L’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya, La memòria d’un país, ofereix una visió històrica sintètica i global del passat i del present amb l’objectiu de conservar i difondre la memòria col·lectiva.
El 2021 es van celebrar els 25 anys de la inauguració del Museu i tenint en compte els canvis en el panorama museístic català, així com els canvis socials, econòmics, culturals i polítics del país, es va veure necessari i oportú proposar reformes i canvis per adaptar-nos als nous requeriments que la societat fa a les institucions culturals públiques i dels canvis en la recerca històrica. Amb aquest marc de referència el Museu d’Història de Catalunya impulsa un projecte de remodelació de les sales de la tercera planta, tant pel que fa a presentació expositiva com a l’adequació del relat històric, que abasta des del segle XVIII fins la Catalunya Contemporània. El projecte es realitzarà per fases en el termini de quatre anys. Durant l’any 2020 es va renovar la sala dedicada al segle XVIII i al gener del 2022 es va obrir la sala dedicada al segle XIX.
Al nou espai del segle XVIII es presenta una nova narrativa, amb un discurs actualitzat i centrat en la societat i la vida quotidiana a Catalunya a les acaballes de l’edat moderna, un moment de canvis importants a nivell polític, social i econòmic que conformaran la nova societat industrial de l’època contemporània. A les sales del segle XIX, s’ha construït una relat històric renovat i actualitzat en clau social. En aquesta nova presentació s’inclou la presència de les dones, infants i de les classes populars, explorant aspectes nous com l’oci, l’alimentació, el vestit que permeten tenir una visió més amplia de la societat del moment.
Per tal de portar a terme el projecte s’ha creat un equip pluridisciplinari que ha abordat el repte de renovar tant la narrativa com la museografia. El grup de treball, coordinat per la conservadora Teresa Rodon ha comptat amb la implicació d’experts i professionals de diversos sectors, tant del propi museu com externs. Destacant la participació de l’historiador Martín Iturralde com a comissari i de la historiadora Mònica Borrell com a documentalista.
L’objectiu d’aquesta nova presentació ha estat aconseguir un discurs inclusiu i amb perspectiva de gènere i una museografia respectuosa amb la diversitat funcional i amb criteris d’accessibilitat potenciant una experiència emocional i lúdica amb la millora dels mòduls interactius i manipulables. Així, a nivell d’accessibilitat s’ha incorporat una taula tàctil on es reprodueix el quadre de la Nena Obrera en relleu, acompanyada per una audiodescripció a la que es pot accedir a través d’un codi QR. La taula es complementa amb altres objectes relacionats amb la producció tèxtil com els flocs de cotó, la llançadora o una mostra del tramat de fils que es creuen en el teler per formar un teixit.
A més, es potencia l’experiència de la visita introduint altres elements sensorials com l’olor de fàbrica. I es suggereix a la interacció dels visitants oferint-los la possibilitat de convertir-se en alguns dels personatges populars que ens trobaríem a una plaça del segle XIX, a través dels vestits que hi trobarem. D’aquesta manera, es convida als visitants a posar-se en la pell de les obreres del tèxtil, les pageses, els artesans o les minyones.
Actualment, al Museu d’Història de Catalunya ja s’està treballant per a la reforma de les sales referents al segle XX on es vol incorporar la diversitat cultural del país en les narratives i també la col·lecció exposada i que reflecteixi la pluralitat de la nostra societat.
2 
16 
