El govern espanyol veu amb “preocupació” el repunt de la inflació durant el mes de maig i anuncia que “aviat” prorrogarà el pla de xoc per contenir els preus. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat l’indicador avançat de l’IPC, que situa la inflació al maig en el 8,7%, quatre dècimes més que a l’abril. La ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, María Reyes Maroto, ha avançat que l’executiu ja treballa amb noves mesures per intentar frenar l’escalada dels preus.
“D’aquí a poc prendrem la decisió d’estendre les mesures aprovades en el pla de resposta [a la guerra d’Ucraïna]”, ha dit Maroto en una atenció a mitjans a l’Escola Industrial de Barcelona. La Moncloa confia que el topall al preu del gas a Espanya i Portugal –una mesura “difícil d’aconseguir”– “sens dubte beneficiarà els consumidors”. El govern espanyol espera que el topall tindrà un “efecte immediat”. De fet, segons l’INE el preu de l’electricitat ha baixat en relació amb l’any passat.
No obstant això, Maroto no ha concretat si es mantindrà la rebaixa de 20 cèntims per litre en els carburants. “Continuem treballant per reduir l’alça dels preus, sobretot els de l’energia i les matèries primeres, que és on hi ha el problema”, ha assegurat. “L’increment de preus és una preocupació, hem estat prenent mesures i ho continuarem fent per contenir l’alça dels preus”. Fonts del ministeri d’Afers Econòmics han defensat que a inflació es moderarà en els pròxims mesos, tot i que auguren un estiu complicat.
Crítiques dels sindicats per la inflació disparada
UGT ha advertit al govern espanyol que no apujar els salaris en un context d’inflació disparada serà un “llast” per l’economia espanyola. El sindicat considera “molt preocupant” l’evolució de l’IPC i avisa que a la crisi de preus de les matèries primeres, de l’energia i dels aliments se li suma ara el “coll d’ampolla de la cadena global de subministraments” pels nous brots de Covid-19 a la Xina. El sindicat ha denunciat l’encariment de la cistella de la compra, juntament amb el tímid increment salarial –un 2,4% pactat als convenis fins a l’abril– “restringeix la capacitat de compra de les llars i repercuteix de manera negativa sobre la demanda i el creixement de l’economia espanyola”.
1 
