Un col·lapse logístic mundial està trastocant el comerç internacional i amenaça ara les campanyes del Black Friday i Nadal també a Catalunya. Les cadenes de subministrament mundials arrosseguen problemes ocasionats per la pandèmia, talls energètics a la Xina i l’escassetat de materials i components. Experts consultats per EL MÓN adverteixen dels riscos que, a curt termini, planteja aquesta situació, però a la vegada assenyalen els debats que les noves circumstàncies plantegen a la globalització de l’economia.
Oriol Montanyà, director del Departament d’Operacions, Tecnologia i Ciència de la UPF Barcelona School of Management, apunta que a la situació actual de col·lapse s’hi ha arribat a través de tres episodis. El primer ha sigut un seguit d’operacions en el sector de les grans navilieres, com ara les fusions de Maersk amb Hamburg Süd i la desaparició del grup sud-coreà Hanjin, que va fer fallida i que ha provocat una reducció en l’oferta de vaixells i contenidors.
Un altre episodi és el fet que el comerç internacional es va desplomar amb la pandèmia i les navilieres es van veure obligades a fer reestructuracions. La gota que ha acabat de fer vessar el got ha estat el tercer episodi: una recuperació econòmica després de la pandèmia que es caracteritza per la dispersió geogràfica i que és desigual. “Això ha obligat les navilieres a anar ubicant contenidors en funció de la demanda, però s’han trencat els fluxos habituals del transport marítim internacional”, comenta Montanyà.
L’expert recorda que en el transport marítim hi participen 60.000 vaixells que acostumen a “funcionar com un rellotge suís”. La pandèmia ha afectat el disseny de les cadenes mundials. “Quan es trenquen els equilibris, la cosa comença a trontollar i això ha fet que faltin contenidors, que n’hi hagi de buits en ports que no en necessiten i ports on en necessiten no n’hi hagi prou, de manera que no donen a l’abast”, afirma Montanyà. No es tracta d’una manca de contenidors a nivell mundial, sinó que estan mal posicionats. En ports com el de Los Angeles, als EUA, ara mateix hi ha contenidors que han d’esperar entre dues o tres setmanes per ser descarregats perquè la xarxa de subministrament està descompensada.
No es tracta d’una manca de contenidors a nivell mundial sinó que estan mal posicionats en els ports
Els costos de subministrament són majors perquè els preus dels contenidors s’han disparat. Si fa dos anys portar un contenidor del port de Xangai al de Barcelona costava 1.000 dòlars, ara la situació és molt diferent. El preu de l’enviament d’un contenidor s’ha disparat i actualment, per a aquest trajecte, és d’entre 10.000 i 15.000 dòlars. Això incrementa els costos logístics. “Hi haurà empreses que ho podran assumir i faran el sacrifici per assumir-ho sense repercutir en el preu final”, pronostica Montanyà. Per aquest professor de la UPF Barcelona School of Management les afectacions es podran notar a les campanyes comercials del Black Friday i Nadal. La qüestió és saber quin pot ser l’abast d’aquesta afectació. “Res indica que hagi de millorar la situació i això pot suposar que empitjori perquè la demanda no es relaxarà, i la situació es pot tensar més”, remarca Montanyà.
Patirà el consumidor?
En aquest sentit, el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i expert en logística Cristian Castillo creu que és molt difícil poder determinar què pot passar en els propers mesos perquè les circumstàncies varien “en qüestió d’hores i dies”. Ara bé, l’expert considera que “no tindrem desproveïment” i les campanyes de Nadal i el Black Friday es podran fer amb certa normalitat. “No hi haurà una ruptura de la cadena de subministrament que faci patir el consumidor final per no poder comprar, és improbable”. Malgrat tot, la situació sí que pot conduir al fet que alguns components o productes no tinguin reducció de preu en el catàleg d’ofertes o bé que algunes línies de producte no tinguin “disponibilitat immediata”.
Castillo explica que aquesta circumstància estarà originada pel problema d’escassetat de semiconductors, materials a mig camí entre els aïllants i els conductors imprescindibles per a la fabricació de tota l’electrònica de consum (tauletes i ordinadors), precisament el tipus de béns que es venen més en les campanyes de Black Friday. Això explica enguany el risc de no poder-se permetre la gran campanya de descomptes de finals de novembre. I els problemes no acaben aquí. El sector de l’electrònica pot patir per la reducció en el subministrament energètic a la Xina. Es tracta, segons explica Castillo, d’un problema recent. Des de fa pocs dies la Xina ha començat a tallar el subministrament energètic a fàbriques per reduir la contaminació per haver traspassat els nivells permesos. “Això suposa una frenada en la producció, hi ha fàbriques que van a ralentí per intentar evitar els gasos contaminants” i com a conseqüència, afegeix l’expert, hi podria haver “escassetat d’alguns productes”.
Des de fa pocs dies la Xina ha començat a tallar el subministrament energètic a fàbriques per reduir la contaminació
Aquest aspecte pot afectar especialment la indústria dels telèfons intel·ligents. De fet, la companyia Apple ja ha indicat que pot tenir problemes en la producció dels seus nous iPhone 13. El fet que la Xina sigui la primera potència mundial a nivell de fabricació de telefonia mòbil i el “pulmó productiu d’Occident”, diu Castillo, enterboleix encara més les properes campanyes comercials a nivell global per la manca d’estocs que potser provoca una reducció de la varietat de productes.
Un debat per dissenyar el futur
La situació que s’ha produït posa damunt la taula els problemes d’una economia globalitzada que concentra la producció en un punt determinat del món, l’Àsia. La pandèmia posa la producció i el comerç internacional en una cruïlla. “El problema s’ha agreujat i el Covid és el catalitzador, n’és el principal culpable”, diu el professor de la UOC Cristian Castillo. “Europa fa 30 anys que va iniciar la deslocalització dels semiconductors i ha agafat un paper més de dissenyador que no de fabricant. Ara la cadena de subministrament es veu tensada i necessitem tenir proximitat amb les fàbriques perquè aquest subministrament sigui flexible”, explica l’expert. Els confinaments a causa de la Covid ha paralitzat la cadena durant mesos i ara, quan es reactiva tot es produeix una escassetat ocasionada per “un coll d’ampolla”.
En el cas dels semiconductors, Europa representava en el passat el 44% de la producció global, i actualment només suposa el 9%. Ara la Unió Europea, conscient del problema, farà inversions per animar el sector i assolir en una dècada el 20% de la producció mundial. “Abans de la pandèmia ja es parlava de fer una relocalització de les fàbriques i la pandèmia ho ha posat damunt la la taula. Europa s’ha adonat d’aquests errors amb els semiconductors”, comenta Castillo.
Els experts consideren que a curt termini els problemes continuaran amb cadenes de subministrament tensades. Montanyà creu que “no hem arribat al moment més crític” i per tant creu que “som al temps de fer coses”. Aquest professor de la UPF Barcelona School of Management pensa que tant les navilieres com l’administració pública poden ajudar a fer que els ports recuperin el funcionament i que el repartiment de contenidors sigui més homogeni.
Els experts consideren que a curt termini els problemes continuaran amb cadenes de subministrament tensades
A llarg termini, Montanyà apunta que cal abordar el debat de com han de ser les cadenes de subministrament: “Els darrers anys hem creat cadenes molt llargues, ubicant la producció en països llunyans amb mà d’obra barata, però a nivell d’estoc les cadenes són molt primes i fràgils per una qüestió de reducció de costos”. Recuperar la proximitat pot ser una opció per aconseguir cadenes de subministrament més curtes. “Ja no és només una qüestió de responsabilitat social sinó també un aspecte operatiu”. Potser parlar de desglobalització és “agosarat”, apunta Montanyà, perquè cada país continuarà sent “gran exportador” en allò en què sigui especialista. Catalunya, per exemple, ho és en el sector del vi, destaca l’expert. Es tracta dels productes “estratègics”. “Aquí sí que hi ha un procés de relocalització industrial, per escurçar cadenes de subministrament, amb la tecnologia com a aliat, que ens fa menys dependents dels costos de la mà d’obra”, conclou.
