Mai un imbècil imprudent va deixar tanta herència“Some stupid with a flare gun burned the place to the ground. Smoke on the water, fire in the sky“. Aquell 4 de desembre de 1971, fa mig segle just, Frank Zappa & The Mothers of Invention actuaven al Casino de Montreux, a Suïssa, just abans que els Deep Purple, en la seva formació clàssica (Mark II, per als purpleòfils, és a dir, Ian Gillan, Roger Glover, Ritchie Blackmore, Ian Paice i Jon Lord) es tanquessin a gravar en el mateix escenari un nou disc que ja tenien bastant avançat. Però no. Els Purple es van quedar sense local perquè va arribar aquella estupidesa imprevisible que ho va canviar tot: Un imprudent entre el públic -just quan Zappa i els seus interpretaven ‘King Kong’- va disparar una pistola de bengales que, immediatament, va incendiar el sostre. En pocs minuts el Casino de Montreux s’havia convertit una bola de foc.

Els Deep Purple, astorats, s’ho miraven tot des del seu hotel, a l’altra banda del llac Léman. L’angle i l’efecte òptic van recordar al baixista Roger Glover, un gal·lès criat en contacte amb la natura, un somni en el qual un fum intens emergia de l’aigua. Ja ho tenien: ‘Smoke on the water’. Només va caldre la senzillíssima genialitat de Ritchie Blackmore que, amb només quatre notes i la seva Fender Stratocaster, va crear el riff més famós de la història del rock. La lletra va ser composta, bàsicament, per Ian Gillan en forma de crònica gairebé periodística d’aquell incendi a la riba del llac. La unitat mòbil d’enregistrament dels Rolling Stones va fixar, en un sol dia, la que seria l’última cançó del llegendari ‘Machine head’, on conviu amb peces del nivell de ‘Highway star’ o ‘Lazy’.

El concert del Deep Purple a Barcelona el 2019 / Foto: S.C.
El concert del Deep Purple a Barcelona el 2019 / Foto: S.C.

A hores d’ara sembla increïble, però ‘Smoke on the water’ no va ser un èxit immediat, ni tan sols va ser el primer single del disc. Però en poc temps va remoure les plaques tectòniques del rock fins instal·lar-se en el cervell de qualsevol a qualsevol lloc del món que cometés la imprudència de fer-la sonar en el seu tocadiscos. Aquell riff ha travessat cultures i generacions, fins el punt que un cartell mític demanava als compradors d’una botiga de guitarres de Londres que, sisplau, no provessin els instruments amb els acords de ‘Smoke on the water’. Tothom igual, els dependents ja no podien més.

El fum s’escampa

Poques cançons han impactat tan fort, especialment després de ‘Made in Japan‘, el doble en directe amb què els Deep Purple van trasbalsar el rock i el món, on s’inclou una interpretació memorable d’aquell fum a l’aigua. Des d’aleshores, els Deep Purple, en les diverses formacions, l’han tocat sempre, així com els altres grups de la galaxia Purple, com Rainbow, Whitesnake o les bandes que han liderat els diversos integrants del grup. També bandes més o menys pròximes als Purple, com Black SabbathMetallica o Iron Maiden.

Però ‘Smoke on the water’ ha influït molt més enllà de l’àmbit del rock. Versions com les del latin rock de Carlos Santana o aquesta, increïble, del punk cèltic dels Red Hot Chili Pipers (pipers: gaiters) són per emmarcar. I això no és res. Només a tall d’exemple, aquí el Smoke on the water d’una orquestra azerbaijana o la d’aquests músics tradicionals japonesos. L’aigua del planeta blau es va omplir de fum. I encara sona.

La ciutat de Montreux ha homenatjat diverses vegades la cançó que va fer que un sinistre valgués la pena. No va ser l’únic incendi. L’estiu de 2017 els Deep Purple van honorar aquest país interpretant ‘Els Segadors’ només tres mesos abans del referèndum del Primer d’Octubre de 2017, en una actuació en directe a Santa Coloma de Gramenet. Un fet que els va valer l’agraïment públic del president Puigdemont i l’atac en manada de tota la premsa de Madrid. Fum i més fum. El cas és que, com diu la lletra, “we’ll never forget”. Cinquanta anys més tard, els Deep Purple continuen estant per sobre de tot.

Nou comentari