El poeta, narrador, assagista, articulista i traductor Josep Piera ha rebut el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural. L’entitat ha decidit reconèixer la trajectòria del poeta, ferm activista per la llengua catalana al País Valencià a través de la seva creació literària, a la societat i a l’escola. Piera és una de les veus poètiques catalanes més destacades i ha fet de les de les muntanyes de la Safor, amb el Cingle Verd i la vall de la Drova, un escenari mític en la seva obra.
L’anunci s’ha fet a la llibreria Altaïr de Barcelona amb la presència del president d’Òmnium, Xavier Antich. “Si parlem d’un escriptor total al País Valencià, aquest és Josep Piera, per la seva dedicació vital i activisme de dignificació de la llengua i la literatura catalanes”, ha assegurat Antich. “Gràcies a la seva feina discreta, com a editor i activista cultural, ha creat una obra de creació de comunitat, de pont i baula entre generacions diverses, des del País Valencià però amb mirada sempre als Països Catalans”, ha subratllat visiblement emocionat.
Piera, que agafa el relleu a la mallorquina Antònia Vicens, rebrà el guardó en una cerimònia que tindrà lloc el pròxim mes de juny. Home de lletres, Piera ha tocat una gran varietat de gèneres literaris –poesia, novel·la, assaig, biografies, literatura de viatges o memòries– i durant els 80 i 90 la seva obra va tenir força repercussió, guanyant premis com el Carles Riba de poesia o el Josep Pla de prosa.
El valencià també és un activista infatigable. A la dècada dels 70 va treballar en el camp de la pedagogia i va col·laborar en diversos estudis sobre la introducció de la llengua materna en l’ensenyament. A la dècada del 80 va abandonar l’ensenyament per dedicar-se per complet a la literatura. Va publicar revistes especialitzades com Canigó, Valencia Semanal, L’hora i El Temps.
Als 90 es va centrar molt en la poesia àrab, antiga i moderna, i va escriure un assaig sobre poetes andalusins de la València islàmica que els va posar en un lloc destacat de la memòria literària dels valencians. Més tard es va interessar per Ausiàs March o Teodor Llorente, autors a qui Piera va donar una nova vida a través de biografies i publicacions. Durant aquests anys publica Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001) Francesc de Borja, el duc sant (2009) i El somni d’una pàtria de paraules (2012), aquest últim dedicat a Llorente, el gran autor de la Renaixença valenciana.
2 
