Treballa a La Moncloa. Diàriament despatxa amb ministres, secretaris d’Estat i tantes altres persones amb poder i capacitat incisiva que cada dia passen pel complex presidencial espanyol. El nostre protagonista els atén i escolta el que li diuen -algunes vegades amb més atenció que d’altres-. En moltes ocasions, el que diuen li entra per una orella i li surt per l’altra. Però sap que ha d’estar allà, cada dia, i intenta que marxin contents. Tot i que ell, cada dia va menys motivat al treball.
A vegades per les mans del nostre protagonista hi passen sobres amb diners en negre. De fet, gràcies a aquests sobres aconsegueix cobrar part del seu sou. Sí, treballa a La Moncloa i cobra en B. Sovint fins i tot s’hi acosta algun cap i també hi deixa diners que després es reparteixen entre ells. El nostre protagonista té una llista amb diferents noms entre els quals es reparteixen els diners de la caixa. Alguns fins i tot posen la mà dins d’ella per pagar-se els viatges. Les obres del seu espai de treball tampoc se les paguen ells, sinó uns altres.
El nostre protagonista treballa des de primera hora del matí i fins ben entrada la nit en una de les cafeteries del Palau de la Moncloa, juntament amb una trentena de companys més. Ell va arribar a La Moncloa fa quasi trenta anys, quan l’inquilí del Palau era el socialista Felipe González. Aleshores presumia al seu poble de treballar a La Moncloa. Mai pensava que es trobaria en aquesta situació. De fet, no vol ni que posem el seu nom per por a represàlies. Treballa a la seu de la presidència d’Espanya i no cobra des del mes de gener. Però com ha fet sempre, vol ser discret. A ell i als seus companys, l’empresa que té la concessió de la restauració de Moncloa, Ramiro Jaquete, li deu diners dels últims divuit mesos. Té tres fills per alimentar i diu que està en una situació límit.
L’home que serveix el cafè i els pinxos de truita als periodistes després de la roda de premsa del Consell de Ministres a La Moncloa -ahir no n’hi va haver per culpa de la vaga- assegura que li han pagat part del sou en més d’una ocasió en un sobre de color blanc. I també reconeix que tenen una capseta, similar a una “Caixa B”, on alguns dels consumidors deixen propines en metàl·lic i que serveixen a ell i algun dels seus companys per comprar la targeta del transport públic per desplaçar-se a treballar. Sí, necessiten agafar diners de les propines per anar amb el metro a treballar a un Palau. La seu del govern d’Espanya.
Denuncia que aquesta situació és culpa del seu ocupador, Ramiro Jaquete, “un home que va molt d’espanyol” diu, i que gràcies a això s’ha fet amb els concursos públics de la restauració de quasi tots els ministeris, hospitals, universitats, instituts o presons. Assegura que Jaquete “té una llista de qui cobrarà i qui no” i afirma que “tot depèn de com et portis i el que denunciïs”. Alguns treballadors de l’empresa en altres centres de treball, com la presó de Saragossa, han denunciat en els darrers mesos les condicions insalubres de les seves instal·lacions, arribant a afirmar que al lloc on es cuina el menjar pels presos hi campen rates sense cap control.
La dels treballadors de la restauració de La Moncloa és la viva imatge de la crisi econòmica que diàriament colpeja a molts treballadors espanyols. Sí, i en aquest cas al quilòmetre zero d’on es prenen les decisions per millorar la vida dels ciutadans i acabar amb les desigualtats.
