Defensa, competitivitat, polítiques socials, medi ambient i migració: aquests són els principals eixos en què se centra la campanya electoral de les diverses formacions per les eleccions europees que se celebraran el 9 de juny. Davant les polítiques de rearmament que ha impulsat darrerament la Unió Europea (UE), les qüestions sobre la defensa s’han convertit en un dels punts principals dels manifestos electorals dels partits. Mentre que els conservadors marquen una línia discursiva dura en aquest aspecte, els progressistes es limiten a apostar per una millor cooperació en aquest àmbit. De fet, el Partit Popular Europeu, formació majoritària a l’hemicicle amb Ursula von der Leyen al capdavant, destina bona part del manifest a l’àmbit de la defensa i es reivindica com “l’únic partit que ha mostrat consistentment la seva voluntat per promoure una defensa europea forta”.
En aquest sentit, el manifest dels liberals de Renovar Europa considera “clau” augmentar les capacitats en defensa, des de la recerca fins a la cooperació militar i “reforçar la defensa de la UE perquè es reforcin tant la de l’OTAN com l’europea”: “El nostre focus hauria d’estar en la defensa els pròxims cinc anys”, apunten. En canvi, l’Esquerra rebutja que “Europa es converteixi en l’escenari d’una nova Guerra Freda” i que participi en una “cursa armamentística”: “Volem que Europa decideixi sobre la seva seguretat de forma autònoma i independent dels Estats Units”, argumenten en el manifest, on consideren que és fonamental treballar per la “pau” i no la guerra.
Les divergències en termes econòmics
En matèria econòmica, populars i liberals posen l’accent en l’impuls de la competitivitat, mentre que els socialdemòcrates, els Verds i l’Esquerra tenen el focus en les polítiques socials. En el manifest dels populars europeus, a banda de centrar bona part de l’argumentari en fomentar la competitivitat, també posen especial èmfasi en “reduir” la burocràcia de les empreses. Una idea força similar a la que plantegen els liberals: “La pròxima Comissió Europea ha de ser la ‘Comissió de la Inversió'”, remarca el text, que també defensa que cal atraure inversió privada a Europa perquè sigui “més competitiva i sostenible”. En canvi, els socialdemòcrates defensen un pla d’inversions per a les transicions ecològica i digital i una estratègia per impulsar els productes fets a la UE.
En aquest sentit, amb una posició similar a la dels socialdemòcrates, els Verds plantegen mesures socials, com per exemple, una “xarxa forta de seguretat social” i la permanència del programa SURE de suport als treballadors, per fer les vides dels ciutadans “més segures, felices i sanes”. També consideren que és necessari fixar uns ingressos mínims a Europa per “establir un nivell adequat de suport” a cadascun dels països i que s’estudiï la renda universal bàsica.
Medi ambient, l’altre focus de les europees
En plena emergència climàtica, el medi ambient també és un dels punts més rellevants de les europees. Per una banda, els conservadors reivindiquen l’agenda verda com a oportunitat econòmica, mentre que les formacions progressistes defensen mesures per ajudar els més vulnerables en la transició. Aquest ha estat un dels punts que ha dividit més els populars europeus durant el darrer mandat. Ara, amb aquest manifest, reivindiquen les mesures verdes com una “oportunitat per construir la futura prosperitat” i donar suport a la indústria “en la transició”: “Creiem que aquesta transició és essencial per al futur de la competitivitat”, apunten en el text. En aquest sentit, l’extrema dreta dels Conservadors i Reformistes Europeus consideren que calen prendre mesures per pal·liar el canvi climàtic, però que no causin un “cost innecessari” ni a les empreses ni als estats membre.
En canvi, l’Esquerra i els verds defensen un pacte social amb “inversions massives” per impulsar tant la transició ecològica com els “estàndards de vida” dels ciutadans. La formació d’esquerres també vol una “transformació ecològica, energètica i industrial” i per avançar al 2035 l’objectiu de neutralitat climàtica de la UE. “Una transformació mediambiental radical ha d’anar acompanyada de la lluita per la justícia social i la lluita contra la dominació del mercat per aconseguir una transició justa cap a economies verdes”, argumenten en el manifest del partit.
L’auge de la migració abandera el discurs de la dreta
L’últim gran eix que centra la campanya, especialment de les dretes europees, és la migració -després del decret segellat a Brussel·les per endurir els controls fronterers. Els populars europeus volen endurir els controls i augmentar la cooperació amb països tercers -replicant acords com el de Tunísia- i triplicar els agents de les fronteres. Una de les qüestions més polèmiques és l’aposta per enviar els sol·licitants d’asil a “països tercers segurs” perquè se sotmetin allà al procediment d’asil. En aquest sentit, el manifest de la formació liberal apunta que cal “claredat i estabilitat” legal per als que busquen refugi a la UE i “compromís per evitar les qüestions que forcen la gent a marxar de casa seva”. En canvi, els socialdemòcrates consideren que cal un pacte migratori que “respecti els drets humans”.
