Joc de cartes ha tingut entre els seus concursants un xef premiat per primera vegada i, com era d’esperar, ha acabat guanyat de pallissa. La competició no ha estat justa, però l’emissió en conjunt ha agradat molt i els plats que s’han pogut veure han fet entrar molta gana als teleespectadors. En aquesta ocasió, quatre experts gastronòmics proposaven restaurants de Barcelona per poder trobar el més recomanat de la ciutat.
Ca l’Agut, un restaurant històric al barri Gòtic
L’editor de Menjar i beure de la Time Out Barcelona ha estat el primer. Ricard Martín considera que poder menjar cuina catalana tradicional al centre de Barcelona s’ha de premiar i ha escollit Ca l’Agut, un clàssic centenari amb una identitat de la terra molt forta. La decoració ha agradat, gràcies a un munt de quadres i un estil que fa pensar en els plats de tota la vida. A la cuina s’han trobat aparells antics que creuen que s’haurien de jubilar, d’igual manera que no ha convençut trobar-la una mica desordenada.
Aquí ha arribat el primer error de la nit, quan han servit uns bunyols de bacallà crus. El Marc Ribas ha demanat que els fregissin una mica més, però en el segon intent tampoc no han triomfat. Finalment, decidirien convidar-los a aquest plat per intentar fer oblidar la ficada de pota. Per una altra banda, han convençut una mica més les croquetes… encara que també han deixat caure que necessitarien una mica més de sal. Curiós que una de les concursants, la Meritxell Falgueres, hagi destacat que el que més li ha agradat ha estat l’allioli. Les postres han convençut, això sí, ja que tots han coincidit en què eren realment bones.
La nota mitjana que els han posat ha estat d’un 6,6. La millor valoració se l’ha endut el servei amb un 7,3, mentre que han perdut punts en el menjar i el preu amb un 6.
Brabo Restaurant, una cuina a base de foc
El periodista valencià David Ruiz ha considerat que els cuiners del Brabo Restaurant podien merèixer-se aquest triomf. Aquest es tracta d’un local “sorprenent” en el qual proposen que tots els plats poden ser cuinats a la brasa: des dels entrants fins a les postres. La seva cuina és de producte i, només entrar a dins, tots s’han adonat que l’olor de brasa els acompanyaria durant tot l’àpat. L’espai, minimalista, ha agradat sobretot perquè la cuina oberta fa goig. Ara bé, la Sofia Janer ha deixat clar que no li agradava haver trobat elements desendreçats.
Pel que fa als plats, no ha agradat el pernil en considerar que estava “massa fumat”. També s’han sentit crítiques en els primers com “li falta gust” o “aquest està cuinat sense cap picardia“. En els segons han millorat els comentaris i han aplaudit la textura i el gust suau de la vedella, així com el gust dels pebrots “ben caramel·litzats”. En aquest cas, el programa no ha mostrat el moment en què tots tastaven les postres com també ha passat en alguna altra emissió. Se suposa que hauran seguit el mateix criteri que en l’última ocasió, quan el Marc Ribas va justificar que havia estat un moment sense cap gran titular i que havien preferit mostrar-ne d’altres millors.
La nota mitjana ha estat d’un 7,3. Han premiat el bon servei amb un 8,3 i els ha perjudicat el preu, el que han valorat amb només un 6: “Hem trobat un desnivell entre el preu i la qualitat del que menges”, han dit en trobar-ho més car del que creien.
Alapar, bona barreja de cuina catalana i japonesa
El tercer restaurant que han visitat es tracta de l’Alapar, una idea gastronòmica que ofereix plats japonesos cuinats amb productes catalans. La pastissera i comunicadora Sofia Janer considera que aquesta és una proposta “molt jove” i amb unes postres “meravelloses”. L’estètica japonesa ha agradat molt als rivals i la cuina ha merescut bones valoracions perquè estava tot net i molt ordenat.
Els primers plats han demostrat que el nivell havia pujat respecte a les anteriors propostes. S’han sentit missatges positius com “això està espectacular“. Ara bé, també hi ha hagut alguna petita crítica a les gyozes: “Estan bé, però no són guau“. Les postres, efectivament, els han agradat molt. Ara bé, el millor ha estat el preu perquè ha acabat sent molt més barat del que pensaven: “La relació qualitat-preu és impressionant i els plats són creatius i coherents”. La nota mitjana ha estat d’un 7,7, amb dos 8,3 en el preu i el servei.
Xavier Pellicer, un xef premiat que juga a una altra lliga
La més llesta ha estat la sommelier Meritxell Falgueras, que ha optat per un restaurant que clarament jugava en una altra lliga. Ella ha recomanat el restaurant Xavier Pellicer, dirigit per un xef premiat a qui els altres han qualificat de “mestre”. El Marc Ribas s’ha mostrat molt orgullós d’haver aconseguit que un cuiner reputat volgués participar a Joc de cartes, de fet, ja que era la primera vegada.
Ja només en la decoració del local ja es notava que aquesta era una proposta molt diferent de les anteriors. El restaurant és increïble, tot barrejant pedra i fusta en la decoració. Han arribat a comparar la cuina amb un quiròfan, en trobar-la tan summament neta, molt ordenada i amb molts diners invertits. Els plats que els han servit? Amb una pinta exageradament bona i un emplatat de molt nivell: “Visualment són meravellosos“, han dit.
En aquesta ocasió, s’han sentit uns quants “hòstia” en fer els tastos i això demostra que ha agradat i molt. Aquí s’ha vist el plat estrella de la nit, unes mongetes amb patates “de 10” que ha motivat que el periodista que l’ha menjat digués un “oh fucking God” que en anglès es fa servir per deixar constància de com t’ha meravellat alguna cosa. El millor resum d’aquesta experiència l’ha fet el presentador quan ha dit que es trobaven “davant d’un mestre“. Amb un 8,4 de nota mitjana, s’ha col·locat en primera posició gràcies al 9 del menjar i el 8,7 del servei.
Bona sintonia en la confrontació final
En aquesta ocasió, els quatre participants han demostrat bon rotllo durant tot el programa. S’ha vist educació i valoracions amb sentit, cosa que s’agraeix. Hi ha hagut sinceritat i decepció, això sí, com quan el David ha assegurat que s’esperava més nota per al Brabo: “Han valorat el menjar amb un 7 i crec que se’n mereixen més perquè fan servir un producte molt bo”.
També el Ricard s’ha mostrat una mica enfadat en considerar que Ca l’Agut hauria d’haver estat millor valorat en la categoria de l’espai: “No entenc que li posin un 7, és una nota baixíssima per a una de les sales més maques de Barcelona”. Els altres han reconegut que el problema va ser que aquest va ser el primer restaurant que van visitar i que, vist amb perspectiva, és cert que es mereixien millor nota. Al final del programa, dos dels rivals han decidit apujar la nota fins a un 8, de fet.
Tots han coincidit, en veure que el guanyador era el Xavier Pellicer, que aquest era el resultat just: “És fantàstic”, “És molt difícil portar els vegetals a aquest nivell” i “Fa plats que t’enfoca cap a un sabor pur i potent” són algunes de les frases que s’hi han sentit.
Després de la valoració del Marc Ribas i el 0,5 extra del plat estrella, el restaurant del Xavier Pellicer s’ha consolidat encara més en primera posició i la nota final ha estat molt alta i amb molta diferència respecte al segon. Una competició poc justa, però que ha agradat molt als teleespectadors.
