Meritxell Bautista (Montcada i Reixac, 1978) és la dona terratrèmol que fa uns anys va entrar en la vida del jove empresari de les telecomunicacions de Manresa Josep Olivet, que havia fundat Altecom amb la seva mare. Entre tots dos van capgirar el projecte amb la creació de la marca Fibracat. Ara que la mare d’Olivet es jubila –havia muntat l’empresa amb ella–, inicien una nova fase amb l’ampliació de capital que els proporcionarà una inversió de 1.500 milions d’euros per invertir en el projecte. Ho fan al preu d’haver d’abandonar l’accionariat de la firma –l’empresa espanyola Avatel ha adquirit el 100% de la companyia–, però amb el projecte “blindat”. Ells dos en seran consellers delegats i el blindatge inclou també la garantia de continuïtat de Fibracat TV, la cadena televisiva que van llançar fa un any, tecnològica, feminista i en català.
Un fons internacional invertirà 1.500 milions a través del holding d’Avatel. L’objectiu és executar el pla Fibracat 2025. Què implica?
És el gran salt de Fibracat a tot Catalunya com a operadora líder en telecomunicacions. Som l’únic operador català amb xarxa pròpia, no només en fibra òptica sinó també en la gestió absoluta de telefonia mòbil. No existeix cap operador, fora dels grans, que tingui la gestió del codi de telefonia mòbil, cosa que nosaltres vam aconseguir el 2017. I Fibracat 2025 és posar sobre la taula l’objectiu que ja ens havíem marcat el 2020 d’arribar al milió de clients a Catalunya. És un projecte molt ambiciós, dels més importants en telecomunicacions que hi ha en aquest país.
Tenen 55.000 clients. Com faran aquest salt fins a tenir-ne un milió en només quatre anys?
Sí, és un salt molt gran. Per això necessitàvem atraure una gran inversió, perquè el nostre plantejament sempre ha estat fer créixer l’empresa per fer-la un operador global a Catalunya. D’entrada, una via de creixement en clients serà la compra d’altres operadors.
Però hauran d’arrossegar un gran volum de clients d’altres companyies, hauran de captar-los perquè facin el canvi…
Sabem que fa molta mandra canviar d’operador. I això s’aconsegueix amb una forta inversió en marca, amb màrqueting. Els clients potencials han de saber que Fibracat existeix i que la poden contractar en qualsevol lloc. De moment ja hem aconseguit treure’ns l’etiqueta d’operador local de la Catalunya Central, del Bages, que ens podia limitar. Ara, les dues marques més conegudes de Catalunya són Parlem, evidentment, que ha fet una inversió en màrqueting brutal, i Fibracat. Estem en un grau de coneixement de marca molt semblant, però ells ens porten avantatge en la inversió de màrqueting. Nosaltres fins ara ens havíem centrat en la inversió en xarxa. Teníem recursos limitats, o els invertíem en una cosa o en una altra. I invertir en xarxa, al llarg dels 22 anys que fa que som operadors, és el que ens dona independència.
Però ja hi ha xarxes que es poden llogar, pot ser redundant tant de cable.
Fa falta. Això el Josep ho va aprendre de molt jove, quan va començar. Va començar als 18 anys i creava xarxes per a empreses, que sempre ha estat la nostra especialitat. Va començar a tenir acords amb empreses com Inditex, i quan un nano de 18 anys de Manresa, que no sabien ni ubicar-la, comença a assolir acords i a voler competir fent servir la xarxa d’un altre, el putejaven. I va començar a crear la seva pròpia xarxa. Nosaltres tenim antenes a tot Catalunya. El Josep va veure que si depenia de tercers estava fotut. I quan jo el vaig conèixer i van crear la marca Fibracat, no vam crear Fibra Manresa, sinó Fibracat. L’objectiu era crear un operador per a tot Catalunya. I no volíem revendre a partir de la xarxa d’un altre. Si haguéssim invertit en màrqueting els 18 milions que vam invertir en xarxa, la marca Fibracat seria la més coneguda. Però llavors l’únic que faríem seria endur-nos una comissió. No construiríem res. Ara, gràcies a això, comencem a fibrar ciutats com Sabadell i Terrassa.
Per què consideren important tenir una xarxa pròpia, com a empresa i com a país?
Per ser competitius i tenir control sobre el que fas. Sense xarxa pròpia no tens independència. Per exemple, l’1-O, l’única xarxa que va funcionar va ser la de Fibracat, perquè nosaltres no vam capar res. I com que Altecom dona servei a operadors locals, va passar que, gràcies a un operador local de Girona que es connecta a nosaltres, va poder votar el president Puigdemont. Aquesta és la clau per controlar el que afecta als teus clients, gestionar la xarxa des del principi fins al final.
Però sempre serà impossible tenir xarxa pròpia a tot el país.
És clar, això no ho podrem fer ni nosaltres ni ningú que no sigui Telefónica. En molts llocs necessites un acord. Però hi ha diferents tipus d’acord. Un és el de revenedor pur i dur, quan un operador et col·loca un ‘router’ connectat a la xarxa d’un altre i es queda una comissió. Això és inversió zero. Un altre cosa és tenir xarxa, nodes, a les quatre demarcacions de Catalunya, com nosaltres, que en molts llocs podem connectar els clients a la nostra xarxa directa. En altres zones el que fem, per no tirar més cable pel carrer, és llogar el cable d’un gran operador que ja hi és fins a la porta del client. Però de la porta fins a dins del domicili del client entra Fibracat, amb les IP i els cables propis. Aquell client és 100% de Fibracat. De tota manera, el projecte Fibracat 2025 busca reforçar que tinguem més xarxa nostra al carrer en grans poblacions, ara que tenim els diners per a la inversió.
Però per poder fer aquesta inversió han hagut de vendre el 100% de les accions. Com garanteixen que podran prendre les decisions?
El projecte Fibracat 2025 està completament blindat en el contracte que hem firmat. El Josep i jo som consellers delegats i dirigim l’empresa. Aquests contractes són molt complexos i estan molt treballats. El que hem buscat és arribar a l’objectiu, tenir els recursos, però també protegir l’empresa i el somni, el com hem fet les coses fins ara. I això s’aconseguia fent alguns sacrificis, que és quedar-nos fora de l’accionariat, però nosaltres dirigim l’empresa i tampoc hi haurà una altra cara visible.
Han rebut crítiques molt dures a les xarxes…
Sí, però nosaltres el que estem fent és aconseguir que un fons internacional inverteixi 1.500 milions a Catalunya. Ens en sentim molt orgullosos. I quan ens han criticat ens hem posat les mans al cap. El que és segur és que està blindat el projecte Fibracat 2025, preval la inversió en xarxa i en 5G a Catalunya. I la prova és que ens traslladarem al setembre a una nau molt gran del Bages mateix, duplicarem la plantilla del gran call center de Lleida, que també és nostre, no tenim res subcontractat. Som uns maniàtics en això. Tots hem sigut clients de Telefónica, i això, si no ets un talòs, et permet saber què has de fer diferent i amb una estructura lleugera com la nostra és possible atendre el client d’una altra manera.
La notícia de l’ampliació de capital de Fibracat coincideix en el temps amb la del neobanc Bnc10, que ha atret un gran inversor americà. Què indiquen aquests moviments?
El que hem detectat en la nostra negociació, que no es tanca en uns dies ni en unes setmanes, hi hem treballat més d’un any, és que Catalunya té una gran capacitat d’atracció per als inversors. Per la professionalitat que hi ha, per la feina feta de molts ens públics i privats i per l’entorn, perquè la posició geogràfica de Catalunya és estratègica.
