La Marató de TV3 continua emocionant els teleespectadors. Una de les històries més colpidores ha tingut com a protagonista l’Hugo, un nen de vuit anys que ha lluitat contra la mort de la panxa de la mare. Quan estava embarassada de vuit mesos, van saber que el nen tenia un problema al cor. L’endemà de néixer va fer la primera d’unes quantes aturades cardiorespiratòries. Fins a sis vegades va estar entre la vida i la mort, operacions a cor obert i un munt de dies a l’UCI: “Els metges sempre ens deien que l’Hugo era un petit miracle i que havíem de donar les gràcies perquè de moment ha tirat cap endavant i que havíem de gaudir cada dia com si fos l’últim perquè estava molt greu”, explica el pare.
La mare no el va poder abraçar fins que el bebè tenia 35 dies: “Li van donar l’alta llavors i nosaltres estàvem molt neguitosos perquè havia de prendre 10 medicaments. La revetlla de Sant Joan, sis mesos després, estava prenent el biberó quan va la llet va anar cap al pulmó i el van tornar a ingressar. Jo només podia pensar que podria passar el pitjor… No sabia què faríem si li passava alguna cosa llavors, després de tant patiment. Tenim mòbils d’última generació i no li vaig poder cap foto perquè no sabia si hi hauria un demà”.
El petit ha estat entrevistat en directe per l’Eloi Vila, que li ha preguntat què era el nino que duia a les mans: “Soc jo de petit. Té la meva cicatriu, els cables que tenia connectat i la xeringa per la que em treien sang. A l’hospital em diuen Súper Hugo perquè era molt valent i no plorava molt. Em van posar 38 grapes a la meva cicatriu del pit, però em van treure quatre perquè tot estava bé. Al final em van treure totes. Em van dir que al meu cor teia una finestra molt petita i me la van posar més gran. Ara tinc un marcapassos”.
Una malaltia genètica i una dissecció de l’aorta marquen la vida del Jordi
Amb 36 anys, el Jordi té escrita la seva història al pit. Porta més d’una dotzena d’operacions i dos metres de cicatrius al cos. Té una malaltia genètica que afecta l’aorta que porta heretada del pare, li controlen des que era petit però des de fa sis anys li ha passat tot el que li podia passar.
“El pitjor que ens pot passar és que ens exploti la vena d’aorta, ja que podríem morir en qualsevol moment. Vam començar una època de controls i vam arribar al maig del 2019, quan vaig començar a notar un dolor fortíssim. El dolor més bèstia que he patit en tota la meva vida, com si se’m mengessin les rates per dins. Em vaig despertar i vaig veure els desfibradors. Tinc flaixos, sobretot de recordar que no volia tancar els ulls perquè sabia que a les pel·lícules diuen que, si ho fas, potser els tanques per sempre”.
“L’aorta se’m va rebentar, vaig tenir una dissecció aòrtica. Només pots tenir paciència, no tens un pla B i l’únic que pots fer és tirar endavant amb el que tens. Jo pensava que tindria moltíssims problemes, però els metges han fet màgia amb mi. He jugat tres match balls i els tres els he guanyat i això és brutal”, ha revelat.
Ara li costa caminar i va en crosses, però és optimista i confia que podrà tornar a fer regates: “T’has de marcar objectius i veig factible poder tornar-hi. Les regates han estat l’esport de la meva vida i les trobo a faltar”.
La seva mare és cardiòloga i ella sabia que m’havien d’anar fent proves: “Ella sabia què jo tenia alguna cosa, però no m’ho va dir fins al 2010 quan la cosa va començar a posar-se seriosa. Vaig entrar en tractament i tot va canviar una miqueta. El 2016 vaig sotmetre’m a la meva primera cirurgia, una operació a cor obert que em va acollonir una miqueta. Va anar molt bé, la vam passar i a partir d’allà, l’aventura més heavy de la meva vida que va tenir el punt més àlgid el 2019″.
Entrevistat pel Quim Masferrer, a plató també estava el metge que el va atendre, que ha explicat científicament que quan va arribar a l’hospital tenia l’aorta parcialment trencada i que no va ser una operació fàcil.
