El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat arriba fins als 20.196 milions d’euros, el que equival al 8,5% del PIB català. “Des de fa 30 anys paguem un 8% del PIB català a l’Estat que mai torna”, ha explicat el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró. En aquest sentit, Catalunya va aportar a l’Estat el 2019 un 19,6% dels seus ingressos totals. En canvi, només va rebre un 13,4% de les despeses efectuades en el conjunt de l’Estat. Aquesta xifra, deixa al descobert més de 20.000 milions que Catalunya ha aportat que no han estat reinvertits en el mateix territori. “Més de 20.000 milions d’euros es van evaporar l’any 2019, diners que suposen el 53% dels pressupostos catalans”, ha assegurat Giró.
Aquest dijous, el departament d’Economia i Hisenda ha presentat el darrer càlcul de la balança fiscal del 2019 a Catalunya. Aquestes dades bàsicament mostren la diferència del que Catalunya aporta a l’Estat i el que se li retorna. Ha estat una balança feta a base d’estimacions, ja que l’Estat no dona la informació per poder efectuar els càlculs. De fet, no hi ha disponible la xifra de la despesa general de l’Estat en els territoris i, per tant, s’ha hagut d’aconseguir de manera externa. Tot i ser una aproximació, la conselleria ha assegurat que aquest informe s’ha fet amb “l’assessorament de persones expertes de prestigi internacional en hisenda pública i balances fiscals”, entre ells Núria Bosch, membre del Comitè d’experts per a l’actualització de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració estatal.
El dèficit català en xifres concretes
L’impacte de la pandèmia és la raó principal per la qual l’aproximació s’ha fet de l’any 2019, ja que les conseqüències de la crisi afectarien moltíssim el resultat de les xifres. També s’ha volgut recordar des de la conselleria que aquestes dades només són una aproximació, perquè des del 2016, l’Estat no dona les dades necessàries per aconseguir fer un balanç fiscal de manera realista. Segons ha explicat el conseller d’Economia i Hisenda, ha recordat que la raó per la qual no hi ha xifres de balanç fiscal de Catalunya “és pel nostre bé”, en paraules de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.
Tot i això, Giró ha explicat que gràcies a la feina dels experts que han elaborat aquest informe es pot saber que més de 20.000 milions no han retornat a Catalunya. Aquesta xifra també se suma a l’últim desengany català, quan es va anunciar que l’Estat havia invertit en Catalunya només un 35,7% dels pressupostos que s’havien acordat pel territori. “Aquests 20.000 milions equivalen al pressupost d’Educació, Sanitat i Drets Socials d’enguany”, ha lamentat Giró. A més, també ha assegurat que “Si Catalunya pogués disposar dels impostos com Navarra o el País Basc, 2.700 euros addicionals a l’any per ciutadà“. Tot i això, en ser preguntat per si el model de finançament ideal és els de les comunitats autònomes mencionades, Giró ha assegurat que “cal escoltar primer la proposta de l’Estat”, però que “podria ser el que necessitaria Catalunya.” Així i tot ha recalcat que l’objectiu principal és l’autodeterminació: “Per mi la independència és un mitjà per aconseguir el benestar de les persones que viuen a Catalunya”.
Les metodologies aproximades del departament
Un dels principals principis que s’han utilitzat en la construcció d’aquest informe ha estat el flux monetari, que equival a la diferència real entre el que Catalunya dona a l’estat espanyol i el que acaba rebent al final. En aquest sentit, la membre del Comitè d’experts per a l’actualització de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració estatal, ha explicat que “s’han de fer hipòtesi real”. Ha posat l’exemple del museu del Prado i ha reflexionat sobre les preguntes que es van durant l’elaboració de l’informe. D’aquesta manera, conclouen que en exemples com aquest es pot comprovar que el benefici d’aquestes despeses no afecten directament a Catalunya. “Repeteixo que ens basem amb hipòtesi perquè no tenim les dades oficials”, ha lamentat Bosch.
Per tal de poder agafar una aproximació molt més realista de la despesa general territorialitzada de l’Estat s’ha “assumit la hipòtesi que la pauta de territorialització no ha canviat des del 2016”, ha explicat Bosch. En aquest sentit, els experts han decidit agafar una mitjana dels últims anys que s’han fet públiques les dades de l’Estat, és a dir 2015 i 2016. Tot i ser una aproximació, el conseller d’Economia i Hisenda ha assegurat que “és un informe realista i rigorós, perquè si no no l’hauríem fet”. És per això, que ha llançat un altre avís al govern espanyol i ha tornat a demanar que es donin aquestes dades. A més, també ha afirmat que aquest informe “es podria fer cada any” i que en cap cas “és una estratègia política sinó una eina”.
17
5
