Els nord-catalans estan marginats pel ministeri de Cultura francès pel que fa a la inversió per habitant: 800 euros anuals per cada parisenc, 12 euros per cada veí de la Catalunya Nord. Són dades que consten en les estadístiques publicades pel mateix ministeri i l’Institut Nacional de les Estadístiques i dels Estudis Econòmics (INSEE). El pressupost públic atorgat a la cultura és majoritàriament captat per la capital de l’Estat i la regió Illa de França. Un esquema que segueix al peu de la lletra la centralització política i administrativa de l’Estat, i que provoca un gran desert cultural.
Igualtat, fraternitat, centralitat
El passat 27 de febrer, l’Assemblea Nacional francesa debatia sobre la hipercentralització de les despeses del ministeri de Cultura a la regió parisenca Illa de França. Davant d’una petita desena de diputats, l’electe bretó Paul Molac plantejava: “Si la centralització indueix nombroses disparitats socioeconòmiques, en matèria d’educació, d’accés als transports, l’atenció mèdica, o encara als serveis públics, aquest mal ben francès concerneix igualment l’accés a la cultura”.
Paul Molac, impulsor l’any 2021 de la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades a l’Estat francès, es preguntava: “Com s’ha d’explicar a un jove que viu a uns 600 quilòmetres de París i que no pot accedir a les infraestructures culturals majors per culpa del seu allunyament, quan els altres joves que viuen a la regió parisenca les poden visitar lliurement si tenen menys de 26 anys?”.
Els estudis publicats pel ministeri de la Cultura i per l’Institut Nacional de les Estadístiques i dels Estudis Econòmics revelen les disparitats són abissals entre els territoris. L’Institut explica la desigualtat pel fet historico-polític: “L’Illa de França i, en primer lloc, París, concentren un gran nombre d’infraestructures culturals per raó de l’herència històrica de la ciutat-capital, que es beneficia de segles de centralisme administratiu i també cultural”. L’àrea de París concentra un 28% de l’ensenyament artístic, el 32% de la proposta d’arts escènics i les úniques òperes nacionals. El 2022, més del 60% del pressupost del ministeri de la Cultura va ser atorgat a la regió Illa de França, i el 40% altre compartit entre totes les altres regions.
La distància amb París condiciona la percepció dels electes
El dissabte 4 de març, a Perpinyà, la presidenta del departament dels Pirineus Orientals organitzava una xerrada sobre el paper de les col·lectivitats territorials, en presència del vicepresident delegat per aa la catalanitat, Nicolas Garcia. Per a l’ocasió, havien convidat a la trobada Nawja El Haïté, electa municipal a la ciutat d’Evry-Courcouronnes, al sud de París. Els tres intervinents van ressaltar l’existència “d’un milfulles administratiu que impedeix molt sovint que els poders públics locals trobin respostes a les problemàtiques molt properes“.
Tanmateix, l’electa parisenca Nawja El Haïté va afirmar que el centralisme “no és cap problema, és sobretot la manca de diners atorgats per l’Estat que frena l’acció de les col.lectivitats locals”. Un parer que òbviament no comparteix Nicolas Garcia: “Aquesta República no té cap futur si no deixa la llibertat d’accés a les particularitats locals” i d’afegir que desitjava “que els nens dels pobles pobres del sud de França tinguessin la mateixa igualtat d’accés que els dels municipis, departaments i regions riques” del nord de l’Estat.
El centralisme francès, en xifres d’inversió cultural
L’any passat, el ministeri de cultura va invertir 195 euros per habitant de la regió Illa de França, contra 24 euros de la regió Occitània. A escala departamental, o comarcal, la diferencia es fa encara més gran: 801 euros atorgats a cada habitant del departament de París, per només 12 euros per a cada un dels catalans del nord. Més castigat encara va ser Còrsega, amb sols 5 euros invertits per cada ciutadà.
Les regions han de compensar aquest desequilibri amb el seu propi pressupost. La regió de Còrsega, que gaudeix d’un estatut semiautonòmic, reequilibra la falta d’inversió de l’Estat amb 69 euros invertits per a cada cors. La regió Occitània desemborsa 10 euros anuals per veí, i el departament dels Pirineus Orientals 24 euros per cada nord-català. París percep en total 1.700 milions d’euros, contra 5 milions per als Pirineus Orientals.
4
2
