Advocats especialistes en judicis per ocupació d’habitatge alerten sobre l’aparició de nous tipus d’okupes que s’aparten dels perfils amb vulnerabilitat o associats als moviments antisistema, que havien caracteritzat aquestes situacions fins al moment.
Asseguren que es tracta de perfils que no estan en risc d’exclusió i que, malgrat comptar amb ingressos i ocupació estables, no volen acceptar la fi dels seus contractes d’arrendament o assumir les noves condicions ajustades a dret dels propietaris.
Així ho considera l’advocada experta en casos d’ocupació d’habitatge María José Tarancón, qui assegura que l’única finalitat d’aquestes ocupacions en alça és beneficiar-se “de lloguers per sota del mercat quan no són per a res vulnerables”.
En aquest sentit, indica que aquests perfils “s’aprofiten de la sensibilitat social que han aconseguit generar els qui sí que són vulnerables, i a més compten amb el suport dels sindicats d’inquilins, que no distingeixen entre vulnerables o no”.
La lletrada creu, a més, que “les polítiques nefastes de l’Ajuntament de Barcelona també influeixen, ja que podent adquirir els immobles en tanteig, a vegades el consistori no exerceix aquest dret, però després no protegeix els compradors de bona fe, que dins de la legislació vigent volen gestionar els seus habitatges en arrendament”.
Diu que es tracta d’un nou tipus d’ocupació que, afirma, creix sota el consentiment de l’Ajuntament de Barcelona, “una de les capitals espanyoles on existeix un major nombre d’ocupacions il·legals, recolzades per les màfies, la venda de claus o la venda de contractes d’arrendament falsos. Al final, els que realment resulten més perjudicats són els més vulnerables”, adverteix Tarancón.
L’experta insisteix que aquesta nova tendència de “ocupes acomodats” que es veu a la ciutat és preocupant “perquè pot arribar a generar un efecte anomenada”. Sobre el paper que juga la corporació, l’advocada es mostra categòrica: “Per descomptat que és consentidor del que està passant, bé per omissió o bé per unes polítiques nefastes d’habitatge que han potenciat l’ocupació”.
“OCUPES ACOMODATS”
Un dels casos que respondria a aquest nou model d’ocupació, segons Tarancón, és el d’alguns dels inquilins de Casa Orsola, a l’Eixample de Barcelona. En concret, l’advocada apunta que “els inquilins demandats per la propietat per romandre en l’habitatge malgrat haver conclòs el seu contracte d’arrendament no són vulnerables”.
En aquest sentit, critica que l’alcaldessa Ada Colau hagi demanat per carta a la propietat que els renovi els contractes i afirma que “la llei empara a la propietat perquè no hi ha vulnerabilitat; de fet, la justícia ja ha dictaminat el desallotjament d’un dels inquilins”.
“Estem veient que l’Ajuntament interfereix públicament en aquesta mena de situacions en les quals la propietat compleix amb la normativa vigent i la legalitat, i pressiona als privats juntament amb els sindicats d’habitatge”, va assegurar Tarancón.
Al seu judici, l’Ajuntament no hauria d’interferir en qüestions privades entre propietaris i inquilins, “màximament quan està informat que no hi ha hagut acreditació de casos de vulnerabilitat”. En aquesta línia, defensa que “l’única cosa que sempre hem sol·licitat els professionals que ens dediquem als procediments de precaris és que l’Ajuntament respecti les sentències judicials i no interfereixi en aquestes decisions”.
Segons explica, l’augment d’aquesta mena de casos d’ocupació pot comportar una falta d’inversió per la percepció d’inseguretat jurídica, provocant que “els propietaris decideixin no treure al mercat de lloguer els seus habitatges, per la qual cosa l’oferta es redueix en un context d’alta demanda, i això deriva en un encariment dels preus de lloguers”.
Afegeix que una altra de les conseqüències “de la falta d’inversió” a Barcelona és un envelliment dels immobles, que no són renovats i rehabilitats. Així mateix, “ja està observant a Barcelona que parteix de les inversions immobiliàries es desvien cap a ciutats com Màlaga, Sevilla o Madrid”.
