Suïssa té un dels models econòmics que desperten més interès d’arreu del món. El petit país helvètic s’ha erigit per tretzè any en el més innovador del planeta -segons un estudi de l’ONU- gràcies a una xarxa de suport a l’emprenedoria i a la indústria de la qual se n’aprofiten des de grans multinacionals fins investigadors en solitari.
Amb aquest context, una delegació de l’associació empresarial Femcat, formada per 500 companyies que representen el 8% del PIB català, s’ha desplaçat al territori suís per estudiar la viabilitat d’importar el seu característic model de col·laboració publicoprivada, on la formació professional té un paper cabdal. Els representants s’han reunit amb diversos empresaris i investigadors catalans establerts a Suïssa, que els han traslladat aquells punts clau que han impulsat el sector econòmic helvètic fins a arribar a les cotes actuals.
“A diferència de Catalunya, aquí hi ha ganes de fer que les tecnologies volin lluny“, assenyala en declaracions a l’ACN Josep Solà, investigador català que va arribar al país el 2004 i ha desenvolupat una tecnologia pionera per monitorar la pressió arterial amb una polsera. Solà creu que un dels elements cabdals del model és la voluntat política de donar ales als centres de recerca, que reben importants fons governamentals per tal d’impulsar noves tecnologies sabent que en el futur acabaran saltant al mercat.
En la mateixa línia es pronuncia Lluís Cantarell, exvicepresident mundial de Nestlé, la multinacional alimentària més gran del món. “El primer interessat en què la innovació es faci a Suïssa és el govern suís”, assegura en declaracions al mateix mitjà, exemplificant aquest “clar compromís” amb la innovació amb l’aposta que la seva companyia va fer amb les famoses càpsules de cafè ‘Nespresso’, que es va mantenir com a puntal corporatiu tot i produir pèrdues durant 10 anys.
Massa laboral qualificada que no protesta
En general, els empresaris catalans que han participat en aquesta trobada detallen que a Suïssa s’han trobat amb una massa laboral “altament qualificada que no es queixa” i on “l’excel·lència es troba a cada raó”, amb una voluntat de buscar al consens, que es trasllada a l’estructura dels governs i la presa de decisions via referèndums.
