, Cambó, Pla o Carceller– s’explora la dialèctica Catalunya-Espanya en moments històrics claus.
Estefania de Requesens va néixer cap al 1504 o el 1505. El seu pare va ser Lluís de Requesens, governador general de Catalunya. La seva mare, Hipòlita Roís de Liori i de Montcada. Pertanyia, doncs, a dues famílies nobles de gran importància a la Corona d’Aragó. Els seus primers anys els va passar a Barcelona, però el seu matrimoni la va portar a la Cort d’Espanya, on va tenir un paper important al servei de la família imperial de Carles V, especialment a cura del Príncep Felip -el futur rei Felip II.
A la mort de Lluís de Requesens, el 31 de desembre del 1509, Hipòlita va passar a ser usufructuària de totes les seves possessions, convertint-se en una vídua molt rica i influent. Va dedicar la seva vida a conservar i engrandir el seu patrimoni. Hipòlita i Estefania van continuar vivint al palau reial menor de Barcelona. També residien temporades a Molins de Rei. Estefania va viure amb la seva mare fins que va contreure matrimoni.
El casament amb Juan de Zúñiga
Moment decisiu de la vida d’Estefania va ser el casament. Va saber aprofitar la gran oportunitat que li oferien els canvis històrics que s’estaven produint amb el pas del segle XV al segle XVI. El matrimoni d’Estefania amb un noble castellà, Juan de Zúñiga, és un exemple representatiu de l’enllaç entre noblesa catalana i noblesa castellana que es va donar des de la creació de la nova monarquia espanyola.
Juan de Zúñiga Avellaneda i Velasco i el seu germà Íñigo van ser dels primers que es van posar a Brussel·les al servei de Carles, el futur rei de la monarquia espanyola i emperador del Sacre Imperi. El 1519, Juan va acompanyar el rei a la Corona d’Aragó. El monarque era a Barcelona, quan, per allunyar-se de la pesta que va afectar la ciutat, va anar a refugiar-se al palau que la família Requesens tenia a Molins de Rei. Anava acompanyat de Juan de Zúñiga. El rei i el seu seguici van romandre tres mesos a la casa Requesens. I va sorgir l’amor entre Juan i Estefania, o almenys el projecte d’enllaç.
Juan va acompanyar Carles en el seu viatge a Alemanya per assumir l’herència imperial i ser coronat a Aquisgrà. Carles, ja emperador, va continuar promocionant Juan de Zúñiga. Poc temps després de la celebració del casament de Carles amb Isabel de Portugal, el 9 de juny del 1526, l‘emperador li va concedir llicència a Juan de Zúñiga per contraure matrimoni amb Estefania de Requesens. Es va obviar una clàusula testamentària del pare, que obligava Estefania a casar-se amb un membre del llinatge. La solució va ser donar preferència al cognom Requesens per al primogènit i hereu del matrimoni.
La relació de Juan i Estefania amb la família imperial va ser sempre de total confiança. Si la proximitat amb els emperadors ja era gran, encara més gran seria amb l’arribada dels fills. Juan i Estefania després del casament es van instal·lar al palau familiar de Barcelona. Van tenir una nena, Hipòlita, nascuda el 1527, però que va morir al cap de pocs mesos. Paral·lelament va créixer la família imperial. Felip, fill primogènit de l’emperador Carles V i l’emperadriu Isabel, va néixer a Valladolid, el 1527. Al cap de poc temps Estefania va tornar a quedar embarassada. Lluís, fill primogènit de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens, va néixer a Barcelona, el 1528. Felip i Lluís eren, doncs, dos nens molt propers en edat, que, malgrat la seva diferent posició, acabarien sent amics, companys d’estudis i de jocs.
Una parella molt unida però amb separacions pel servei a l’emperador
Juan i Estefania, encara que van ser sempre una parella molt unida, van haver de separar-se diverses vegades per obligacions del seu servei a l’emperador. Zúñiga també va acompanyar Carles a la seva coronació a Bolonya. L’abril del 1533 va tornar amb l’emperador a Espanya. Després d’una llarga separació, Juan i Estefania van tornar a retrobar-se i va néixer el tercer fill, Pere. L’emperador, que apreciava molt els Zúñiga-Requesens, els va destinar a residir a la Cort, on els va fer ocupar càrrecs molt propers a ell.
Juan va romandre amb la seva família a la Cort fins a la seva mort. Van viure a l’Alcázar de Madrid i en altres residències reials. Acompanyaven l’emperadriu Isabel durant les absències de l’emperador. Aleshores Juan i Estefania ja havien format la seva família. Havia mort la seva filleta Hipòlita i també va morir Pere. Tenien Lluís i l’agost del 1535 va néixer la seva quarta filla, Catalina, que moriria quan encara una nena. Ser mare va ser l’experiència principal de la vida d’Estefania. Les seves vivències maternals estan fidelment recollides a les seves cartes a Hipòlita. Com a mare va patir molt, però també va ser molt feliç. Durant els seus anys a la Cort, va estar gairebé tot el temps embarassada. Van néixer dos nens més, Joan el 1536, Diego el 1538 i una nena, Hipòlita el 1539, i tots tres van arribar a l’edat adulta. Altres van morir durant la infantesa. En total va tenir onze fills, dels quals només quatre van sobreviure els pares. A més de tenir cura dels seus fills, tenir cura del seu marit va ser igualment la missió principal, que també va ocasionar a Estefania moltes preocupacions pels freqüents atacs de gota i càlculs de ronyó que van afectar Juan tota la seva vida.
Contacte epistolar amb la mare, en català
Durant els llargs anys de permanència a la Cort, Estefania i la seva mare Hipòlita mai no van perdre la comunicació. Hipòlita va escriure moltes cartes. El seu epistolari està format per 870 cartes, de les quals 89 estan escrites a familiars, amics i administradors. Estefania també va escriure moltes cartes i molt belles a la seva mare, escrites en català. Se’n conserven 124. D’aquesta manera van mantenir la relació de manera continuada, malgrat la distància.
Quan va arribar el moment d’organitzar la vida del jove Felip, l’emperador Carles va nomenar Juan de Zúñiga preceptor del príncep. Era la màxima mostra de confiança. Quan estava absent l’emperador, a la Cort quedava Juan de Zúñiga. Va ser, doncs, doblement pare, dels seus propis fills, i de Felip. També Estefania participava de la cura del príncep, arribant a exercir de vegades com a cuinera i infermera. Estefania amb la seva dedicació, va contribuir molt a crear un ambient familiar per al nen. Felip mostrava gran afecte Juan i Estefania.
Va tenir cura del príncep i futur rei Felip II
La confiança de Carles V era plena. El 1536 va nomenar Zúñiga membre del Consell d’Estat. Van ser molts els favors que va concedir a la família Zúñiga, no només al pare, sinó també als fills.
Quan l’emperadriu Isabel va morir el maig de 1539 a Toledo, Juan va acompanyar l’emperador en el seu retir de dol al monestir jerònim de Santa María de La Sisla. El juliol del 1539, Juan de Zúñiga va ser promocionat amb el títol de majordom major del príncep Felip. Aleshores més que mai Estefania va actuar com una segona mare per a Felip, que només tenia llavors dotze anys.
Al cap de poc temps es va produir un altre viatge de l’emperador Carles. El novembre del 1539, va haver d’acudir als Països Baixos. Per a la regència de Castella, un dels seus membres va ser Juan de Zúñiga. I el maig del 1540 va ser nomenat president del Consell del príncep Felip. A les instruccions que l’emperador va donar al seu fill, li ordenava acatar els consells de Juan de Zúñiga.
A la tornada d’aquest viatge de Carles, Juan de Zúñiga va acompanyar l’emperador i el príncep Felip a les Corts dels regnes de la Corona d’Aragó, celebrades a Monsó el juny de 1542. Felip va ser reconegut com a hereu. Acabades les Corts de Monsó, l’emperador i el príncep van anar a Barcelona, on el príncep Felip va jurar com a hereu el 9 de novembre. La família Zúñiga va participar en l’esdeveniment. Hipòlita, la mare d’Estefania, va oferir al seu palau el 16 de novembre una gran festa.
L’emperador Carles V, a causa d’una altra de les seves llargues absències d’Espanya, va nomenar el príncep Felip, de 16 anys, el seu Regent a Espanya el maig de 1543. Va nomenar també els membres del Consell Reial i del Consell d’Estat, que havien d’ajudar el príncep Felip en el seu govern. Juan de Zúñiga era membre del Consell d’Estat i Conseller Privat del príncep Felip.
El paper dels Zúñiga-Requesens en el matrimoni del príncep Felip
Llavors es va decidir l’enllaç matrimonial del príncep Felip amb la seva cosina germana Maria Manuela de Portugal. Juan i Estefania van participar en la solemne rebuda de la princesa a Salamanca el novembre de 1543 i Juan va ser un dels padrins de casament del príncep Felip. Quan la princesa Maria Manuela va morir en donar a llum al príncep Carles, el 12 de juliol del 1545, Juan de Zúñiga i el seu fill Lluís van acompanyar el príncep Felip a les honres fúnebres celebrades a Valladolid i al seu retir al monestir de l’Abrojo, on van romandre gairebé un mes, guardant el dol.
Vídua i òrfena en dos mesos
Juan de Zúñiga, greument malalt de gota i de càlculs al ronyó, va morir a Madrid, el 27 de juny del 1546, a 58 anys. Les seves restes mortals van ser portades a Barcelona, per ser enterrat a la capella del palau dels Requesens, com havia disposat al testament. En morir el seu marit, Estefania va deixar definitivament la Cort i va tornar a Barcelona. Semblava que, en aquella nova etapa, mare i filla es farien mútua companyia, però no va ser així. Hipòlita va morir a Barcelona el 2 de setembre d’aquell any 1546. Estefania, vídua i òrfena, es va quedar doblement sola. Només la companyia ocasional d’algun dels seus fills mitigava aquesta solitud. Com sempre, eren les cartes les que mantenien unida la família.
L’octubre de l’any 1548, el príncep Felip va visitar Barcelona, de pas cap a Itàlia. Va romandre tres dies a la ciutat, allotjat a la residència d’Estefania, la seva segona mare, honrant-la així amb la visita. Aquesta va ser segurament l’última gran alegria d’Estefania, rebre a casa seva el seu estimat Felip, que era com un fill per a ella.
El final d’Estefania va ser trist. Va passar els darrers anys de vida en solitud. La gran preocupació que seguia tenint era sobretot per la salut del seu fill Lluís de Requesens. Va morir el 25 d’abril del 1549 a la seva residència de Barcelona. Les seves restes es troben enterrades a la capella del palau, juntament amb les del seu marit i altres membres de la família.
Estefania de Requesens va ser una gran dona que es va guanyar merescudament el reconeixement general. El sentit del deure va regir tota la vida. Molt conscient de les seves responsabilitats com a noble que era, estava consagrada enterament al servei de la Corona i de la seva família. La seva fama no va acabar amb la seva mort. Va ser elogiada en el seu temps per il·lustres intel·lectuals. Juan Ginés de Sepúlveda la va qualificar de “glòria et decus foeminarum“: glòria i honor de les dones.
