Catalunya es queda sense caixers. Des del 2008, el país ha perdut gairebé 6.000 oficines bancàries, el 70% de les que hi havia fa una dècada. Es tracta d’una reculada sense precedents que obliga a més de 200.000 persones a haver-se de desplaçar com a mínim cinc quilòmetres per trobar un caixer automàtic, segons les últimes dades facilitades pel Banc d’Espanya. La concentració bancària que s’ha produït arran de la crisi financera és la principal causa del tancament d’oficines. “S’està expulsant a gent del sistema”, lamenta la presidenta d’Asufin, Patricia Suárez, en declaracions a l’ACN.
Les associacions d’usuaris estan preocupats per les dificultats de la gent gran per poder fer tràmits. “La digitalització és real, però no podem obviar que hi ha un percentatge de la població que encara necessita acudir a una oficina“, comenta el portaveu Facua, Rubén Sánchez, que acusa les entitats bancàries de retallar despeses a costa de devaluar l’atenció al client. “La digitalització hauria de tenir dues velocitats”, afegeix. Les entitats consideren que la transició cap a un model d’atenció a distància no és dolent en si mateix, però alerten que “no és assumible per a tothom”.
Obligats a operar en línia
Facua retreu a les entitats financeres que obliguen els seus clients a fer operacions en línia en unes aplicacions que són complicades de gestionar fins i tot per a la gent jove. “Moltes vegades les aplicacions no són amables ni senzilles; les entitats haurien de dedicar més esforços al fet que les aplicacions siguin més accessibles”, afirma Suárez. La pèrdua d’oficines bancàries s’ha accelerat amb la pandèmia, però respon a dos fenòmens diferents: a les ciutats la concentració bancària ha obligat a tancar oficines per evitar duplicitats, mentre que a les zones rurals s’han fet per rebaixar costos.
Els sindicats denuncien que el tancament d’oficines repercuteix en les plantilles dels bancs, que noten “més tensió” en la seva relació amb els clients. “Moltes vegades tenim problemes de tracte amb els clients, que perden els nervis i ho acaben pagant amb nosaltres“, comenta el responsable del sector financer estatal de la Unió General de Treballadors (UGT), Víctor Miravete. I no només hi ha menys oficines, sinó que les queden obertes tenen un horari d’atenció al públic més reduït. “La sensació que tenim des de fa molt de temps és que les entitats bancàries només volen venedors; tot allò que no es tradueixi en vendes, com que no és mesurable, no aporta valor”, apunta.
