La creació d’un parc tecnològic audiovisual, l’augment del finançament públic del sector a 60 euros per ciutadà l’any, l’obertura d’un canal juvenil multiplataforma en català a TV3, el compliment i millora de les lleis que protegeixen l’audiovisual, actualitzar la legislació de l’audiovisual i del cinema amb una nova llei i recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Aquestes són algunes de les deu mesures incloses al Decàleg de l’Audiovisual impulsat per Plataforma per la Llengua, l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya.
Les entitats exigeixen als partits que incorporin als seus programes deu mesures concretes perquè el pròxim Govern “reverteixi” la situació de precarietat que viu el sector. La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha destacat que el decàleg es pot resumir en “dos manaments”: “Resoldre d’una vegada la televisió nacional de Catalunya i resoldre el tema dels pressupostos. Un pam de carretera menys en termes lingüístics és una barbaritat el que pot fer i governar és prioritzar. La resta, són punyetes”. Passola s’ha mostrat “indignada” perquè “no hi ha país sense llengua ni audiovisual. Ja es pot parlar de grans paraules com la independència, però al mig s’ha deixat caure la llengua i em fa molta vergonya”. Passola ha criticat que 50 anys després de la mort de Franco encara estant reivindicant els mateixos temes.
Les promotores avisen que l’audiovisual “ha estat abandonat durant 10 anys malgrat ser un sector cultural estratègic i un instrument de normalització lingüística”. Han assegurat que els efectes de la deixadesa institucional són “alarmants”. Enguany, només 6 pel·lícules rodades en català s’han presentat com a candidates als Premis Gaudí. A més, han afegit, “la majoria de plataformes de vídeo sota demanda no inclou les versions en català de pel·lícules i sèries que han estat traduïdes amb diner públic”. De les més de 2.000 pel·lícules i sèries de Netflix, per exemple, a la fi del 2019 només n’hi havia 4 de disponibles en català, malgrat que 331 tenien una versió en català, doblada o subtitulada.
Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, ha lamentat que en els darrers 15 anys s’han perdut més de mig milió de parlants i això es fa “especialment greu quan es parla dels joves”. Plana ha apuntat que un sector estratègic pels joves és l’audiovisual. “El jovent català viu un entorn audiovisual fortament descatalanitzat i és predominantment castellà o anglès”.
Mesures
Entre les mesures que formen part del decàleg hi ha “augmentar, de manera immediata, el finançament públic del sector audiovisual a 60 euros per ciutadà l’any”. Destaca la mesura d’atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli audiovisual català amb platós i parc tecnològic. Reclamen al Govern l’elaboració d’un pla de mesures concretes que incentivi grans plataformes digitals a establir-se a Catalunya. El pla ha d’anar acompanyat d’estímuls fiscals per atreure empreses de base tecnològica.
En aquest sentit, Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, ha assenyalat que per a ells és “fonamental” que es disposi d’una gran infraestructura que “faci aquesta indústria més forta. Una gran infraestructura que es concreta amb un parc audiovisual amb platós, modern i amb tecnologia punta i permeti assumir produccions”.
També proposa recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Les entitats creuen que cal recuperar aquest departament, creat el 2006 i vigent fins al 2010, per tal de garantir una estratègia cohesionada sobre les polítiques que afecten el sector audiovisual en català.
Nou canal juvenil i inversió
El decàleg demana l’obertura d’un canal juvenil i inversió de recursos de la CCMA en continguts per a infants, adolescents i joves, com també per al desenvolupament de l’oferta en línia. Les entitats demanen que el Govern aprovi el nou contracte programa de la CCMA urgentment, d’acord amb el mandat del Parlament, que ha de prioritzar l’ampliació de la base de seguidors de la CCMA i incorporar sobretot l’audiència jove.
Altres mesures són garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes i revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre d’estil per reforçar la normalització de la llengua pròpia. També demana crear un òrgan de coordinació de l’audiovisual i mitjans de comunicació, amb representació dels territoris català, valencià i balear; acordar la transposició de la directiva europea de l’audiovisual, perquè doni marge competencial a la Generalitat; donar compliment immediat a la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya, així com actualitzar la legislació de l’audiovisual i del cinema amb una nova llei. Segons el decàleg, cal partir de la Llei de la comunicació audiovisual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010 i de la transposició de la directiva europea UE 2018/1808, i elaborar una nova llei de l’audiovisual.
Les entitats també incideixen en l’incompliment que s’està produint de la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya, que determina que el 25 % de les pel·lícules comercials projectades als cinemes a Catalunya han de ser en català, una xifra que el 2018 només va ser del 2,1%.
L’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha assenyalat que no han estat “prou atents a la rellevància de l’audiovisual”. Ha indicat que el Parlament no ha estat capaç d’aprovar un nou mandat marc pel sector públic audiovisual adaptat a l’era digital.
Campanya i suports
La iniciativa compta amb el web mesaudiovisual.cat, on es poden trobar els materials vinculats a la campanya i des d’on la gent i les entitats podran adherir-se al decàleg. A banda de les tres entitats impulsores del decàleg, associacions com Catalunya Film Festivals, GAC (Guionistes Associats de Catalunya), PAC (Productors Audiovisuals de Catalunya), PROA (Productors Audiovisuals Associats) i l’AADPC (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya) ja han signat i expressat el seu compromís amb les reivindicacions que recull el decàleg.
El decàleg compta amb el suport de professionals del cinema i la televisió que, en el marc de la campanya, han participat en una sèrie de peces audiovisuals en què reclamen el dret de fer la seva feina a Catalunya i en català. Hi participen el director, guionista i productor Ventura Pons, la productora i directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, els autors i directors teatrals Sergi Belbel i Cristina Clemente, l’actor i director Roger Coma, l’actriu Laia Manzanares, el director editorial de Filmin Jaume Ripoll, la directora de cinema Neus Ballús, la guionista i humorista Elisenda Carod, l’escriptora i actriu Estel Solé, el productor de cinema Xavier Atance, el creador de continguts Sebi Alcantara i el CCU i tècnic de vídeo Francesc Admetlla.
30 
