La companyia DC ha sacsejat el món del còmic en anunciar que el nou Superman, el fill de Clark Kent i Lois Lane, serà bisexual. La nova entrega del superheroi arribarà el 9 de novembre i es basarà en la història d’aquest jove Superman de segona generació, que també serà periodista. Precisament, al campus de la universitat serà on comenci una relació amb el seu company Jay Nakamura. El guionista del nou còmic ha assegurat en un comunicat que el primer que va pensar en rebre l’encàrrec va ser que seria “una oportunitat perduda” imaginar el nou Superman com “un altre salvador blanc heterosexual”. Per això i perquè “tothom necessita veure’s a si mateix en els herois” va apostar per un personatge que trenqués amb allò establert.
A priori, ho ha aconseguit. Tant és així, que ha aconseguit revifar el debat sobre la ideologia de Superman. La discussió, amb un moment molt mediàtic l’any 2019, quan Pablo Iglesias va dir en una entrevista que el personatge era “de dretes”, és recurrent. Majoritàriament es considera que Superman és un personatge de dretes, en haver aparegut en una zona conservadora dels EUA, a Texas. Per això causa sensació aquesta l’evolució que el porta a convertir-se en un nou referent per la comunitat LGTBI, que per fi es veu reflectida en un superheroi, encara que sigui a través del seu fill.
Superman: conservador, de dretes, religiós i populista
“Sembla una bajanada, però parlem d’un personatge de l’Amèrica profunda, molt de dretes, conservadora, religiosa i populista”, assenyala Albert Mestres, cap de la botiga especialitzada Continuarà Còmics. Mestres celebra la decisió que el nou Superman “doni ales” a la diversitat i contribueixi a canviar els estereotips dels superherois. “És important perquè pot canviar la percepció d’una gent contrària a tot el que representa”, sosté Mestres, que assenyala la força que té fer-ho a partir de Superman i no d’un personatge nou.
“Els lectors reaccionaris i de dretes veuen canviat un personatge amb qui s’identifiquen des de dins. És una manera de colar als col·leccionistes quelcom que normalment rebutgen“, explica el responsable de l’emblemàtica llibreria. Mestres creu que el nou personatge ajudarà a qui no s’atreveix a viure tal com és a fer un pas endavant.
Del masclisme recalcitrant a la diversitat sexual
Mestres considera aquest canvi com “un dels més grans” quant a un superheroi concret. “És una decisió polèmica pel masclisme que defineix la figura de Superman, que ara canvia per abraçar els canvis socials“, sosté.
A escala social, però, considera que el canvi més “revolucionari i provocador” va ser l’aparició de les dones superheroïnes. “Quan vaig començar en el món del còmic fa dues dècades, a la botiga hi entraven parelles i la dona sempre es quedava a la porta”, explica Mestres per destacar el canvi que s’ha produït a partir del moment en què les superheroïnes han entrat a formar part del món del còmic. “No es veien interpel·lades pels còmics, però amb la seva aparició es van fer col·leccionistes”, celebra Mestres, que admet que fins llavors el món dels herois era “absolutament masclista”.
En el mateix sentit, Paco Baena, responsable del Museu del Còmic de Sant Cugat, apunta que des que va aparèixer Superman a l’estat espanyol fins avui hi ha hagut gairebé un centenar de col·leccions i àlbums. Els canvis, assenyala, responen a la necessitat que el personatge evolucioni de la mateixa manera que la societat. “Per anar sincronitzats amb les noves realitats introdueixen aquest canvi en el personatge”, explica.
Una demanda social
Que hi hagi personatges amb altres orientacions sexuals, com Superman fill o l’Elsa de Frozen, és molt positiu per als infants i els adolescents, ja que posa el focus en l’afectivitat i els permet naturalitzar els seus sentiments envers persones del mateix sexe. En la conversió del nou Superman, Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora de la UOC, hi veu una doble voluntat. Per una banda, donar resposta a una demanda de la societat, “una pulsió social sobre per què no hi ha referents homosexuals o d’altres tipus de sexualitat”. Per l’altra, un vessant pedagògic, ensenyar que això existeix, que és una realitat i és natural.
“Superman ha ajudat a provocar aquesta conversa”, assenyala Pérez, que remarca la importància de l’acompanyament dels adults. “Per molt que hi hagi un personatge bisexual o homosexual, si els pares ho censuren no servirà per naturalitzar la situació“, adverteix malgrat valorar molt positivament que els còmics donin veu a diferents tipus d’identitats.
Beneficis increïbles
En el mateix sentit, Berta Aznar, doctora en psicologia i mestre d’educació primària, confereix especial importància a aquests referents, gràcies als quals els infants poden viure la realitat de la diversitat i desenvolupar tolerància així com desfer-se dels prejudicis. “En el cas de Superman, a més, és molt important perquè trenca amb l’estigma”, celebra, tot i que assenyala que encara poden haver-hi “gracietes” pel fet que el fill d’un heroi tan masculí pugui sentir-se atret per homes.
Aznar és conscient que la nova figura de Superman desperta controvèrsia, i ho atribueix al fet que alguns adults consideren que “posa en perill la infantesa”. “Ho consideren un risc, però obrir ments a partir de la creació de personatges diversos és un benefici increïble”, sosté l’especialista en coeducació i educació afectiva-sexual.
Crítiques de la ultradreta
Aquestes crítiques de què parla l’experta s’han repetit a Twitter des que es va conèixer la notícia. Alguns usuaris critiquen que el seu superheroi preferit “serveixi els homosexuals per normalitzar el seu estil de vida”. Altres acusen la “kriptonita progre” de “deconstruir, confondre i espatllar” Superman i ho il·lustren amb una imatge del Superman tradicional amb la seva dona.
Davant aquestes crítiques ofensives, alguns usuaris prefereixen fer humor i asseguren que “discutim ximpleries quan el vertaderament important és com Lois Lane ha pogut tenir un fill de Superman. Un cop de peu d’aquest nen hauria travessat la mare”.
Moltes orientacions, no només la pansexual
L’experta apunta que la visibilització de les orientacions sexuals és especialment important en un moment en què “un corrent diu que totes les persones som pansexuals”. Aznar considera molt perillós “fer creure que no existeixen les orientacions” i assegura que s’ha de remarcar tot el contrari: que són una realitat i totes són igual de vàlides.
