La UNESCO ha declarat aquest dimarts les falles del Pirineu com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en el marc de l’assemblea anual de l’ens, que ha tingut lloc a la capital de Namíbia, Windhoek. Les falles pirinenques catalanes han estat reconegudes en el marc de la candidatura ‘Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus’ presentada pel govern andorrà, que reuneix 63 municipis fallaires de Catalunya, Aragó i Occitània, i recull les diverses festes amb foc que es fan per celebrar el solstici d’estiu.
La festa de tots els pobles té una mateixa estructura: que se celebra pels volts de Sant Joan o el mateix dia de la revetlla i que el foc és el protagonista de la celebració. A partir d’aquí cada poble té la seva varietat. A Isil (Pallars Sobirà), declarades Festa Cultural d’Interès Nacional, s’encén un tronc d’arbre d’uns 15 metres (Falla Major) al mig de la foguera. Aquest és el senyal indicador perquè els joves comencin el recorregut amb la seva falla encesa al coll muntanya avall. Des de la plaça del poble la filera de falles enceses al coll dels fallaires baixant sembla una serp de foc que es mou fent ziga-zagues muntanya avall. L’esforç dels fallaires al poble es reconfortat amb música, coca i vi i danses tradicionals entorn de la foguera. Es tracta d’una celebració ancestral que mai s’ha deixat de celebrar.
Ja de nova fornada però amb similar característiques són la baixada de falles d’Alins (Pallars Sobirà) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Pel que fa a la festa ha coincidit la demanda de reconeixement per a les falles del Pirineu amb una revifalla de moltes Associacions i la recuperació de moltes festes que s’havien perdut. Un cas és el d’Alós d’Isil que es va recuperar el 2014.
A Les (Val d’Aran) celebren la crema Eth Haro (tronc encès al mig de la plaça). Els joves ballen danses tradicionals al voltant de l’Haro fins que aquest cau. Amb peles de bedoll enceses i lligades amb filferro les fan girar creant cercles de foc visualment molt atractius. A Andorra la Vella les falles són boles molt lleugeres i es fan giravoltar.
A l’Alta Ribagorça hi ha molts pobles que celebren falles i no les ”baixen” com al Pallars sinó que les ”corren”. Els joves en arribar al poble amb les falles enceses comencen a córrer pels carrers fins a arribar a la foguera de la plaça major. A l’Alta Ribagorça la celebració d’aquesta tradició en diverses poblacions pròximes ha fet que s’hagin repartit al llarg de l’estiu, en un calendari de falles que permet seguir-les des de principis de juny fins a l’agost. La temporada comença la segona setmana de juny al poble de Durro i la segueixen Senet, Isil, Barruera, Boí, el Pont de Suert i tanca la temporada Vilaller.
Per quan arribi la declaració tots els pobles han programat una celebració similar: foguera a la plaça, repic de campanes i projecció del documental de falles que els ha portat fins a la declaració. Amb aquest programa bàsic s’hi afegiran xocolatada i coca a alguns pobles o baixada de falles en altres.
A Andorra la festa serà similar i hi participaran diferents col·lectius de la cultura popular com Geganters, Esbart d’Andorra la Vella, Orfeó d’Andorra la Vella, Escudellaires d’Andorra la Vella, Castellers d’Andorra i el Cor rock d’Encamp.
El moment àlgid serà els minuts previs a les 19:30?h amb la lectura del manifest de la comunitat fallaire i el posterior repic de campanes de totes les esglésies d’Andorra la Vella. També hi haurà breus parlaments de les autoritats i una cremada simbòlica de falles i una exhibició dels fallaires de llum.
El dijous dia 3 de desembre es reuniran a Andorra la Vella els representants de tots els municipis de la candidatura en el que serà la VII Trobada de Fallaires del Pirineu. En aquesta trobada la comunitat fallaire signarà la Declaració d’Andorra la Vella.
