Koiné exigeix als partits una “veritable immersió lingüística”

Manifest de la plataforma amb peticions als partits de cara el 14-F

El Grup Koiné, una entitat d’estudi creada l’octubre de 2014 per protegir i vitalitzar l’ús normalitzat de la llengua catalana, torna aixecar la veu de cara les eleccions del 14-F. La plataforma ha difós un manifest en què exigeix als partits que concorren als comicis al Parlament mesures per a la protecció i foment del català davant el que anomenen en el seu document fundacional com el “desballestament lingüístic creat per la dominació espanyola”. Entre aquestes mesures, Koiné exigeix una “veritable immersió lingüística”, una aposta ferma davant la recent decisió de laJustícia espanyola d’establir una quota del 25% de castellà a les aules de Catalunya. 

El decàleg de Koiné per als programes electorals recupera la premissa del seu manifest fundacional que “per a l’Estat espanyol la desaparició de les llengües altres que la castellana és una qüestió d’estat”. Per això, reclama acabar amb la “ideologia del bilingüisme” que s’ha “anat inoculant des del 1978” com un efecte “enriquidor” i estira les orelles als “dirigents proposen per a la futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república”.

Així, els Koinistes reclamen ara incorporar als programes electorals “iniciar a l’escola un nou procés de normalització que creï les condicions (seguint metodologies ja experimentades, com ara la veritable immersió lingüística) perquè els infants ja de menuts s’acostumin a utilitzar entre ells la llengua catalana”. En aquest sentit, conclouen que els partits han “d’assegurar que el català sigui la veritable llengua vehicular i d’educació a tots els nivells i graus escolars, de l’ensenyament infantil, primari, secundari i professional fins als estudis universitaris”.

Per altra banda, demanen “l’exigència del requisit lingüístic imprescindible del domini del català —i no pas com un simple mèrit— als treballadors de totes les administracions públiques”. També que es “garanteixi” el respecte dels drets lingüístics dels catalans “tant en les atencions mèdiques i sanitàries com a les residències de gent gran i als serveis pediàtrics”. En aquest sentit, clamen per “impulsar de la manera més adequada i eficaç possible que el català sigui també la llengua vehicular a les activitats esportives i de lleure infantils i juvenils”.

També afegeixen en les seves peticions “establir i activar els protocols adequats per a assegurar permanentment” el que ordena el Codi de Consum sobre els drets lingüístics dels consumidors i usuaris. Sobre els mitjans de comunicació -públics- proposen el disseny i impuls de política per “recuperar l’autocentrament nacional, no limitat a les quatre províncies autonòmiques, tant en el tractament informatiu i dels altres continguts, com en l’ús de la llengua catalana i en la superació de l’actual degradació de la qualitat del català”. En el mateix sentit,  volen incorporar als programes electorals la “reciprocitat de les emissions entre les ràdios i televisions públiques dels països de parla catalana”

En el decàleg incorporen una “política coherent” per tal que “l’ús del català arribi a ser majoritari al cinema, als espectacles i a les noves tecnologies aplicades al lleure”. 

Pel que fa a l’ús polític del català, Koiné animen a “eliminar la duplicació en castellà de les conferències de premsa oficials ordinàries i de les declaracions de membres del Govern, alts càrrecs i representants parlamentaris tot exigint que els mitjans de comunicació espanyols apliquin l’article 20.3 de la Constitució espanyola de 1978 i els articles derivats del dit article en les lleis espanyoles de mitjans de comunicació públics i privats. En el mateix sentit, esperonen a “denunciar als organismes internacionals defensors dels drets humans la discriminació lingüística en els espais polítics on els representants catalans han d’intervenir, com són el Congrés dels Diputats i el Senat espanyols i el Parlament Europeu”. Totes aquestes característiques també volen que s’apliqui a “l’ús de l’occità aranès en el territori de la Vall d’Aran i als representants polítics del poble aranès arreu de Catalunya”. 

Nou comentari