La tercera edició d’Eufòria escalfa motors… i de quina manera. La Plaça Catalunya de Barcelona s’ha convertit avui en un escenari improvisat pel qual han passat un munt d’aspirants en el dia de més afluència del càsting. Aquí s’hi ha vist de tot: gent disfressada, estrangers que volen cantar en català, galls, apassionats de la música, drag queens i artistes de tota mena. Després de tres o quatre hores de cua, ho ha donat tot per intentar fer-se un lloc en la segona fase que tindrà lloc el pròxim 20, 21 i 22 de desembre. El Món s’endinsa entre bastidors, parlem amb els primers concursants confirmats i també amb uns quants d’eliminats.
Molts estrangers i estudiants de català entre els aspirants a Eufòria 3
La sensació general ha estat que, enguany, han estat molts els estrangers que han volgut provar sort i presentar-se al càsting del programa. El perfil era similar: gent jove d’altres països, residents a Barcelona des de fa poc temps i que veuen en Eufòria una oportunitat de practicar català i fer-se un nom aquí. Aquest és el cas de l’Alexandra, una cantant i professora de música ucraïnesa que ha arribat a Badalona tot fugint de la guerra. La seva actuació ha causat moltíssima expectació, sobretot quan ha demanat a la filla de cinc anys que l’acompanyés en directe i han protagonitzat una escena molt tendra. Amb una tècnica vocal increïble, els membres del jurat han tingut dubtes en adonar-se ràpidament que la noia pràcticament no parla el castellà. Li han dit que la passarien de fase si prometia aprendre català aquests mesos, tot un repte: “Sé que tinc poc temps, però sé que puc fer-ho“.
També ha agradat molt el cas de l’Ismael de Girona, un noi nascut al Marroc que va aprendre a cantar en el centre d’acollida en el qual va començar a viure fa ara vuit anys: “La meva educadora cantava molt bé i ella m’ha ensenyat tot el que sé. No m’esperava gens que em seleccionessin en el càsting! No he vist les altres edicions del programa, així que tot serà un nou per a mi”. El seu càsting ha emocionat molt, quan ha interpretat una cançó en àrab dirigida al poble de Palestina. Ara bé, ens diu que la seva intenció és cantar en català a dins d’Eufòria i que ho farà encantat.
L’Aldara també ve de fora, encara que no de tan lluny. Aquesta jove de Rianxo (Santiago) va fer molts amics catalans en el seu Erasmus i ha decidit fer les maletes. Només fa dos mesos que viu a Barcelona, però s’ha atrevit a presentar-se amb una cançó en català i els aplaudiments han estat generalitzats: “A Galícia ningú no coneix Eufòria, però mira… ara els meus amics d’allà veuran el programa i és una bona oportunitat“.
Estilismes cridaners i bons balls en el càsting
Entre els aspirants s’ha notat molta preparació prèvia, també pel que fa als looks que han escollit per presentar-se davant del jurat. Un dels casos que més ha cridat l’atenció ha estat el de la Bibi de Manresa, una drag queen que ha hagut d’improvisar perquè tot just ahir van robar la seva maleta amb tots els complements a dins: “L’Elena era la meva preferida de l’anterior edició, ella era la travesti de l’any passat i aquest any vull ser-ho jo“. Sap que té molt a aportar i s’ha mostrat entusiasmada quan ha sabut que passava a la següent fase: “Jo soc xou constant, vull explorar tot el que tinc a dins i permetre que ho explotin des del programa”. Ella ja té experiència en aquest món dels càstings, ja que l’any passat va arribar a la fase final.
També ha agradat el tint de cabells de la Sara, d’El Morell. En el seu cas, ha optat per lluir els colors corporatius del programa -el rosa i el blau- i això ha fet gràcia als membres del jurat. Ens ha assegurat, però, que no ho ha fet a propòsit: “Sempre me’ls vaig intercanviant, però és cert que m’ha donat sort!”. Als seus 25 anys, és estudiant d’interpretació i ha fet molts càstings abans. Mai no li havien demanat que improvisés amb un tema de metal, però aquí ho ha fet i això li ha servit per rebre un sí: “Ha de ser molt enriquidor entrar en aquest ambient i estar envoltat de gent amb la mateixa passió que tu”.
Una cantant d’òpera i dos russos vestits de Mario i Luigi, entre els descartats
En un càsting són moltes les persones que es queden a les portes. En aquesta ocasió, hem pogut parlar amb tres dels aspirants que hauran d’esperar fins a l’any vinent per demanar una altra oportunitat. Els més aclamats? Dos amics russos que han entusiasmat al públic, però que no passen a la següent fase perquè el seu estil no té res a veure amb el que busca el programa. Artem i Timofei són dos músics de carrer que ens diuen que no s’esperaven presentar-se a aquest càsting, ja que no coneixien el programa. Ha estat una de les membres del jurat qui els ha preguntat si els faria gràcia provar sort. Hi ha hagut un moment en què els han demanat que interpretessin un tema que pogués fer gràcia i, sense que ningú no s’ho esperés, s’han atrevit amb La Macarena: “Al final, hem vingut i hem rigut una mica”.
La Noemí ha vingut des de Valls per intentar fer-se un lloc en aquesta edició del programa, però els nervis li han impedit fer una bona actuació. Els membres del jurat han estat agradables amb ella, però ha sortit de l’escenari amb les mans tremoloses: “Tinc pànic escènic i per això estic tremolant així. Volia presentar-m’hi per superar aquesta por i perquè la música és la meva vida, tinc clar que aquest no no m’enfonsarà”.
També la Carme de Girona ha ofert un bon paper, sobretot perquè ha deixat tothom bocabadat quan ha començat a cantar òpera. Ens diu que sabia que era una tria arriscada i que ha fet algun gall, però que ho havia volgut intentar igualment: “Sé que és un estil que no se sent al programa i he fet el que he pogut, però no ha pogut ser. Estava molt nerviosa i és cert que ja havien agafat a molta gent. A veure l’any vinent”.
Exconcursants d’Eufòria mostren el seu suport als nous aspirants
Entre el públic també ens hem trobat amb alguns dels exconcursants d’Eufòria, que han volgut apropar-se per mostrar el seu suport als nous aspirants. Ells estaven així fa tot just un any, així que saben perfectament què devien estar sentint. Hem parlat amb l’Alèxia, una de les finalistes de l’anterior edició, que ens reconeix que empatitza molt amb ells: “Ara mateix sento una barreja d’emocions. Se’m fa estrany veure-ho des de l’altra banda, perquè recordo els nervis i la tensió. El record que guardo del meu procés de càsting és una mica agredolç, per això, ja que em vaig divertir molt però també sabia que me la jugava. Aquesta és una situació complicada i només els hi puc dir que gaudeixin i que ho relativitzi, res no és tan vital. Aquesta és una bona oportunitat, sí, però n’hi haurà moltes més! Que pensin això també si els acaben seleccionant, ja que és l’única manera de no acabar boig”.
Una jornada intensa per als membres del jurat, que han hagut de fer la tria davant d’un munt de veus i estils diferents. Demà acabarà aquesta primera fase, en la qual es completarà la llista de 100 concursants que hauran d’enfrontar-se a la següent prova a finals de mes.
