L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), aprofitant l’inici de la campanya de la renda, busca reactivar la campanya a favor de la sobirania fiscal. Es tracta d’una iniciativa que proposa pagar els impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en lloc de fer-ho directament a la Hisenda espanyola. Malgrat que els diners acaben finalment en mans de l’estat espanyol, els promotors de la campanya consideren que és “una manera de visibilitzar que els catalans volem pagar els impostos a Catalunya”, explica en declaracions a EL MÓN un dels secretaris nacionals de l’ANC, Arnau Padró. L’ANC té un web propi amb informació sobre la campanya, un espai amb documents d’utilitat, entre els quals hi ha un manual que explica com fer-ho [PDF] pas a pas.
La campanya de l’ANC té els seus orígens en la iniciativa d’un grup d’empresaris i autònoms que van fer una primera prova el 2012 liquidant l’IVA a través de l’ATC. Padró explica que l’article 64 de la Llei general tributària reconeix que si es paga a un organisme equivalent a la Caja General de Depósitos, i l’ATC ho és, el pagament t’allibera del deute. “No és res més que aplicar el principi de finestreta única —afegeix Padró—, perquè l’administració no és un bolet per aquí i per allà i per tant, si tu et presentes davant d’ella amb temps i forma no hi ha d’haver problema”.
Aquella primera prova el 2012 “va anar bé” i la campanya va continuar, es va crear la plataforma Catalunya diu prou i a poc a poc s’hi van anar sumant persones i alguns ajuntaments, com el de Gallifa o el d’Alella. Al cap d’uns mesos ja hi havia una desena d’ajuntaments. Actualment, segons Padró, hi hauria prop d’una seixantena de consistoris i un consell comarcal. L’ANC no té totes les dades d’ens que ho fan perquè només poden saber-ho d’aquelles organitzacions que els informen i l’ATC no revela —per raons de confidencialitat— quins ajuntaments ho practiquen.
En aquells moments inicials, recorda Padró, la campanya va trobar la complicitat de diputats de la CUP i d’ERC, “que fins i tot es van fer una foto amb una pancarta i, en teoria, tots els diputats van fer la seva declaració i la van pagar a l’ATC”. Després, però, “la cosa va quedar frenada perquè el Govern sempre ha promès que posarà facilitats, però això mai s’ha concretat en res”. Fins i tot ara, els promotors de la campanya tenen la sensació que els passos que fa el Govern per complir amb les seves demanes els fa “com si ens fessin un favor”.
Precisament l’estructura que hi ha preparada per poder fer aquest pagament a través de l’ATC no està dimensionada per fer front a un allau de sol·licituds, duien des de l’ANC. Padró explica que l’agència catalana té el mecanisme “més o menys automatitzat”, però “els hi fa molta por” no poder processar un volum gran de sol·licituds. És per això que s’insisteix que les persones que vulguin fer sobirania fiscal a través de l’ATC facin el tràmit 10 dies abans del termini de la hisenda espanyola (que acostuma ser el dia 20 del mes) perquè així l’administració catalana pugui tenir temps per a fer els processos i arribar a temps a fer les transferències a la Hisenda espanyola. Així s’evita que hi hagi cap problema i arribin requeriments per haver pagat fora de termini.
Padró diu que en alguna ocasió hi ha persones que han pagat l’últim dia del termini i si l’ATC ha tingut “un coll d’ampolla” ha transferit els diners un dia després. Aleshores pot arribar una notificació de la Hisenda espanyola dient que s’ha pagat tard. Segons Padró, el contribuent té el dret aleshores de respondre la notificació presentant el document conforme ha pagat dins el termini davant de l’ATC. “La Hisenda espanyola et reconeix que el pagament està dins del termini”, subratlla Padró. I així queda resolt el problema.
Creació d’un grup de treball amb el Govern per posar les coses fàcils als ajuntaments
L’ANC vol posar l’accent sobretot en la necessitat que l’administració catalana municipal, supramunicipal i la Generalitat practiquin amb l’exemple i paguin els impostos que recapta a través de l’ATC. Segons Padró, molts ajuntaments van deixar de fer sobirania fiscal després del 2017 o bé “perquè van pensar que la independència ja arribava i ja no calia fer-ho” o bé perquè “després alguns van continuar fent-ho, però tal i com han anat les coses, la gent es va desmotivar”. El 2020 l’ANC decideix reprendre la campanya i les dades tornen a pujar: el 2019 hi havia unes desenes de persones que ho feien, però el 2020 es va fer un salt. Segons dades que té l’ANC, s’havien fet 1.500 pagaments davant l’ATC.
Per donar un impuls a l’exercici de la sobirania fiscal, l’ANC va aconseguir la setmana passada acordar amb el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, la creació d’un grup de treball amb ajuntaments i la hisenda catalana perquè es generi un mecanisme facilitador perquè els ajuntaments ho puguin fer-ho “sense tantes dificultats tècniques com hi ha ara”. Més enllà del simbolisme de visibilitzar que es volen pagar els impostos a Catalunya, els promotors de la campanya expliquen que es generaria un volum de diners a disposició de la Generalitat que, en determinat moment podria fer servir per assumptes que el Govern considerés necessari. Padró posa com a exemple el conflicte per l’impagament a les farmàcies que hi va haver: donat el cas es podria resoldre fent servir diners dipositats pels contribuents a l’ATC.
Tot i la voluntat de moltes persones que volen fer sobirania fiscal, n’hi ha que ensopeguen en ocasions amb gestors que no ho volen facilitar perquè consideren que és un mecanisme alegal, “que no els genera confiança”, explica Padró. Però no hi ha cap problema perquè “està demostrat que és legal perquè ho està fent molta gent”, afegeix. A més a més, diu aquest membre de l’ANC que a través del call center que l’entitat té per a resoldre dubtes sobre aquesta qüestió han rebut centenars de trucades i “només en algun cas hi ha hagut un problema tècnic, però sempre s’ha resolt”.
Un ajuntament d’ERC, pioner en sobirania fiscal
Pocs ajuntaments catalans paguen actualment els impostos a través de l’ATC. Un que té experiència des del 2012 és el de Sant Pere de Torelló. El seu alcalde, Jordi Fàbrega, d’ERC, explica a EL MÓN que “mai” han tingut cap problema i que l’únic inconvenient és que s’ha de fer amb una antel·lació de deu dies perquè l’ATC tingui temps de fer la liquidació a la hisenda espanyola. “Si tots els ajuntaments ho fessin tindríem uns ingressos de 1.600 milions d’euros”, afirma aquest alcalde. “El més important és que davant un possible procés d’independència, i sobretot si s’exercités i no només es proclamés, el Govern de la Generalitat ja tindria un mecanisme fonamental de recaptació i una caixa tributària del país per donar resposta al que hauria de generar la gestió de la futura república catalana”, comenta Fàbrega.
Per Fàbrega, que des del seu ajuntament també practica iniciatives de sobirania energètica amb renovables, “si els més de dos milions d’independentistes fessin sobirania fiscal podríem aconseguir junts aquest mecanisme tributari”. Aquest alcalde republicà també considera que aquesta seria “una manera de fer des de la societat civil alguna cosa per empènyer el Govern a fer que l’ATC cada vegada sigui més gran, donant-los més feina”. Fàbrega forma part de la plataforma de municipis que reclamen una aposta decidida per la sobirania fiscal i que uns mesos enrere es van manifestar a la plaça de Sant Jaume.
L’experiència positiva d’un empresari
Malgrat les dificultats que apunten els promotors de la campanya, l’experiència d’alguns empresaris catalans exercint la sobirania fiscal ha estat positiva. Així ho explica el propietari de Petrolis Independents, Jordi Roset. La seva empresa fa set anys que liquida els impostos mensualment a través de l’ATC. “Fa set anys que ho estem fent i de problema no n’hem tingut cap, a més el tracte amb la Generalitat és excel·lent”, assegura. Tant és així que quan el mes passat l’IVA va sortir negatiu l’empresa ja no el va presentar a la Generalitat, sinó que directament a la Hisenda espanyola. “Ens van trucar de la Generalitat avisant-nos que anàvem tard i que anéssim en compte, com que hi ha quatre gats que ho fem estan molt al cas de nosaltres”.
Roset creu que una manera d’impulsar que més empreses facin servir aquest mecanisme per pagar els impostos seria que més enllà de l’ANC s’hi impliqués la Cambra de Comerç de Barcelona. “Si ho demanés [la Cambra] a tots els empresaris associats, potser tindria més èxit que l’ANC, a més és l’única entitat empresarial on manen els independentistes”. L’empresari també creu que la Generalitat hauria de reforçar l’estructura que té per atendre aquells que volen fer sobirania fiscal. “Posen 200 persones per fer la recaptació de l’impost de contaminació, però per fer sobirania fiscal només una persona; amplien personal per posar-nos més impostos, però per fer sobirania fiscal ni una persona més”.
L’empresari també opina que seria bo que els polítics, “que demanen al poble que faci sobirania fiscal, haurien de ser els primers que ho haurien de fer, per donar exemple”. Roset afirma, però, que en aquesta qüestió hi ha hagut manca de voluntat política més enllà dels discursos: “En Lluís Salvador [antic secretari d’Hisenda de la Generalitat] em va dir una vegada que no féssim campanya d’això perquè no volien tenir problemes amb les empreses per la falta d’estructura”.
Qui motiu té un independentista per no pagar els impostos a Catalunya?
Que fer la declaració de la renda a través de l’ATC no suposa cap tipus de problema per un ciutadà corrent ho defensa la Carme Teixidó, una ciutadana de les primeres que va participar en la iniciativa el 2012. La motivació per fer-ho, explica a EL MÓN, és que considera que “si tinc un país i lluito per ell el més normal és que pagui els meus impostos al meu país i no en un altre”. A més a més, afegeix, en aquell 2012 la idea era “pressionar el Govern i dotar-lo dels mitjans per poder fer la independència, en aquest cas mitjans econòmics perquè, si decidien fer-la efectiva i de debò, tinguessin part dels diners dintre de la caixa i això els donava força per imposar un nou escenari”.
Malgrat que el projecte independentista es va tòrcer el 2017 després de l’1-O, Teixidó manté el compromís intacte: “Ja és costum i ho continuo fent, no passa res, es pot fer sense problemes, no he trobat el per què hauria de deixar de fer-ho”. A més a més, aquesta ciutadana explica que no fer la declaració de la renda a través de l’ATC per estalviar-se problemes és absurd: “Fent-ho bé no pots tenir més problemes, perquè un error el pots cometre igualment fent-ho davant l’agència espanyola com davant de la catalana”. Teixidó reitera que “a qualsevol persona que sigui independentista i que encara creu que això és possible se li hauria de preguntar quin motiu té per no fer” la declaració a través de l’ATC.
4 
5 
