Xavi Freixes (Os de Balaguer, la Noguera, 1971) ha encadenat la feina a un mitjà de comunicació rere a un altre, fins al punt d’haver teixit un currículum ben complet i divers. El matí de Catalunya Ràdio, La nit a RAC1, Telecinco, Betevé, TV3… i encara uns quants més. Després d’una etapa més relaxada als digitals, torna a la ràdio com a director i presentador d’El matí de Ràdio 4. El Món l’entrevista per saber com gestiona aquest encàrrec i quin feedback ha tingut en el seu primer mes d’emissió.
Torna a canviar de feina i de mitjà de comunicació, ja en van uns quants.
La veritat és que estic molt content perquè he canviat molt de feina i de mitjà, cosa que impedeix que m’avorreixi. Vaig començar als 16 anys a Ràdio Balaguer, he trepitjat ràdios com la COPE o Onda Cero, he treballat a Madrid amb Telecinco, he estat als inicis de RAC1, Catalunya Ràdio… I ara estic contentíssim de provar sort a Ràdio 4, una gran casa.
Ràdio, televisió o digital? Amb quin es quedaria si només hagués de triar-ne un?
Et diria la ràdio, però també la televisió. La ràdio m’encanta i és espectacular, què t’he de dir. Molta gent sembla menystenir la ràdio, però jo no ho he fet mai perquè ha sigut i és la meva vida. Ara bé, la televisió també ho ha estat perquè és el que més he fet. El digital no ha estat ben bé lo meu mai, però ho he fet, he gaudit i n’he après molt.
És particularment especial tornar ara a la ràdio, el mitjà en què va començar quan encara era menor d’edat? Sempre s’ha dit que aquest mitjà acabaria morint, però resisteix.
Crec que és el millor mitjà del món. És màgica i t’atrapa moltíssim potser per la immediatesa i que et permet connectar amb l’oient. La ràdio no ha passat ni passarà mai de moda, estic convençut que no morirà mai. Amb la televisió no ho tinc tan clar, però, perquè m’adono que la gent jove no veu la televisió mentre que sí que escolten la ràdio.
Com ha estat prendre la decisió de deixar la tranquil·litat de fer d’home del temps a dirigir i presentar un magazín matinal?
Em venia de gust perquè això és el que millor se’m dona. Ho he fet molts anys a RAC 1 i a Catalunya Ràdio i aquí és on em trobo com peix a l’aigua. És molt estressant perquè, si vols que surti bé, t’hi has d’entregar en cos i ànima i t’hi has de deixar la pell. Ara bé, ho faig content perquè soc un apassionat d’aquesta feina i la veritat és que només visc per la feina… Estic tot el dia pendent de l’actualitat i pensant quins temes podem tractar en el programa. Treballo 20 hores al dia, però ho faig a gust i crec que aquesta és la clau de l’èxit. És una feina molt vocacional i la gaudeixo molt. Aquest és un magazín d’actualitat de tres hores que exigeix molt i no és fàcil, però m’encanta.
Ara el sentim cada matí a El matí de Ràdio 4, un magazín d’actualitat i entreteniment. Què han preparat per a aquest programa?
Aquest és un programa que intenta fer coses diferents a les que ja han fet les tertúlies de primera hora del matí. Intentem marcar l’agenda informativa amb els nostres titulars i tenir els protagonistes del dia, també tenim un to distès i parlem molt de tu a tu. Volem arribar més i millor a l’oient amb tot el rigor del món, però fent-ho parlant com parlem a casa. A partir d’aquí, evolucionem cap a l’entreteniment i temes més socials que ens porten els col·laboradors fixos de cada cap de setmana. Aquí toquem tots els pals i intento fer un programa molt picat per no allargar excessivament el tema i evitar que l’oient s’avorreixi. També barregem continguts, tenim música en directe a l’estudi, entrevistes, tertúlia… No volem que els temes s’allarguin eternament perquè això avorreix a l’audiència; sempre tenim quatre o cinc temes sobre la taula constantment.
La competència és ferotge al matí. Què tenen vostès que no tenen els altres?
Fa temps que la gent sempre et diu que escolten Ricard Ustrell o Jordi Basté i no perquè els encanti molt un d’ells en concret, sinó perquè troben que no hi ha alternativa. Doncs crec que, enguany, amb El matí de Ràdio 4 sí que hi ha una alternativa perquè és un producte diferent i nou que comprovem que està enganxant a l’audiència. Fem més barreja i tenim olfacte per saber de què vol que parlem l’oient a cada moment. No estaré més de mitja hora parlant del debat de política general perquè a la gent, per sort o per desgràcia, no li interessa. Nosaltres parlem amb psicòlegs, nutricionistes, metges… gent que et parla de coses que et fan més fàcil el dia a dia o que et milloren la teva salut.
I què tal el feedback dels oients en aquest primer mes de programa?
Estem molt contents perquè cada dia ens truquen molts i molts i molts oients per participar-hi o donar la seva opinió sobre algun tema, cosa que és un bon símptoma perquè la centraleta està absolutament col·lapsada. Tenim un punt friqui també amb els concursos, per exemple, un to més distès que fa que afegim una mica de diversió a la rigorositat i seriositat que hem de tenir sempre. Venim aquest a arrancar somriures, la veritat.
RTVE ha fet una aposta molt forta per Ràdio 4, fins al punt que el pressupost d’aquesta temporada és el més alt que ha tingut mai. És aquesta una aposta guanyadora?
Es vol rellançar Ràdio 4 tot coincidint amb la posada en marxa de La 2 Cat i la veritat és que tots dos faran forat. Tenen molt bona pinta i hi ha molta il·lusió a les dues. De fet, ara mateix aquí veig la il·lusió que hi havia en el seu dia en els inicis de RAC1 i de Catalunya Ràdio. Ràdio 4 va ser la primera emissora en català i és la que té millor cobertura aquí, ja que a tots els racons dels Pirineus arriba quan les altres no ho fan.
Pronostica bons resultats de RN4 al següent EGM?
A l’EGM costa més del que sembla obtenir bons resultats quan comences. Recordo quan vaig agafar la nit a RAC1 que al desembre es va notar molt poc, quan es va començar a notar va ser a l’onada de l’abril i després a la de l’estiu. El canvi d’hàbits amb la ràdio no és tan ràpid com voldríem, però sí que crec que estem sumant oients cada dia i tant de bo vagi més ràpidament del que és habitual perquè el normal és que costi. Aquestes han de ser apostes a mitjà i llarg termini i és evident que, a la primera onada de l’EGM, entenc que no fotrem el boom perquè aquesta és una cursa de fons fins que arribarà el dia en què farem més audiència que és un dels grans objectius que tenim. Això nostre és servei públic que volem fer amb públic, si pot ser.
Com a ex d’aquestes dues emissores, com es gestiona aquesta competència? És una competència sana o li dona més ganes encara de poder apropar-s’hi?
M’estimo molt Catalunya Ràdio i RAC1, però al final tots mirem per a nosaltres mateixos i casa nostra. I, ara mateix, casa meva és aquesta i soc molt feliç de ser-hi. De fet, si depèn de mi m’hi estaré molts anys perquè hi estic molt a gust. El que vull és esgarrapar oients a RAC1 i a Catalunya Ràdio, l’objectiu és prendre-li oients que en el seu dia van ser meus. El que vull és que aquests oients vagin venint a Ràdio 4 perquè tenim una graella molt competitiva. Crec que sumarem oients i que apujarem l’audiència. Tasta’ns i t’hi enganxaràs perquè el nostre és un programa que pot agradar. Si més no, això és el que em diuen els oients; que s’ho passen molt bé i que el matí els passa molt ràpidament.
Quin és l’objectiu darrere el rellançament de Ràdio 4 i la creació de La 2 Cat?
L’objectiu d’aquest rellançament és sumar oients en català, volem plantar cara i aconseguir fer més audiència a la ràdio i a la tele i sempre en català que és la millor notícia. Que puguem tenir centenars de milers d’oients en català a totes les emissores i també a televisió. Ja era hora que hi hagués algú que pogués plantar cara a TV3. Entenc que TV3 haurà de posar-se les piles perquè, fins ara, s’ha provat fer-ho a través de la televisió privada, però no ha funcionat. Doncs ara sí que tindrem una nova televisió en català, que és La 2 Cat, amb estrelles. Hi veig trempera en voler potenciar dos productes que podem sumar més oients i teleespectadors catalans.
Vostès no tenen publicitat, així que emeten tres hores pràcticament seguides i aquest és un punt d’estrès afegit.
El matí ens passa molt ràpidament a nosaltres també, precisament per això també que no tenim publicitat. Només descansem els cinc minuts justos del butlletí. Crec que aquest és un tret diferencial que és bo per als oients, ja que aquells blocs de publicitat de les altres emissores que duren vuit minuts… són infumables. Aquí tenim tres hores molt intenses en què parlem de molts temes diferents, cosa que fa que t’hagis d’empapar de molts temes. Seria molt més fàcil escollir cinc temes al dia i allargar les entrevistes, però no. És molta feina, però crec que tractar molts temes diferents pot fer que l’oient s’hi enganxi més fàcilment.
No el sentirem fer el temps a El matí de Ràdio 4?
No, aquí tinc l’Alfred Rodríguez Picó amb nosaltres amb qui som molt amics i se n’encarrega ell perquè crec que és el millor meteoròleg del món. A mi el temps m’agrada i quan tenim tempestes, doncs n’informo en directe sempre. Però la meteo la porta ell, a qui admiro molt. A vegades diem que ens agradaria tornar a fer un programa de televisió junts i no et dic que no, però ara mateix la meva prioritat és el magazín. El temps acaba sent una afició paral·lela que m’encanta, però jo sempre he estat periodista i m’han agradat els programes informatius. En algunes dècades m’hi he dedicat més i és veritat que et dona molta popularitat, fins al punt que hi ha gent que només t’identifica com a home del temps. Però jo des dels 16 anys he estat fent informatius i programes, aquesta és la meva veritable passió.
