Els dilluns son sinònim de crònica negra a TV3. Crims, la sèrie documental presentada per Carles Porta ha intentat posar una mica de llum a la foscor en el cas de les Power Girls. En la primera part del cas, el programa explicava els antecedents d’un seguit de casos d’agressions per part d’un fals repartidor de menjar a domicili. En plenes restriccions per la pandèmia de la covid, un home es dedicava a assetjar dones en el seu portal de casa, fingint que es dirigia a fer una entrega. Els investigadors es van adonar que existia un modus operandi en les seves actuacions, perquè en poc més de quaranta dies en va realitzar cinc.
Els testimonis de les noies, sobretot la Pamela i la Junkal que van decidir mostrar la seva cara, van commocionar els espectadors a les xarxes socials, aplaudint la seva valentia i força per explicar els seus casos públicament. Aquest dilluns 10 de març, Crims ha presentat la segona part d’aquest cas en què la unió de les víctimes ha estat clau per atrapar el seu agressor i ha servit de precedent per a les actuacions i els judicis d’aquesta índole.
Les gravacions van ser clau per a la identificació de l’agressor
Carles Porta ha conduït de nou aquest cas que va mantenir l’expectació molt alta per saber qui era l’agressor i que havia passat amb les cinc noies protagonistes. En la segona part de Power Girls, els Mossos encarregats de la investigació troben una sèrie d’indicis que permeten identificar-lo. Una gorra d’un equip local colombià i els tatuatges a la mà que s’identifiquen en un vídeo que el mateix agressor va fer durant un atac a una de les noies permeten detenir-lo.
A partir d’aquí, les noies participen en rodes de reconeixement per tal d’esbrinar amb seguretat que havien detingut a la persona correcta. El fet més impactant del cas recau que les protagonistes havien sentit durant la investigació la sensació que “no funcionaria”. Amb les proves contra el repartidor es comença a preparar el judici, que es du a terme l’octubre del 2022. Finalment, l’any 2023 condemnen el fals rider a onze anys de presó i una indemnització total de 70.000 euros per a les víctimes.
En aquesta segona part del cas, les investigacions se centren en el perfil psicològic de l’agressor i sobretot en la unió de les cinc noies que han estat víctimes. El que va començar sent un grup de WhatsApp d’unes noies que anaven al jutjat es va acabar convertint en una lluita de Power Girls, dones empoderades i valentes que davant la por i la vergonya, va saber lluitar i exposar els seus casos per fer justícia. “Jo no soc unes inicials, ni una ombra, tinc una cara i un nom i soc una persona. He estat víctima d’això i si alguna noia ho veu, que sàpiga que no s’ha de sentir avergonyida”, destaca la Junkal. El mateix Carles Porta admet la valentia d’aquestes noies, “tot i que les dones no haurien de viure situacions com aquestes”.
Què han dit les xarxes sobre aquest cas?
Si la primera part va revolucionar les xarxes per la cruesa dels testimonis i la sensació de “ràbia” perquè encara no s’hagués pogut fer justícia, aquesta segona part del cas de Crims ha “celebrat” l’actuació i sobretot els testimonis de les dues noies i la fiscal. Una de les crítiques ha estat dirigida a la “baixa indemnització” que havia de pagar l’agressor.
La fiscal és de les millors persones qué ha passat per #Crims3Cat
— Alba (@ItsAlba15) March 10, 2025
Qué valientes estas chicas y qué bien lo han contado #Crims3Cat
— Pilar Eyre (@pilareyre) March 10, 2025
“Junkal, cara de moltes històries que no haurien d’haver succeït mai… Gràcies per donar veu, sobretot per les que no ho poden fer”, “Quina fiscal, i quines noies tan valentes”, són alguns dels comentaris que els seguidors del programa han deixat a través d’X. Tot plegat la resolució d’un cas que va servir com a precedent i que sobretot posa sobre la taula la importància de denunciar. L’episodi Power Girls a Crims ha estat tot un èxit d’audiències, amb 399.000 espectadors de mitjana i un 19,3% de quota de pantalla.
