Joc de cartes s’ha superat aquesta setmana amb quatre restaurants de molt nivell. Feia temps que no es veia tanta qualitat en els quatre concursants, una elecció boníssima que Marc Ribas ha volgut aplaudir. Les seves cares i sons de gaudi han representat a la perfecció què ha pensat ell -i també els teleespectadors- de la tria.
L’objectiu era trobar el millor xef jove del Baix Llobregat i, amb molta seguretat, podem dir que ho ha fet perquè la pinta era exquisida i les valoracions han estat molt bones.
El secret del vell de Cervelló, cuina d’autor amb plats que fan goig
El primer en demostrar les seves habilitats a la cuina ha estat Sergi Poyatos, d’El secret del vell al Cervelló. La primera parada ha començat molt forta, amb cuina d’autor que barreja la tradició i el toc modern. El local és acollidor i la cuina està molt ben aprofitada, una bona presentació que ha convençut a tots excepte a un dels rivals que acabaria sent el més crític. També ell ha estat el més dur a l’hora de criticar els plats: “Em falta rock and roll en aquest steak”. No obstant això, la crítica generalitzada ha estat boníssima i és que els plats tenien una presentació increïble: “Fan goig”, coincidien tots.
En la primera valoració feta pels companys, aquest local rebia una mitjana de 7,7 en el menjar a la qual feia temps que no s’arribava. El servei i la cuina també han estat ben puntuats amb un 7,3. La nota més baixa se l’ha endut el preu amb un 6,7.
El Tast, molta quantitat de menjar a preu baix
Després arribava el torn de David Taustet, qui està a càrrec d’El Tast de Molins de Rei. L’espai ha agradat molt, sobretot gràcies a una terrassa ideal per a sopars a l’estiu. La cuina no ha rebut tan bones valoracions perquè era força antiga, però igualment tots han destacat que deu ser fàcil treballar en aquell espai. En arribar els plats, tots s’han quedat sorpresos per la bona presentació.
Aquí ràpidament s’han adonat tots que la Sara, una de les rivals, és realment un tros de pa. Absolutament tot li semblava bé i no s’ha queixat en cap moment, ni tan sols quan ha rebut un plat de llenties amb poca quantitat: “És que és un plat contundent”, ha intentat justificar fins i tot llavors. Hi ha hagut alguna petita crítica als plats, com per exemple que els daus de salmó de l’amanida eren massa grans.
Això sí, en general els ha agradat molt i tots han destacat les racions dels segons plats. En teoria eren part d’un menú, el que no s’han acabat de creure perquè mai no et posen tantíssima quantitat de menjar per a aquell preu: “Els plats estan sobredimensionats per ser un menú”. En rebre el tiquet amb el preu, tampoc no s’ho creien perquè els havia sortit ridículament barat.
Les notes han anat en sintonia amb allò que han vist. El que han valorat millor ha estat el preu amb un 8,3 de mitjana. El menja també ha tret un 7,7, així que empata amb l’anterior concursant. Finalment, el pitjor ha estat un servei que consideren que no es mereix més d’un 6,3.
En aquesta part del programa, hi ha hagut un moment curiós. Tots s’han adonat que els segons estaven molt més bons que els primers i el Marc Ribas ha volgut anar a la cuina a preguntar si és que els havien cuinat persones diferents. El xef s’ha fet un embolic, ja que volia dir que ho havia fet tot a mitges amb la propietària, però aquesta ho ha negat i l’ha deixat una mica en evidència. Després, el jove lamentaria en públic que hagués volgut restar-li protagonisme.
La Sara Martínez, un encant que ofereix plats molt bons a Gavà
La més cuqui del programa ha estat la següent en defensar el seu restaurant. El Forn de Gavà ofereix tota mena de plats en un ambient ple de pissarres amb missatges positius i elements decoratius macos. Els rivals han tingut clar que el local estava fet a mida per a ella: “Reflecteix al 100% com és la Sara”. La cuina no els ha agradat massa, per això, ja que l’han vist molt petita i claustrofòbica.
Ara bé, el menjar ha rebut molts aplaudiments. Ho han trobat tot molt bo, encara que no estaven tan ben presentats com els dels altres: “Visualment són simples”. El contingut, una meravella. Per tal de demostrar-ho, només ha calgut veure la cara de plaer del Marc Ribas mentre menjava i deixava anar un “Hòstia“. Els altres han coincidit que el nivell estava sent molt alt: “La Sara apunta fort! Em cago en la p…”, deia un dels rivals tot rient.
Les notes no han estat tan altes com podien semblar. En el menjar també ha tret un 7,7; un triple empat. En el preu ha tret un altre notable de nota mitjana, però l’ha perjudicat molt el 5,7 amb què han puntuat la cuina.
Guerra d’egos a la cuina d’El Kaprixo
L’últim torn ha estat per al Jan Amorós, cap de cuina d’El Kaprixo d’Esplugues de Llobregat. L’espai destaca per la seva modernitat, reflectida en dos quadres estranys que no han acabat de convèncer. La cuina, oberta i a la vista dels clients, ha acabat sent escenari d’una guerra d’egos amb el propietari del local; que no ha deixat que el seu cuiner es lluís.
Des del principi es feia evident que el concursant d’aquest Joc de cartes no té tant de poder a la cuina com havia fet creure. Qui duia la veu cantant era el seu cap, el que ha fet enfadar els rivals perquè en teoria s’estava valorant el millor xef jove. Més endavant, el noi insistiria en què no és habitual que el propietari faci tantes coses: “Ho volia cuinar tot jo, no he fet trampes. M’hauria agradat tenir més llibertat i estic convençut que haguéssim tret més nota i m’hagués deixat fer”, ha lamentat després.
Deixant això de banda, la veritat és que el menjar els ha agradat. No s’esperaven pizzes en un ambient així, però la que han demanat els ha agradat força. Tenien les expectatives molt altes i els ha decebut una mica que els plats tinguessin massa oli o que les croquetes no fossin tan bones com deia la seva fama. No obstant això, l’han valorat bé i s’ha endut un 9 de mitjana al servei. La pitjor nota, per a la cuina amb un 6,3.
La confrontació final, tranquil·la i amb tres canvis de nota
La confrontació final ha estat molt més calmada que en altres ocasions. Pràcticament no s’ha sentit cap retret, més enllà d’una petita acusació del Sergi al David per haver puntuat una mica més baix que la resta. La Sara, per descomptat, ha estat qui millors notes ha posat i això l’ha acabat perjudicant perquè ha acabat en última posició: “Veure això et fa estar de baixona… Sembla que sí que era un joc, al final“.
El Marc Ribas els ha volgut felicitar a tots, ja que diu que aquesta és la primera vegada en què gaudeix molt del menjar en els quatre restaurants participants: “Us felicito“. Després dels seus vots i el plat estrella, que se l’ha endut el bacallà d’El secret del vell, hi ha hagut un canvi en la classificació i ha estat ell qui s’ha posat en primer lloc. Realment s’ho mereixia més ell, que sí que ha exercit de cap de cuina, que no pas el Jan que ha hagut de fer cas al propietari.
Tres d’ells han canviat la nota. El Sergi ha volgut canviar el 10 que havia posat al preu del David per a un 7. El David, per la seva banda, ha passat d’haver valorat l’espai del Sergi amb un 6 a fer-ho amb un 7. I, finalment, el Jan ha abaixat la nota de la cuina del Sergi a un 6.
