El film d’animació Robot dreams, de Pablo Berger, s’ha emportat el premi a millor pel·lícula independent dels premis de l’Associació Internacional de Pel·lícules Animades, més coneguts com els Annie. Concretament, l’estrena en el món de l’animació del director basc s’ha endut un dels cinc guardons als quals optava. Als Annie, aquesta producció catalana també optava a millor direcció, millor guió, millor disseny de personatges i millor storyboard. Amb aquest nou reconeixement, Robot dreams continua el seu camí d’èxit cap als Oscar després d’imposar-se com el millor film animat als Premis Europeus de Cinema el desembre passat.
De fet, des que es va estrenar al Festival de Canes, la pel·lícula no deixa de recollir èxits com el Gran Premi Contrechamp al Festival de Cine d’Animació d’Annecy, als Goya i també als Gaudí. A Espanya es va estrenar en el marc del Festival de Cine de Sitges, on va aconseguir el Gran Premi de Públic de la Secció Oficial. A més, també ha aconseguit el Premi Especial del Jurat al festival Animation is Film de Los Angeles.
Primer film animat de Berger
Robot dreams ha suposat l’estrena de Pablo Berger en el cinema d’animació i es tracta d’una història sobre la soledat, la fragilitat de les relacions i el procés de pèrdua a partir de les aventures d’un gos solitari que decideix comprar un robot perquè li faci companyia. Amb la Nova York dels 80 com a escenari, el cineasta responsable l’exitosa ‘Blancaneu’ –en què va homenatjar el cinema mut i en blanc i negre- adapta ara la novel·la gràfica homònima de Sara Varon.
Seguidor fidel de la creativitat Hayao Miyazaki i Isao Takahata, dels exitosos estudis Ghibli, i inspirat pels seus records infantils de Heidi i ‘Marco‘, Berger es va sentir “commogut” per l’aproximació d’aquesta que novel·la gràfica feia sobre la pèrdua. Tot i que en el llibre no queda clar que la ciutat on es desenvolupa Nova York, el director va tenir clar situar-hi la trama, una capital en la qual va viure una dècada entre els anys 80 i els 90 i que “ja no existeix”. El llargmetratge és mut, però, segons Berger, l’animació li ha permès fer una pel·lícula “amb so”, on els personatges “criden i riuen, però sense diàlegs”. La música pop també és un element clau del film, trenat a partir de la cançó ‘September’, d’Earth, Wind and Fire.
