La pandèmia de la Covid va caure com un gerro d’aigua freda sobre la població catalana. El 14 de març de l’any 2020, fa gairebé cinc anys, la vida va semblar aturar-se i, de la nit al dia, milions de catalans es van veure obligats a deixar de banda les seves rutines i tancar-se a casa. Aquella mateixa data, entre els dubtes del confinament i els efectes del virus -en aquell moment, encara molt desconegut-, un grup de tres amics i companys de pis a qui la pandèmia havia enxampat junts en un pis del barri de l’Eixample de Barcelona van aconseguir, amb els seus instruments i objectes de casa, posar una mica de llum a la foscor pandèmica. Klaus Stroink, antic trompetista de Buhos, Nil Moliner i Playgrxvnd, Guillem Boltó, extrombonista i excantant de Doctor Prats, i Rai Benet, antic baixista de Buhos i Nil Moliner, van sortir a la terrassa del petit pis en què vivien i, amb una guitarra, una pandereta i una ampolla de Ladrón de Manzanas, van fer la primera cançó Coronao, publicada al perfil d’Instagram de Benet, que s’acabaria convertint en l’inici d’una curiosa carrera musical. L’endemà van penjar la segona, Confainament II, des del compte de Boltó. I la tercera, Del confineo III, des del d’Stroink.
Totes tres cançons van ressonar fort a les xarxes socials, cosa que, d’entrada, ja augurava l’èxit d’aquest model de cançó. És precisament d’aquí d’on neix Stay Homas -que fa referència al concepte de quedar-se a casa, en anglès, amb motiu del confinament per la pandèmia. I aquest projecte, que després va créixer, aquest dissabte arriba al final amb un concert de comiat al Poble Espanyol.
Un fenomen que va esclatar
En el moment de l’esclat, el fenomen viral del trio musical va atraure les mirades d’altres artistes de renom de l’escena musical catalana, com ara Judith Nedderman, Oques Grasses o Sílvia Pérez Cruz, que van acabar col·laborant amb el flamant grup de música a través de la pantalla del telèfon. Les seves cançons, però, van traspassar fronteres i encara van arribar més lluny, aconseguint col·laboracions amb grans noms de l’escena mundial, com Michael Bublé o l’emblemàtic Rubén Blades. El projecte musical per excel·lència de la pandèmia, del qual se’n van fer ressò mitjans internacionals com The New Yorker o la CNN, ja havia emprès el vol. “Stay Homas és un bolet estrany que neix durant la Covid, però que ha demostrat tenir vida pròpia”, argumenta el periodista i crític musical Jordi Bianciotto en conversa amb El Món.
Una nova manera de fer música
Un dels trets característics d’aquesta jove banda catalana, que ara abandonarà els escenaris de manera indefinida després del darrer concert d’aquest dissabte -que va exhaurir les entrades amb unes poques hores-, és la seva facilitat per convertir qualsevol estri de casa, com ara el ja mític cubell de fregar, en un instrument de percussió. Ampolles, capses de cartó i unes simples baquetes eren suficients per construir una base rítmica sobre la qual acompanyar quatre acords de guitarra, una melodia i les harmonies a tres veus. “Estilísticament parlant, Stay Homas no ha suposat cap influència musical per a l’escena, però és evident que han creat una espècie de tendència que demostra que amb qualsevol cosa es pot fer música”, explica Bianciotto, que considera que aquest fet pot marcar “un precedent” per a les noves generacions.
En aquesta línia, Miguel Zamarripa, productor de concerts, organitzador de festivals i mànager de bandes musicals com ara 31 Fam, considera que el seu “èxit” neix de la gran capacitat “creativa” i “l’enorme coneixement musical” de tots tres membres del trio, que, segons ell, ja havien demostrat en els seus anteriors projectes musicals: “Fer música amb un tovalló és un exercici de creativitat bestial. Les cançons que van fer durant la pandèmia són més senzilles en termes de producció, però desprenen una creativitat que ha captivat el públic“, argumenta Zamarripa. De fet, segons el productor, és precisament aquesta “creativitat” la qual els ha permès ser “artistes lliures”: “Crec que és un dels grans exponents quan parlem d’artistes lliures [és a dir, que no tenen limitacions tècniques, instrumentals o d’inventiva a l’hora d’elaborar les seves cançons]”, assevera.
D’una terrassa de l’Eixample a omplir sales d’arreu d’Europa
La frescor de la seva música durant la pandèmia els va consagrar com a grup de música, fins al punt que, un cop superat el confinament per la Covid, la banda va mantenir el vol i va començar ràpidament a omplir sales d’arreu del país. De fet, durant la mateixa pandèmia, el gegant discogràfic Sony es va interessar pel projecte i, com una aposta de futur, els va incorporar a les seves files. Després del confinament, Stay Homas va presentar el seu primer treball d’estudi titulat Agua i, gràcies a la bona rebuda i el suport de la discogràfica, van emprendre una gira que els va portar fins a Milà, París, Brussel·les o Londres -durant l’any 2021, amb el descens de les mesures contra la Covid. L’any següent, el 2022, el grup català també va travessar l’oceà Atlàntic fins a l’Amèrica Llatina, on va omplir sales de concert en països com Mèxic.
Ara bé, el camí de Stay Homas no ha estat tot de flors i violes. L’alta exigència del món discogràfic internacional -el mercat on opera Sony- va generar molta pressió en els membres de la banda, que van acabar optant per desvincular-se de la discogràfica i començar un nou camí autoproduint-se a través del segell Cukileo Records. De fet, el seu segon LP, que porta el títol de Homas (2023), ja ha estat elaborat i produït per ells mateixos. Un disc en què relaten, entre d’altres, el periple viscut dins la multinacional: “Vam fitxar per Sony, vam pirar de Sony, joder 30.000 persones i un timó, jo que em pensava que la música era el cor i no els royalties i els contractes… i oh no!”, rememoren en la cançó Ho tornaria a fer del seu darrer disc. Un disc que ja deixava entreveure algunes de les futures passes de la banda, que el 24 de novembre de 2023 –amb més d’un any d’antelació– van anunciar que posaven punt final de manera “indefinida” a la seva curta però intensa carrera com a Stay Homas. Aquest, però, podria no és un adeu per sempre, sinó una pausa per recarregar piles i, potser, tornar als escenaris amb noves propostes musicals.
