El raper Lildami, nom artístic de Damià Rodríguez (Terrassa, 1994), ha estrenat el seu tercer disc, Dummy (Halley Records, 2023), carregat d’optimisme i que defineix el “bon moment” que viu actualment l’artista. Un disc on, fins i tot, s’atreveix amb la bachata. Un àlbum, però, que arriba al mercat en un format totalment innovador perquè no inclou un disc físic, si no una maqueta de fusta amb un QR que et redirigeix a una web amb les 12 cançons, entre altres continguts. Lildami, després de 14 anys rapejant, s’ha convertit en un referent de la música urbana en català amb tres premis Enderrock a l’esquena i l’èxit de Supermercat, la cançó més radiada i el videoclip en català més vist a YouTube el 2022. Els dummies són els ninos que s’utilitzen per provar els cotxes nous en accidents automobilístics i les conseqüències per a les persones i Lildami, “amb moltes capes d’humilitat pel mig”, es considera un dummy. Flors mentre visqui (2019) i Viatge en espiral (2021) són el primer i el segon disc, el 2023 presenta el tercer i deixa la porta oberta a un quart àlbum per al 2025, d’aquí a dos anys més.
Fa dos anys va sortir el teu segon disc i en aquell moment, a la primera cançó ,dius: “Estem seguint el mateix pla, un disc cada dos anys”. Han passat dos anys més i tenim tercer disc. Estava planejat?
Estava escrit. A més, és exactament dos anys i un mes entre el primer i el segon, i dos anys i un mes entre el segon i el tercer. No per res, si fos per mi, per la quantitat de música que faig podria treure’n gairebé un a l’any, però també m’agrada fer les coses amb calma, fer-les bé i que surtin quan han de sortir. Dos anys em sembla òptim perquè cada dos anys m’he adonat que he viscut suficients coses per explicar en un disc. Si en fes un cada any t’estaria explicant gairebé el mateix de gener a gener.
I que expliques en aquest?
Jo crec que és un disc molt vitalista i molt alegre. Crec que, al final, un disc t’explica un moment vital. Al primer parlava de la mort, al segon de l’amor i jo crec que aquest parla molt de passar-s’ho bé i que estic en un bon moment. Només a la portada ja es nota perquè és més colorit mentre els altres eren més foscos. És molt optimista i motivat perquè jo estic molt motivat.
Dummies són els ninos que utilitzen empreses automobilístiques per provar els cotxes nous en suposats accidents. Tu et sents com un dummy?
Sí, però amb moltes capes d’humilitat pel mig. Per sort o perquè passava pel lloc on tocava en el moment que tocava, m’ha tocat obrir algunes portes, com sonar a la ràdio, sortir televisió o festivals, i això ha servit perquè la gent que vingui després ho tingui molt més fàcil o, com a mínim, hagin vist que es pot fer això. Repeteixo, que no es llegeixi com un discurs pedant, no dic que hagi inventat res ni que sigui el primer en res. No soc el primer en res, però sí que he obert certes portes i això té coses bones i coses dolentes. Les bones són que serveixes perquè els que venen després vegin que això és possible i que es pot fer. És com el nino que va dins del cotxe per provar si el cotxe és bo o no. Algun dia xoques i al nino no li passa res perquè el cotxe és bo, però hi ha dies que t’emportes un cop.
A ‘Crash test Dami’ parles dels blaus que portes per dins, la gent és conscient d’aquests blaus?
No, clar que no. Tampoc estic destrossat, estic perfecte, però tothom té les seves lluites internes i les seves històries i, al final és una cosa que dic a l’últim tema i al primer. Al primer parlo d’ulleres de sol, que tothom es fixa en les ulleres en forma de cor, però ningú sap com puc estar per dins. L’any passat vaig estar a la tele i em va donar una sobreexposició pública que no havia tingut mai i tothom t’està dient “tio, ho estàs petant, eh, que bé que va”, però jo segueixo sent la mateixa persona. Va tot bé, sí, però jo continuo tenint els meus problemes d’ansietat, les meves angoixes, les meves nits que no puc dormir i les meves històries, per molt que no ho sembli. Quan mires les gràfiques d’un artista, si les poses en 2D sembla que és una exposició lineal, però realment, ara estàs més amunt, ara més avall, ara va així, ara va aixà.
La manera en què vas llançar el primer single de ‘Dummy’, ‘M’és igual’, simulant que t’havien hackejat el compte d’Instagram, com reacciona la gent?
Es va enfadar la gent. Tu ho vas veure?
Jo sí, i de primeres també m’ho vaig creure. Em va fer dubtar molt quan vas publicar un número de telèfon. De qui era?
Vaig anar quatre dies abans a Orange i em vaig comprar una SIM duplicada i vaig agafar un número de telèfon. El problema és que la bústia de veu es va omplir molt de pressa, però quan trucaves sonava una mica el nou tema, i si enviaves un WhatsApp també et rebotava informació del tema. Al final era per fer la trola creïble, per colar un gol d’aquests necessites elements reals i necessites que sigui una cosa improbable, però prou factible perquè fos real, i és quan a la gent li genera el dubte de si és o no real i pica. Tenir un número de telèfon li donava la veracitat que necessitava la trola perquè sortís bé.
En aquell moment, tot era “pobre Lildami que li han robat el compte”.
Clar, a mi això em va saber greu perquè va ser publicar-ho i pensar “hòstia”. Rebia missatges per Twitter de gent que em preguntava si necessitava alguna cosa, m’enviaven àudios dient-me que coneixien algú que treballa a Facebook i que a veure què podíem fer, i jo callat perquè no volia aixecar la llebre. Havia de seguir una mica més. Em va saber greu perquè crec que va anar una mica lluny, però després, quan es va destapar, la reacció del 95% de la gent va ser un “què cabró”.
Vas compensar aquest engany amb una nova cançó. Quin és el feedback que reps?
Molt bo, molt content perquè els dos avançaments que vaig treure van agradar molt i tenia ganes que la gent pogués escoltar tot el disc per veure l’obra al complet per decidir si els agrada o els encanta.
Estaves nerviós?
No, estava tranquil, era la sensació d’anar a l’examen amb els deures fets. Dormia pla perquè sabia la feina que havia fet i estava 100% convençut del que hi ha en el disc, estic content del que hi ha al disc i ho defenso a capa i espasa.
Quina és la teva cançó preferida de ‘Dummy’?
Crec que cada una té la seva màgia especial que a mi em fa connectar amb totes, me’n recordo d’haver-m’ho passat molt bé amb tres que vam fer amb Sr. Chen i l’Àlex Pérez que és ‘Què això no acabi’, ‘Si no estàs amb mi’ i ‘Harakiri’. En tres dies vam fer els tres temes, vam fer la maqueta estructural dels tres temes. Recordo la primera nit, a les dues de la matinada i amb el tema fet, a tota castanya cantant-lo i ballant-lo. La segona nit, amb el segon tema fet i, a la tercera nit, veure que en tres dies havíem fet tres temazos i els tres allà abraçant-nos.
A ‘Que això no acabi’ fas la reflexió que si tornessis al principi…
Faria el mateix! Però ho faria d’una altra manera per arribar més ràpidament als llocs perquè ja tindria el coneixement.
Però no han passat tants anys.
Per tu! Pel que et deia de la gràfica, tu ho veus així, però jo porto rapejant des dels 14 i en tinc 28. Per mi el viatge s’ha fet llarg de collons. Però tornaria a cometre els mateixos errors, si sabés on em portaran. Sí, segur.
A ‘Més igual’ fas una crítica a la dependència que tenim a les xarxes socials. Com a artista, creus que Lildami també en depèn?
Clar! I intento fer cada dia tiktoks, també perquè m’agrada, no ens enganyem. M’agraden les xarxes socials des d’un punt de vista tècnic perquè m’agrada analitzar com funcionen els algoritmes, què és el que funciona i el que no, per què això s’ha viralitzat tant i allò no… Em flipa! I m’agrada estar al dia amb tot el que va sortint, però a la vegada també sé que és una relació insana. I en el meu cas encara, perquè treballo amb això, és la meva eina i estic viciat a una cosa que ajuda al meu negoci, però si estàs viciat i, a sobre, et fa perdre el temps, quin negoci…
És només el temps que perds?
No, és també tots els traumes que crea. Cada vegada que obro Instagram veig que tots els nois són forts, totes les noies són guapes, que tothom té un cotxe millor que el meu, tothom té una casa i se’n va de vacances a millors llocs que el meu. Com està creixent la gent que puja que està veient tot això? Es diuen a ells mateixos que mai tindran un Bentley aparcat davant de casa i que són uns fracassats, o “no me’n puc anar de viatge a Austràlia, soc un desgraciat”, “hòstia, no estic igual de fort, no serveixo per a res”. Això crea traumes i et menysprees a tu mateix i realment no és així, aquesta gent està més fotuda que tu, però per les xarxes no t’ho ensenyaran i no penjaran una foto on surtin lletjos. Ningú ho farà.
Hauríem d’aplicar la filosofia del “me la suda, m’és igual”?
Sí, però jo soc el primer fals. Miro el TikTok dues vegades abans de penjar-lo per si surto guapo, ho fa tothom. Jo crec que el discurs que no m’impressionarà res el tinc interioritzat per molt que estigui enganxat a les xarxes socials.
‘Dummy’ arriba després del gran èxit de ‘Supermercat’, el videoclip en català més vist a YouTube i la cançó més radiada el 2022. Com vius aquesta fita?
A veure com ho explico… són coses que penses que mai et podran arribar a passar i en quin moment pensaves que un raper podria treure un tema amb autotune i que fos el més radiat en català? Si m’ho dius fa cinc anys, no m’ho crec. Passes tant temps pensant que vols això que, quan arribes, potser també per la meva ambició desmesurada, és com, d’acord, què més? Estem acostumats a un ritme de vida que no et permet assaborir el moment en què has aconseguit alguna cosa. Tinc tanta ambició i tantes ganes de fer coses que, quan arriba, ho gaudeixes, però anem a treballar més. Com en podem tenir dos?
Veus possible que es torni a repetir amb alguna de les cançons de ‘Dummy’?
Ho veig possible com ho veia amb ‘Supermercat’. Són coses que pot ser que passin o que no passin. Ho aconsegueixi o no, continuaré igual de tranquil. Si ha de passar, endavant, celebrem-ho, comprem una botella de Moët i som-hi, però no és una cosa que em faci perdre la son, i això és important perquè tots els ‘checks’ que per mi eren somnis impensables ja estan marcats. La part del camí que estic fent ara és per la cara i que duri el que hagi de durar i a veure fins on podem estirar el xiclet.
També depèn de la feina que vagis fent i, de moment, sembla que hi ha Lildami per molt de temps.
A mi motivació no me’n falta i, a part, tinc cultura del treball i de l’esforç. Crec que poca gent s’ho pren tan de debò com jo, que estic ‘jajajiji’, però em llevo a les set del matí i me’n vaig a dormir a mitjanit, estic tot el dia treballant. És música i el que vulguis, però per mi és personal, és el meu projecte i la meva empresa.
Presentes un format molt innovador a ‘Dummy’, un disc sense disc físic. Què hi trobarà la gent?
Moltes coses! Més de les que trobarien en un disc. És una maqueta automuntable de fusta de pollancre. És com una manualitat que pots muntar tu mateix amb un mecanisme que li gires el nas al Dami i et surt un codi QR que et porta a una pàgina web on hi ha els temes, alguna instrumental, informació addicional, fons de pantalla…
Era per afegir alguna cosa més. També hi trobaran unes arracades i un adhesiu, i a les primeres 400 còpies hi ha un bitllet signat. Valor afegit, que li diuen. M’adono que ni jo tinc un lloc per escoltar els discos que faig i és molt probable que la gent que el compri tampoc. Al final, la gent que el compra és per donar suport a la banda, perquè els agrada el disc i volen tenir la portada físicament, però per practicitat, la gent ho escolta per Spotify o Apple Music.
Em vaig preguntar què podia fer per mantenir l’estètica del disc, que és perfecta perquè és petita i, a part, et surt un objecte que pots tenir per casa molt xulo, i no perdre l’essència: que la gent tingui accés a les cançons, però que faci més patxoca que un disc per tallar pizzes. I em va sortir això… em va venir al cap i em vaig posar a dissenyar-ho i, juntament amb la gent que ha fet el disseny gràfic i que ho fabriquen, vam arribar al punt perquè funcionés.
Creus que aquest nou format agradarà?
Jo no puc opinar per l’altra gent, però em sembla més original que un disc, però sense menysvalorar-los perquè els discos s’han de seguir fent i són increïbles. Però a mi, com a artista, em sembla més divertit, sempre intento fer les meves frikades i em semblava interessant un format nou. No serà un estàndard la maqueta de fusta, però és com un producte de marxandatge. I està dissenyat i fabricat a Catalunya. Sempre que es pugui, fer economia de proximitat, per fabricar-ho a la Xina, ho fabriquem al Baix Empordà.
I la gira?
Comencem a l’abril. Al març comencem Eufòria i a l’abril, la gira. Encara no hem anunciat dates, però a partir de la setmana que ve ja estaré anunciat bolos com un psicòpata perquè tenim un estiu interessant.
Repeteixes com a jurat en aquesta nova temporada d’Eufòria. Què n’esperes?
Passar-m’ho igual de bé que a l’anterior. Va ser increïble i si m’ho passo igual de bé i descobrim talents com els que vam descobrir l’any passat, benvingut serà.
Hi haurà quart disc en 2 anys?
El 2025 ens tornem a trobar per parlar del quart disc. Tant de bo, tant de bo… Seria increïble.
1
