L’actor i director català Jordi Sánchez, més conegut com el Lopes de Plats Bruts o Antonio Recio de La que se avecina, ha passat aquest dissabte pel plató del programa Col·lapse de TV3 i ha explicat com va viure la Covid. “Vaig anar a l’enterrament del Raphael”, ha explicat en un moment de l’entrevista. Sánchez va passar tres setmanes en un coma induït a l’UCI d’un hospital de Madrid i ha reconegut que durant aquells dies va “somiar, dormir i al·lucinar” per culpa de la medicació que li administraven per salvar-li els pulmons. “No sé si les al·lucinacions van ser mentre estava en coma o mentre em despertava”.
Sánchez, que presenta la pel·lícula Alimañas, que ha dirigit i protagonista ell mateix amb Carlos Areces, Silvia Abril, Loles León o Carmina Barrios, ha parlat sense embuts del que li passava pel cap mentre era en coma. “Va ser una moguda important”, ha etzibat. “Vaig arribar a pensar que el meu fill havia mort. Vaig passar una nit de merda pensant en tot el que li hauria dit”. L’actor ha explicat que quan els metges li van dir que l’havien de sedar per evitar que la Covid li causés una fallada respiratòria, només va voler parlar amb la seva dona. “Morir-me no entrava als meus plans”, ha insistit. I per això no es va voler acomiadar dels seus fills.
Sánchez explica com va viure la Covid aïllat a Madrid
L’actor, que assegura estar recuperat del tot i no tenir seqüeles, ha relatat que, malgrat el mal tràngol que va passar, ha estat dels “afortunats” que ho ha pogut explicar. “Arriba un moment que preguntes per saber què ha passat [de veritat] i què no”, ha afegit. “Vaig trigar dos o tres dies a tornar a la realitat”. Sánchez ha explicat que, després de donar positiu per Covid, va passar una setmana al seu pis de Madrid amb febre i molt malestar i que va ser una metgessa amiga seva que li va dir que no era normal i li va enviar una ambulància perquè el portessin a l’hospital. Poc després estava en coma i va passar 23 dies a l’UCI.
“Em vaig despertar pensant que m’atenien les monges de Santa Teresa de Calcuta”, explica. Eren les infermeres de l’hospital, que anaven vestides amb un doble vestit de protecció, ulleres, guants i mascaretes. Poca gent sap que Sánchez va estudiar infermeria i que va arribar a exercir durant uns anys a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. “Allà hi tinc molts amics que van estudiar amb mi, però em van tractar a Madrid”, ha afegit. No va voler agafar el tren cap a Barcelona estant malalt per era una irresponsabilitat. “Vaig estar molt sol”.
