Jaume Borja (Tortosa, 1989) es considera un dels màxims apassionats de Com si fos ahir. Fa més de set anys que aquest periodista segueix i analitza la sèrie dels migdies de TV3, fins a convertir-se’n en tot un expert amb un munt de contactes i coneixement al respecte. El veiem entrevistar els diferents personatges a través d’uns directes d’Instagram amb cada vegada més adeptes, sobretot des que fes de mestre de cerimònies de la preestrena de l’últim capítol de la temporada. El Món parla amb el comunicador que ara col·labora a La Selva de Xavier Grasset, Els teloners de RAC1 i Ràdio Estel després d’haver passat per gairebé una desena de mitjans.
Què ha estudiat i a què s’ha dedicat aquests anys?
Sempre he fet de comunicador, ja des d’abans d’estudiar Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili. Vaig començar a la televisió local i he fet premsa escrita, ràdio i televisió. Ara bé, poca gent sap que la meva primera vocació era ser home del temps. Ara soc autònom perquè col·laboro amb diversos mitjans de comunicació alhora i la veritat és que no li recomano a ningú. Aquest país castiga els autònoms i caldria que es posés l’accent a intentar millorar les nostres condicions perquè, ara mateix, emprendre és un càstig. Treballo a molts llocs diferents perquè m’agrada, però també una mica forçat perquè aquesta és l’única manera de pagar les quotes.
Molts el consideren un expert en Com si fos ahir. D’on sorgeix aquesta passió per la sèrie dels migdies?
Doncs és una passió una mica forçada, curiosament. Em van demanar que la comencés a seguir quan era col·laborador d’A tota pantalla de la Nuria Roca perquè volien que comentés com anava evolucionant la trama. Jo havia vist algunes sèries del migdia anteriors, però no havia vist La Riera per exemple. És cert que la meva àvia Àngels m’havia introduït en aquest món des d’abans, ja que ella sempre consumia aquestes ficcions i em deixava veure Nissaga de poder d’amagat dels meus pares.
Va ser un encàrrec forçós, però s’hi ha acabat enganxant de mala manera.
En aquell moment vaig pensar que era una putada perquè tenia moltes coses a fer com a autònom i no m’anava bé hipotecar-me 30 minuts al dia per veure una sèrie. Em vaig voler morir, però vist amb perspectiva dono les gràcies perquè anaven passant els dies i d’una manera totalment natural vaig acabar caient-hi de quatre potes i me’n vaig enamorar. Es va acabar aquell programa, que no va durar gaire en antena, i jo vaig continuar veient la sèrie.
TV3 el va seleccionar per presentar la preestrena de l’últim capítol de la setena temporada de Com si fos ahir. Quina experiència.
Crec que m’ho van proposar perquè soc molt pesat. El cap del departament de Ficció i Cinema de 3Cat, Oriol Sala-Patau, m’ho va demanar quan va saber que tenia relació amb diverses persones de l’equip o amb els actors i que feia directes d’Instagram sobre la sèrie. Li estic molt agraït per haver confiat en mi i aprofito per agrair-li l’estima per la sèrie. L’experiència va ser un somni per a mi, ja que he estat seguint la sèrie personalment i professional durant tots aquests anys. I, després de tota aquesta cursa, em van permetre posar-me al capdavant de la gran festa colofó del final de temporada. Increïble! Va ser un honor perquè hi crec de debò.
Hi creu de debò i això que vostè no és la típica tieta. Perquè, encara avui dia, molta gent pensa que aquesta i les altres sèries dels migdies de TV3 estan orientades a un públic molt concret.
Com si fos ahir no és una sèrie per a tietes i m’indigna molt que es digui això. Aquesta és una ficció antitietes, de fet, en el sentit que no té etiquetes. No m’agrada gens que s’estigmatitzi perquè és per a tots els públics i entre els fans hi ha gent molt jove. Es diu molt que és per a dones, però l’altre dia mateix vaig anar al taller per deixar el cotxe i el mecànic, que devia tenir uns 60 anys, em va confessar que n’era fan. Aquesta és una sèrie transversal i recordem-ho, TV3 aconsegueix cada dia un 20% de share amb homes i dones entre els teleespectadors. I no només això, sinó que a la plataforma -que té un públic més jove- sempre és el producte més vist del dia. Després de 1.400 capítols, l’altre dia va assolir més d’un 23% d’audiència. És una bogeria.
En un principi, semblava clar que el target seria aquell col·lectiu del voltant dels 50 anys que podien veure’s reflectits en les aventures d’aquesta colla de la seva edat.
Els protagonistes tenen uns 50 anys, exacte, i tens raó que pot ser encara més top veure aquesta sèrie si tens aquesta edat perquè et sentiràs identificat en moltes coses que a mi em connecten, però no em representen.
La sèrie va començar amb una trama bastant lenta, no tenia res a veure amb el ritme trepidant d’ara.
Sí, la sèrie ha passat per moltes fases i ha experimentat un canvi bastant gran. En un principi, les trames eren eternes i havien de passar molts dies fins que passava alguna cosa. Crec que va haver-hi un punt d’inflexió quan l’equip va adonar-se d’aquest ritme lent i van accelerar-ho tot. Aquí passen moltes coses i s’ha anat ampliant molt, ja que la primera trama era digna de fulletó amb el pare del mort embolicant-se amb la seva jove. Les trames han evolucionat i ara parlen del poliamor, de malalties de transmissió sexual, de violacions, personatges amb cadira de rodes, pares d’acollida, la coparentalitat, hi ha hagut personatges trans… Com si fos ahir dona visibilitat a molt temes socials que no estan resolts i això té sentit perquè s’emet en una televisió pública amb una clara funció de servei públic. Després de set temporades, encara troben més i més temes. El treball dels guionistes és excepcional.
La ficció representa la realitat, però no li falta res? No té cap mancança?
A Com si fos ahir trobo a faltar més accents, això sí. Em faria molta il·lusió i crec que seria molt adient que ho fessin perquè Catalunya és molt diversa i aquí es parla català de diferents maneres. És fort que hi hagi actors que canvien la seva manera de parlar quan actuen. Què passa? Com si fos ahir és un reflex de la realitat, però per què no reflecteix la varietat d’accents que tenim al país? Aquí tenim una Mari Carmen que parla en el seu castellà a la sèrie, però per què no apareix algú de Lleida o de les Terres de l’Ebre? Avancem en això també. La riquesa d’una llengua són els accents i no entenc per què no apareixen a la sèrie.
Ha entrevistat, al llarg d’aquests anys, actors, guionistes, directius… Com és, des de dins, l’equip de Com si fos ahir?
Ells sempre reivindiquen que aquest és un equip amb molt bon rotllo i jo, des d’una manera més externa, et confirmo que és cert. Sempre que parlo amb ells rebo aquesta bona sintonia, aquest orgull, aquesta implicació… Ells són els primers que estan motivats i això es trasllada a l’audiència. Són molt generosos, a més a més, ja que tots ens han atès molt bé.
Vostè ven la sèrie com un gran producte i les xifres d’audiència que obté confirmen aquesta idea. TV3 promociona prou Com si fos ahir? O haurien d’afegir més tertúlies i fer més llargues les seves seccions comentant què passa en la trama?
A mi em van convocar els directors de La Selva per proposar-me fer una secció sobre Com si fos ahir. Des del principi em van deixar clar que volien apostar per això i que volien parlar-ne sense complexos. I el Xavier Grasset no pot estar més implicat, vol fer-ho bé i està demostrant interès per la sèrie. Ara bé, és cert que, fins fa relativament poc, jo mateix em preguntava qui havia de promocionar aquesta sèrie si no era TV3. Qui ho havia de fer, Telecinco? Qui ha de creure en la sèrie, TVE?
Creu que TV3 no s’ha cregut prou l’èxit d’aquesta sèrie?
No entenc per què ha costat que s’ho creguin i per què no han tret pit d’aquesta sèrie fins fa poc. Crec que és ara, des de fa un any, que la cadena ha començat a creure realment en la sèrie. I això s’ha notat en els fitxatges d’aquesta temporada, per exemple, ja que han contractat actors molt potents i això costa molta pasta. Si ho han fet és perquè hi creuen. També et dic que podrien fer un programa diari perfectament per parlar-ne perquè la sèrie fa un 20%. L’audiència del Tot es mou sempre es mantenia els divendres, que era el dia que parlàvem del que havia passat en la ficció a la nostra secció. La cadena ha de cuidar aquesta sèrie i també ha de respectar els fans del programa.
A vegades, sembla que encara fa certa vergonya reconèixer públicament que ets fan d’una sèrie d’aquestes.
Totalment, però alhora després veus que s’organitza la preestrena del capítol final de temporada i venen 800 persones. Se sortejaven 200 entrades i van rebre més de 1.000 peticions! La gent que veu sèries com aquesta reben crítiques i encara se’ls mira de reüll, però ho hem de canviar. Recordo estar fent un cafè amb uns amics mentre comentaven les sèries de Netflix o Prime Video que estaven veient. Vaig aprendre que sembla que això és més guai que veure Com si fos ahir, perquè en la mateixa conversa una de les noies em va xiuxiuejar que ella també era fan de la ficció de TV3. Per què m’ho deia a l’orella? Per sort, però, crec que ens estem desacomplexant a poc a poc perquè comencem a veure que és molt potent. No ens n’hem d’amagar, si us plau.
S’ha arribat a acusar els guionistes d’estirar el xiclet, però vostè veu encara molt de futur a la sèrie?
Crec que mentre hi hagi persones vives i històries de vida a Catalunya, continuarà havent-hi temporades de Com si fos ahir. Mentre continuïn passant coses a les vides quotidianes dels catalans, la sèrie seguirà viva perquè reflecteix la realitat de la societat. Està connectadíssima amb la vida quotidiana, i per això funciona i pot continuar funcionant. A Com si fos ahir li veig una llarga vida i tinc clar que si treballés a la CCMA no la trauria mai perquè hi hauria el risc de perdre un producte que funciona a la televisió lineal en una franja tan competitiva com aquesta. I cal recordar que també va bé a la plataforma, que si sumessin aquests teleespectadors amb els que la segueixen en directe estaríem parlant d’una audiència que ens traslladaria a èpoques passades amb molts menys canals.
Com s’imagina un hipotètic final de Com si fos ahir?
Tinc clar que al final ha d’aparèixer Jordi Rico [Quim, a la sèrie]. Sé que el seu personatge està mort a la sèrie, però tinc el seu compromís que se’l veurà. Rotllo fantasma, potser sí. M’imagino l’escena final similar a l’última del Titanic quan es veu la Rose al llit morta, segons el meu parer, i retrobant-se amb el Jack al vaixell en una escena que interpreto com a divina, on moren i marxen al cel. I a Com si fos ahir m’imagino una retrobada dels membres de la colla que quedaran amb l’esperit dels qui no hi siguin, una retrobada una mica extraterrenal.
Quin diria que és el moment més impactant de tota la sèrie? Quan s’han tret el barret?
Per a mi la mort del Quim va ser un autèntic drama, vaig morir quan ho vaig veure i no estava preparat per enterrar-lo. Ja sé que és una ficció, però des del 2017 aquests actors han format part de la meva família, pràcticament. La separació de la Noe i el Miquel va ser un drama nacional també. Però no crec que aquests siguin els momentazos, escolliria abans tota la trama èpica i explosiva de la violació de la Sílvia que la va ratificar com a actriu. Perquè va visibilitzar una realitat tan dura com aquesta, amb un assetjador sexual que no creu haver fet res malament. Aquella és la trama que més m’ha fet plorar.
