La decisió del Tribunal Suprem, que refrendava les dues resolucions judicials anteriors d’instància, que obliga a retornar els murals romànics del monestir de Sixena que s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a la institució de la Franja, ha sollevat les entitats culturals, polítiques i socials. Una sentència que ha generat un document únic. Un manifest que defensa que les obres continuïn al MNAC i que signen els darrers consellers de Cultura. Entre aquests destaca, l’exconsellera de Cultura durant el tripartit, Caterina Mieras, que des de l’any 2020 manté un ferm activisme a l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana, de la qual ha estat membres de la seva direcció com a responsable d’anàlisi.
El manifest, presentat aquest migdia a Barcelona, a més de Mieras, els exconsellers Àngels Ponsa Roca, Mariàngela Vilallonga Vives, Laura Borràs Castanyer, Lluís Puig Gordi, Santi Vila Vicente, Joan Manuel Tresserras Gaju, Ferran Mascarell Canalda i Joan Guitart defensen que les pintures de la Sala Capitular de Sixena per “motius tècnics i de conservació del patrimoni comú”. “Les pintures murals de Sixena són un testimoni únic del romànic europeu alhora que són obres extremadament fràgils, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica especialitzada, i no poden ser traslladades sense patir danys irreparables”, asseguren els exconsellers en el document.
Crítiques al Tribunal Suprem
Segons els exconsellers, la sentència del Tribunal Suprem “no té en compte, criteris històrics, tècnics ni científics, i no ha atès els arguments de legitimitat de la part catalana”. “El MNAC ha tingut un paper decisiu en el seu rescat i n’ha garantit la conservació durant dècades: han estat preservades amb les màximes garanties i s’han fet accessibles a tota la ciutadania”, afegeixen. Fins i tot, destaquen que “costaria trobar exemples d’intervenció responsable i transparent en la preservació del patrimoni artístic que hi fossin equiparables”.
“Els riscos del seu trasllat fan extremadament perillós qualsevol intent de moure-les del seu emplaçament actual”, ressalten. D’aquí que donin “tot el suport al Museu Nacional d’Art de Catalunya com a institució cultural de referència internacional davant d’una situació que posa en risc no només la integritat de les seves col·leccions sinó també la mateixa tasca de conservació”. “Defensem que el principi fonamental és la preservació de l’obra per sobre del d’una titularitat o propietat que han estat canviants”, argumenten.
Legitimitat de la custòdia
El document insisteix que com en el cas de les peces del Museu de Lleida, -retirades en aplicació del 155- “la incorporació al conjunt patrimonial sota custòdia catalana de peces procedents del territori d’administració aragonesa és molt anterior a la segregació política d’una part del bisbat de Lleida, dins del qual hi havia originalment les obres”. Per tant, hi havia una legitimitat anterior compartida davant la unitat territorial episcopal.
Així mateix, recorden que també com en el cas de les obres del Museu de Lleida, “adquirides majoritàriament pel bisbe Messeguer de forma inequívocament legítima, el rescat i els acords amb l’orde religiós que n’era titular van ser totalment legítims i orientats a la preservació de les obres”. De fet, remarquen que “per això, en cap moment previ a la segregació del bisbat de Lleida el govern aragonès va plantejar cap causa al respecte”.
“Ens posem al costat del MNAC i de les administracions catalanes per defensar davant dels tribunals i les institucions internacionals el manteniment de les pintures al museu que les va salvar i les acull, per garantir la seva conservació i per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni cultural”, conclou el manifest.
