Sense tenir present cap criteri tècnic, només que la Generalitat de Catalunya no n’ha pogut acreditar la propietat, el Tribunal Suprem (TS) ha condemnat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a restituir a la sala capitular del Monestir de Vilanova de Sixena, a la Franja, les pintures murals extretes. D’aquesta manera confirma la sentència dictada per l’Audiència d’Osca, que alhora confirmava la sentència de primera instància.
La demanda va ser interposada pel Govern d’Aragó en exercici de les seves competències i, a més, per una estranya cessió d’accions per la Comunitat Religiosa titular del Monestir de Sixena, i l’Ajuntament de Sixena es va personar en qualitat de demandant. Un consorci que alimentava la batalla política per l’art de la Franja després que la Guàrdia Civil espoliés el Museu de Lleida aprofitant l’aplicació de l’article 155. En el procés van ser demandades l’Administració General de l’Estat i el MNAC, i es va personar com a intervinent, en qualitat de demandada, la Generalitat de Catalunya.
No ha prescrit l’acció
D’aquesta manera, els magistrats confirmen que l’acció reivindicatòria dels aragonesos no es troba prescrita. De fet, fonamenten l’argument en la jurisprudència constant del Tribunal Suprem des de la sentència 454/2012, d’11 de juliol, que declara que l’acció reivindicatòria no s’extingeix per prescripció mentre que el demandat no hagi usucapit el bé. Tècnicament, en aquest cas, els togats ressalten que les demandades reconeixen les pintures murals van ser arrencades de la sala capitular del Monestir i van ingressar al museu mitjançant la figura del “dipòsit”, per la qual cosa no concorren els pressupostos per declarar prescrita l’acció reivindicatòria.
Per altra banda, el tribunal també descarta que sigui eficaç per a la decisió del recurs l’al·legació de presència d’un títol legitimador de la possessió sobre la base d’un document-contracte l’existència del qual no s’ha acreditat. De fet, considera que és una qüestió fàctica fixada per la sentència recorreguda i no qüestionable a través del recurs de cassació. És a dir, que no li correspon aquesta valoració de la prova. A més, qui apareix al document, la priora del Monestir de Valldoreix, a Sant Cugat del Vallès, no tenia la representació del Monestir de Sixena, recorda la resolució.
