El PP ha situat el biometà a l’eix de la seva proposta energètica, en considerar-lo una eina clau per avançar en la descarbonització de l’economia espanyola i afavorir el desenvolupament de l’entorn rural. Per als populars, es tracta d’una palanca estratègica en la transició cap a un model més sostenible, gràcies al caràcter renovable, l’eficiència i la plena compatibilitat amb l’actual infraestructura gasista.
A través d’una proposició no de llei presentada recentment al Congrés, el Grup Popular subratlla la necessitat d’impulsar tant la producció com l’ús del biometà —un gas renovable generat a partir de residus orgànics—, especialment en aquells sectors on l’electrificació no és viable, com en processos industrials que requereixen altes temperatures, els consums fortament estacionals del sector domèstic o en gran part.
En la seva exposició de motius, els populars recorden que, malgrat els avenços en energies renovables elèctriques, gairebé no cobreixen una quarta part del consum energètic total del país. La resta, basada majoritàriament en combustibles fòssils, representa més del 70% de les emissions de CO₂.
Des del grup es destaca que el biometà, a més de contribuir a la reducció d’emissions, promou l’economia circular en valoritzar residus agroramaders i genera oportunitats d’ocupació al medi rural. A més, assenyalen que les millores incorporades a les plantes de producció de biometà han fet possible l’eliminació d’emissions d’olors, de gasos contaminants i de sorolls, cosa que permet que les plantes convisquin amb entorns rurals i urbans.
Espanya, apunten, és el tercer país de la Unió Europea amb més potencial de producció d’aquest gas renovable, però la seva implantació encara és incipient: existeixen únicament 12 plantes operatives, davant de les 1.500 operatives a Europa, i la producció anual se situa per sota dels 0,5 TWh, lluny de l’objectiu europeu d’assolir els 40 TWh per a 2.
Per tal de revertir aquesta situació, la Proposició no de Llei contempla diverses mesures estratègiques: la creació d’un Programa Nacional per al Biometà, l’elaboració d’un marc normatiu unificat, la simplificació dels tràmits administratius i mediambientals, la introducció d’incentius fiscals, la fixació de quotes de consum per a sectors clau i l’impuls de la col·laboració públic-.
Així mateix, la proposta inclou el foment de l’ús agrícola del digestat (subproducte del biometà) com a fertilitzant orgànic, la captura de CO₂ per a la producció de metà sintètic i la posada en marxa de programes de formació orientats a tecnologies de zero emissions netes.
L’objectiu, insisteixen els diputats impulsors d’aquesta iniciativa, és situar aquesta font d’energia com un pilar del mix energètic nacional i alinear-la amb els compromisos europeus en matèria de sostenibilitat i independència energètica.
Un exemple recent dels avenços en l’àmbit del biometà el representa la Planta de Tractament de Bioresidus de Colmenar Vell, a la Comunitat de Madrid. Impulsada per PreZero i Enagás Renovable, i finançada amb fons europeus Next Generation, la instal·lació processarà fins a 75.000 tones anuals de residus orgànics i generarà fins a 60 GWh d’energia verda a l’any, prou per abastir les necessitats de calefacció i aigua calenta d’unes 11.700 llars.
El projecte, recolzat pels governs central i regional, comptarà amb tecnologia capdavantera i controls ambientals i ha estat valorat per la Comunitat de Madrid com una solució eficaç per a la gestió de residus del nord de la regió, en línia amb els objectius de sostenibilitat i reducció d’emissions.
