La Marató ha continuat amb la seva emissió al llarg de tot el matí amb una programació especial ininterrompuda. L’inici l’ha protagonitzat l’Helena Garcia Melero des de les piscines de Montjuïc i, tot just després, ha estat el torn llarg de l’Ariadna Oltra. En el seu cas, la cadena l’ha enviat al cor de Catalunya, al Mont Sant Benet del Bages. L’objectiu era parlar de la prevenció de les malalties cardiovasculars des del punt de vista de la dieta, la que pot tenir molta incidència com a mesura preventiva. Ha parlat amb experts, metges i dietistes.
El que emociona més d’aquest programa solidari és poder parlar amb persones que han experimentat algun d’aquests problemes de salut. L’actriu Txe Arana ha volgut compartir la seva experiència en una entrevista en què ha revelat que li han detectat una malformació vascular al cervell fa sis mesos: “Hi havia hagut una petita simptomatologia prèvia, però poca cosa. Vaig passar la Covid i em va quedar un maldecap persistent que no em deixava tranquil·la… Després vaig patir el primer atac epilèptic de la meva vida, moment en què vaig començar a fer-me ressonàncies i diverses proves”.
Gràcies a això, van arribar a la conclusió que tenia una malformació arteriovenosa de naixement i dos aneurismes venosos: “S’anaven sumant coses molt bèsties a la meva vida. Els metges em van dir que em podien intervenir a través de dues operacions. El més fort és que hi ha gent que conviu amb això tota la vida i mai no se n’acaba assabentant. Jo vaig tenir la sort de saber-ho, d’agafar-ho a temps i de plantar-li cara abans que ataqués“.
Els metges li van preguntar com estava després de la primera operació i ella va quedar-se de pedra en saber, amb posterioritat, que els va dir que estava molt contenta perquè estava de vacances a Hawaii: “Em deien que podia acabar tot molt malament, però em vaig fer i va funcionar. Al cap de poc, em vaig adonar que 3+6+2 era un problema. Vaig plorar molt perquè podia parlar, però no podia sumar. Els meus fills em deien que ho mirava tot com si fos una nena petita. El millor era que la transformació que vaig fer va ser molt bèstia, cada dia feia passos de gegant”. Ha explicat que va rescatar els jocs dels nens quan eren petits i van començar a fer un treball cognitiu molt bèstia, la neuroplasticitat ens ho permet i m’hi he bolcat molt en aquest tema. Pots treballar i aprendre sempre”.
Un mes després va començar a perdre tots els cabells, però ja havia tornat a llegir una altra vegada: “Una de les coses que més m’ha ajudat ha estat el positivisme, pensar que tot aniria bé. Destacava que em trobava millor i que anava pel bon camí”.
Testimonis anònims que posen cara i context a les malalties cardiovasculars
Testimonis humans que fan colpir el cor, que posen cara i context a les malalties que s’expliquen en detall al llarg de tota la jornada. Entre ells han destacat uns quants d’anònims que han resumit en un vídeo que introduïa l’Agnès Marquès a prop d’un CAP de Bellver de Cerdanya. La Laura ha revelat que, fa un any i mig, va patir un infart. Als seus 37 anys, reconeix que es va sentir “molt petita i vulnerable”. A més a més, diu que el dia en què el va patir es va pensar que era un atac d’ansietat. Pocs mesos abans, el pare havia mort d’una cardiopatia: “No vaig pensar mai que a mi em pogués passar això també”.
La Fina, per la seva banda, ha agraït la feina dels metges que la van salvar perquè ara està “bé” dins de la seva malaltia: “Fa quatre anys vaig tenir un infart de miocardi. Jo tenia un dolor a la boca de l’estómac des d’uns dies enrere, però pensava que era gana. Menjava i se’m passava. Va haver-hi un dia en què vaig començar a ofegar-me, vaig anar a dormir i, de sobte, vaig sentir un crac horrible i vaig començar a ofegar-me. Van portar-me a l’hospital, em van estabilitzar i pensava que podria tornar cap a casa, però em van dir que no… Van traslladar-me a un hospital més gran en helicòpter i allà m’estaven esperant. Jo creia que estava bé, però em van haver d’ingressar a l’UCI i em van posar tres stents. Estava desperta, però no sentia el braç”.
