Espanya continua sent un dels països millor posicionats per a aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C per a l’any 2030, que és un dels objectius marcats per l’Organització Mundial de la Salut en la seva estratègia global. En l’actualitat, davant el repte de mantenir aquest lideratge recuperant el temps i els diagnòstics perduts durant la pandèmia per covid-19, és fonamental aprofitar l’ús de les noves tecnologies per a millorar el diagnòstic precoç i desenvolupar noves estratègies de cribratge en les poblacions de major prevalença i aquests esforços han de ser liderats per les institucions regionals i locals.
Aquestes són algunes de les conclusions destacades durant la IV edició de la jornada ‘Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica’, dirigida pel doctor José Luis Calleja, de l’Hospital Universitari Porta de Ferro de Madrid, i secundada per Gilead Sciences, en el marc de la celebració dels Cursos d’Estiu de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) a San Lorenzo de El Escorial.
Per al director del curs, el doctor José Luis Calleja, cap de Servei de Digestiu de l’Hospital Universitari Porta de Ferro de Majadahonda, a Madrid, és important assenyalar que “Espanya està situada com un país privilegiat per a aconseguir l’objectiu de l’eliminació de l’hepatitis C i és urgent reprendre les accions per a aconseguir aquest objectiu. En els últims anys, i a causa de l’impacte de la pandèmia per covid, hi ha hagut una disminució important en el diagnòstic i en el tractament dels pacients amb infecció per virus C, i coneixem que això s’associarà, si no posem remei, a un increment en les complicacions de la malaltia a llarg termini”.
Tal com es va assenyalar durant la jornada, la Intel·ligència Artificial (IA) i l’automatització del ‘cribratge’ en l’entorn hospitalari són eines que podrien facilitar que aquests processos siguin més eficients i sostenibles per al Sistema Nacional de Salut.
Per part seva, el doctor Rafael Esteban, cap de Servei de Medicina Interna i Unitat de Fetge de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, va explicar que per a aconseguir l’objectiu de l’eliminació del VHC al nostre país “hem de simplificar el diagnòstic i el tractament i fer programes de ‘screaning’ generals a la població general. La rapidesa i automatització del diagnòstic en una sola passa als pacients que tenen anticossos estalvia temps. A més, cal anar a buscar als pacients, també d’anys anteriors, perquè no podem esperar que ells vinguin. El programa relink-C, per exemple, ens permet identificar a pacients que no han estat tractats pel motiu que sigui“.
En aquest sentit, iniciatives com Focus, un pioner programa de salut pública per al diagnòstic precoç d’infeccions com el VIH i hepatitis C en hospitals, centres de salut i organitzacions sanitàries que atenen poblacions vulnerables i amb alta prevalença, pot resultar de gran ajuda.
Es tracta d’un programa desenvolupat per Gilead als Estats Units des de 2010, que ha facilitat fins avui la realització de més de tretze milions de proves per al VIH i les hepatitis B i C a tot el món, de les quals més de 300.000 s’han dut a terme a Espanya. “Al Vall d’Hebron hem fet ‘cribratge’ a prop de 17.000 pacients i hem detectat una prevalença molt superior a la de la població general, de més d’un 3% de pacients que tenien anticossos i que no havien estat tractats perquè no ho sabien, perquè estaven estava fora del Sistema o altres motius”, va apuntar el doctor Esteban.
Igualment, en aquesta línia, la posada en marxa d’altres iniciatives innovadores com Intelligen-C, que en l’actualitat compta amb un pilot a l’Hospital Severo Ochoa de Madrid, ha ajudat a cribrar més de 5.800 persones.
Estratègies locals
Gràcies als avanços realitzats des de la posada en marxa del ‘Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C’ s’han tractat més de 156.000 pacients a Espanya. No obstant això, s’estima que encara podria haver-hi més de 76.000 persones amb la infecció activa pel virus C al nostre país, de les quals unes 22.500 desconeixerien el seu diagnòstic.
En aquest sentit el doctor Javier García-Samaniego, coordinador de l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (Aehve), va declarar que “si volem continuar liderant l’objectiu d’eliminar l’hepatitis C, tenim encara bastant treball per fer, sobretot, en termes de coordinació i d’establiment dels plans en les diferents comunitats autònomes, així com realitzar una cerca activa dels pacients que ens queda per tractar, que són precisament els pacients més difícils, aquells que estan perduts en el sistema i les poblacions vulnerables”.
A més, “és fonamental que existeixi una coordinació i una integració territorial de totes les mesures que serveixin per a optimitzar i actualitzar la guia de cribratge, que acaba de ser revisada per part del Ministeri”, va afegir
El doctor Calleja, així mateix, va descriure la importància de millorar el coneixement de les hepatitis virals destacant que “el diagnòstic integral en malalties que comparteixen els mateixos factors de risc i que es poden cribrar alhora, com el VIH, les hepatitis C, D o Delta, ens ajudarà a diagnosticar precoçment a aquests pacients”.
Per al doctor Javier Crespo, Cap del Servei de Digestiu de l’Hospital Universitari Marquès de Valdecilla de Santander, en l’actualitat aquest abordatge requereix “aprofitar totes les oportunitats en les quals algú accedeix al sistema sanitari per a fer-li un diagnòstic integral de les hepatitis. Quan fem cribratge del virus C, del virus B o del virus Delta, sempre hem de fer-ho en mirall amb la resta d’hepatitis virals, perquè coexisteixen vies de transmissió i perquè, a vegades, les coinfeccions són mes greus que les infeccions simples. És important, per tant, comptar amb eines que de manera automàtica facin totes les determinacions fins a arribar a un diagnòstic virológico complet, i això ja es pot fer amb una única mostra de sang”.
La IV edició de la jornada ‘Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica’ va comptar amb la participació de la professora Julia de l’Amo, responsable del Pla Nacional d’Hepatitis del Ministeri de Sanitat; Elena Mantilla, directora general d’Inspecció i Ordenació Sanitària i Secretària de Sanitat de la Comunitat de Madrid; Marisa Álvarez, directora de Medical Affairs en Gilead Sciences; el doctor Rafael Esteban, cap de Servei de Medicina Interna i Unitat de Fetge de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona; el doctor José Luis Castro, cap de Secció de Digestiu de l’Hospital Universitari Severo Ochoa de Madrid; la doctora María Buti, cap Clínica del Servei de Hepatología i Medicina Interna de l’Hospital Universitari Vall dHebron de Barcelona; i el doctor Juan Turnes, cap de Servei de Digestiu del CHOP de Pontevedra.
També el doctor Javier García Samaniego, coordinador de la Aehve; el doctor Federico García, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Sant Cecilio de Granada i responsable del Pla d’Eliminació VHC de la Junta d’Andalusia; el doctor Joan Colom, director del programa Pcavihv del Departament de Salut de Generalitat de Catalunya; la doctora Beatriz Messies, subdirectora general d’Addiccions de Madrid Salut; el doctor Manuel Romero, de la Unitat de Hepatología del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Verge de la Rosada de Sevilla; la doctora Carmen Navascués, del Servei de Digestiu de l’Hospital Universitari Central d’Astúries d’Oviedo; la doctora María José Pena, del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Gran Canària Dr. Negrín de Las Palmas de Gran Canaria; Modest Posa, president de la Comissió de Sanitat al Senat; Rubén Moreno, de la Comissió de Sanitat al Senat; o la doctora Sabela Lens, del Servei de Hepatología de l’Hospital Clinic de Barcelona.
