Finalment el vot popular va ser decisiu perquè la banda italiana Maneskin s’alcés amb el micròfon de cristall a l’estadi Ahoy de Rotterdam. D’aquesta manera aconseguien el tercer triomf del país al festival. Els altres dos favorits, França amb l’impecable Barbara Pravi i Suïssa amb l’excel·lent Gjon’s Tears,es van classificar en segon i tercer lloc respectivament.
Les votacions en aquesta final van ser d’infart, donat que es va aconseguir generar tensió fins a l’últim moment, ja que a la primera part dels resultats el jurat professional donava com a guanyador el representat suís i deixava als italians en quarta posició, amb 206 punts. Una vegada atorgada la puntuació del vot popular, aquests van encapçalar la classificació amb un total de 524 punts, els suficients per fer seu el triomf.
Maneskin és una banda de rock de Roma formada el 2015 pel vocalista Damiano David, la baixista Victoria de Angelis, el guitarrista Thomas Raggi i el batería Ethan Torchio. L’any 2017 van aconseguir ja popularitat quedant segons a l’X-factor del país. La seva participació en l’últim Festival de San Remo els ha catapultat com a una de les bandes emergents amb més ressò al país.
Un triomf no exempt de polèmica pel comportament d’embriaguesa absoluta de la banda durant la roda de premsa posterior a la seva victòria. Durant la gala es va poder veure al vocalista presumptament consumint drogues en plena gala i en directe. Així ho van poder demostrar diferents seguidors de les xarxes socials, que veient les imatges els feia sospitar de l’acte. Posteriorment el mateix cantant va respondre a un dels periodistes sobre el fet, al·legant que senzillament estava recollint un got que havia caigut a terra. Una resposta que no va acabar de convèncer a tothom.
Les noves tendències musicals a Eurovisió es van fer notar amb el resultat final. Passant pels desinhibits islandesos Dadi og Gagnamarid, per l’electro-folk més autèntic dels ucraïnesos Go_A o el rock juvenil i informal dels finlandesos Blind Channel. Tots tres van aconseguir un bon reconeixement popular col·locant-los en la quarta, cinquena i sisena posició respectivament. Aquest fet és determinant per corroborar que al festival no solament el guanyen els estils comercials i amb clixé propi del format, sinó que la mateixa promoció de nous estils a les xarxes socials i els nous adeptes, saben calar a poc a poc en un concurs que es va adaptant any rere any.
L’espanyol Blas Cantó va complir amb els auguris d’una mala classificació aconseguint ser l’antepenúltim amb només 6 punts. Així i tot, les ganes i la bona interpretació dalt de l’escenari va ser del tot correcte. Ja es coneixia d’antuvi que possiblement no agradaria al vell continent. Arran del recent triomf d’Itàlia, un dels membres del bloc dur d’Eurovisió, podria ser suficient per fer espavilar d’una vegada les aspiracions dels màxims dirigents de RTVE i de com haurien de ser les seves futures candidatures. Per altra banda, les audiències haurien de motivar una reformulació del format a l’estat espanyol, que va aconseguir una xifra d’audiència molt bona: 4.071.000 espectadors, el que significa un 29,4% de quota de pantalla.
21 
