Jordi Basté pràcticament mai no concedeix entrevistes, però Ricard Ustrell ha aconseguit convèncer-lo per estar present en el Col·lapse d’aquest dissabte. Al seu costat, també ha participat una altra figura icònica de la ràdio com Carles Francino per parlar dels premis Ondas amb els que han estat guardonats recentment. Aquest ha estat el tercer premi Ondas de la seva carrera per a Jordi Basté: “Aquest és el més especial, però, perquè és de l’equip. Només veure la il·lusió que els va fer als companys, ja ha valgut la pena. No soc prou bo per anar sol per la vida, no podria treballar sense un equip. Necessito gent que em porti la contrària, que em posi en dubte, que sàpiga més que jo”.
El presentador d’El Món a RAC1 reflexiona sobre els seus inicis: “He fet ràdio des dels 10 anys i no m’imagino la vida sense ràdio. Vaig començar en unes redaccions en què es fumava i es bevia whisky! La societat ha canviat molt des de llavors i ara és impensable, però aquella era una ràdio menys impostada en què els periodistes feien el que els donava la gana. Jo als 17 anys ja treballava en una ràdio important, que era Catalunya Ràdio, el que va fer que em perdés moltes estones de bogeria de la Universitat perquè jo ja tenia responsabilitats. Vaig sortir molt de festa, això sí, durant una època de la meva vida sortia cada nit a la sala Biquini després dels programes”.
És estrany veure el Jordi Basté a l’estudi amb els auriculars posats i ara ha explicat el motiu per primera vegada: “Tinc un 18% de sordera per culpa dels auriculars, precisament, perquè sempre m’he posat la ràdio amb un volum molt fort i això és dolent. A més a més, que penso que no portar auriculars et trasllada més a la realitat. Si estàs sense auriculars, la conversa flueix més. Jo no soc periodista, jo ara mateix faig de comunicador. Ara ens hem d’adaptar a què tothom està molt informat i hem de fer una revolució permanent de l’actualitat, el que és angoixant i que he patit des d’un punt de vista físic. Has d’estar molt atent a tot, mobilitzar l’equip i modificar l’escaleta ràpidament”.
Jordi Basté reconeix que va equivocar-se en el comiat de Catalunya Ràdio
També ha recordat el seu comiat de Catalunya Ràdio el 2004, després de més de 21 anys a l’emissora: “Crec que aquell comiat va ser un error, hauria d’haver estat més elegant. Quan marxes has d’agrair tot el que t’han donat i crec que la meva posada en escena no va ser bona. Va venir gent a acomiadar-se i va haver-hi una utilització política a la que jo no estava acostumat. Va haver-hi una persona que va decidir que el programa s’havia de retallar o s’havia de fer d’una altra manera. I jo, en comptes d’assumir-ho o agrair-ho, jo no hauria d’haver estat 23 minuts acomiadant-me… Qui em creia que era? El dia que plegui de RAC1 no faré 23 minuts de ràdio, només em dedicaré a agrair l’oportunitat i no a assenyalar ningú. Jo sempre dic que sota la samarreta de RAC1 porto la de Catalunya Ràdio perquè tinc grans records d’allà, allà vaig començar. Si no m’haguessin ajudat a sortir-hi, crec que encara continuarà a Catalunya Ràdio”.
Quin és el principal retret que es fa a si mateix després de tants anys a primera línia? No haver pogut tenir més temps per a la família: “Jo no he pogut portar les meves filles a l’escola, que ara ja volen pràcticament soles perquè tenen 19 i 17 anys. Moltes vegades sento molt càrrec de consciència i em pregunto si ha valgut la pena. Canviaria alguna cosa? Doncs segurament l’horari, perquè el temps és importantíssim”.
Carles Francino reflexiona sobre la jubilació de les grans estrelles de la ràdio
Carles Francino, que havia estat seguint l’entrevista de Jordi Basté, ha volgut aplaudir que el company no hagi tingut problema en reconèixer públicament que creu que es va equivocar en el seu comiat: “Fer autocrítica no està de moda, però estic content d’aquesta última part perquè és un exercici important després de tant de temps. El Jordi és un home collonut davant i darrere del micròfon”.
I tots dos han reflexionat sobre la jubilació: “No hauria d’arribar un moment per fer un pas al costat? Som un tap generacional. Jo no vull deixar de fer ràdio, per això, perquè si em veiés a casa sense haver de fer res, estaria a la tomba 15 dies després. Vull continuar actius, però no estar tan pressionat per l’actualitat i vull poder dormir fins una mica més tard”, ha reconegut el Jordi Basté.
Una entrevista doble en la que han deixat anar un munt de titulars que han fet les delícies de Ricard Ustrell i el seu programa de TV3.
1
