Dos drames –que, de fet, estan vinculats– eleven el to de Com si fos ahir cada dia més. La sèrie diària de TV3 s’encamina a l’aturada nadalenca amb un alt nivell de tensió, especialment en la trama de l’Ismael (Jaume Solà), que està desaparegut, i la de la Mari Carmen (Teresa Urroz), que està en coma i no reacciona bé quan li rebaixen la sedació per veure si es desperta. Les dues famílies estan desesperades. Viuen en la incertesa i l’angoixa, d’una banda, el Litus (Pepo Blasco), l’Ingrid (Laia Ricart), pares de l’Ismael, i la Marta (Sílvia Bel), la tieta. De l’altra banda, pateixen especialment la Noe (Elena Gadel), el Miquel (Eduard Farelo) i l’Èric (Nil Aparici), filla, gendre i net gran de la Mari Carmen, respectivament. I, al seu voltant, tota la colla d’amics d’exalumnes de l’institut Reina Sibil·la i altres personatges més nous, com l’Aloma (Martina Rabadan), l’adolescent filla del Víctor (Pep Ambròs) que havia començat a sortir amb el també joveníssim Ismael.
Els antecedents que vinculen els dos drames es remunten, precisament, a la relació acabada de començar entre l’Aloma i l’Ismael. La noia vol anar a un concert a Perpinyà i la seva mare s’hi oposava. El noi, per fer-la contenta, li proposa escapar-se junts per anar-hi, però no tenen els diners per comprar les entrades i pagar el viatge. Com que el restaurant La Iaia és de la seva tia Marta, ell hi passa moltes estones, i un dia veu que deixen en una capseta, sota el taulell, diners en metàl·lic per a un pagament. A l’Ismael no se li acut altra cosa que robar-los, i torna al local a la nit, amb una còpia de les claus, per agafar els diners. Duu una caputxa posada per si de cas, però està convençut que a dins ja no hi queda ningú. Quan està a punt agafar la capseta i fugir, apareix la Mari Carmen, que és la cuinera de La Iaia, i té un gran ensurt en veure un encaputxat remenant el local de nit. L’Ismael reacciona bruscament, aparta la dona amb una empenta per fugir i ella cau a terra i es clava un fort cop al cap. Quan al cap d’unes hores la troben la seva filla i el cambrer del restaurant, està inconscient, gairebé morta. A l’hospital els diuen que té un hematoma cranial greu i que cal induir-li el coma i esperar com evoluciona.
La baralla del pare del Joel i l’Ismael
Al cap de dos o tres dies –durant els quals l’angoixa i el turment interior de l’Ismael va en augment, se celebra l’aniversari de Joel (Gerard Navarro), l’adolescent que té en acolliment la Marta. El pare del noi, Esteve (Tucho Garçon), maltractador convicte que acaba de sortir de la presó i que ha tornat a apallissar la seva dona, es presenta a La Iaia i l’Ismael s’hi encara i el fa fora. “Te’n penediràs”, li diu l’Esteve. Poc després, es veu l’Esteve espiant el Joel i els seus amics quan marxen cap a una discoteca. A la nit, quan l’Ismael discuteix amb el grup i decideix travessar mig Badalona per tornar sol amb el metro cap a casa, un cotxe s’atura al seu costat. Ja no se n’ha sabut res més.
Què ha passat després? El Litus es desespera cada dia més, perquè l’Ismael no apareix i no agafa el telèfon. Al final, acaba trucant a l’Íngrid, la mare del noi, que viu a Polònia per feina i de seguida es planta a Barcelona. Tots dos estan morts de por. “L’Ismael no ha marxat. Li ha passat alguna cosa”, diu el Litus quan ja no pot fer veure que creu totes les històries que li expliquen els seus amics sobre fills adolescents que, per una enrabiada, desapareixen i després reapareixen com si res.
En quin punt som ara mateix i què passarà la setmana que ve?
La qüestió ara és en quin punt es troben les dues trames que tenen més espectadors pendents. De la Mari Carmen, se sap que no ha respost a l’intent de despertar-la, però ha rebut finalment la visita del seu net gran, l’Èric, que feia dies que ho demanava. El nano ha donat mostres d’una gran enteresa i de més maduresa de la que creia que era capaç la seva mare. Queda tot obert de cara a la setmana que ve, ja que aquest divendres, com que és festiu, no hi ha capítol.
El cas de l’Ismael és més enrevessat. Tot es complica cada dia més. Els Mossos d’Esquadra asseguren al Litus que l’Esteve, que era sospitós perquè havia amenaçat el noi, no està implicat en el cas, perquè a l’hora de la desaparició estava en un centre mèdic on l’atenien les ferides que s’han fet en una baralla. El Litus, desesperat, torna al lloc de la desaparició i troba un element que el fa tremolar: la bufanda de l’Ismael, mig enterrada sota una pila de pinassa al costat d’un arbre. Això donarà peu als Mossos a organitzar una batuda per la zona.
Aquesta recerca, en què participaran tots els familiars i amics, és una de les seqüències que es veuran la setmana que ve. Però també es veurà que l’Aloma ha trobat a la xarxa un missatge que diu: “L’Ismael està bé. No puc dir res més”. El Litus creu que és una broma, però alguna cosa li diu a l’Aloma –que ha fet un vídeo per difondre’l a la xarxa demanant al seu xicot que torni– que el comentari és sincer.
La clau, en la conversa entre el Joel i el Jess?
Ara, retrocedim una mica, tornem al capítol d’aquest dijous. En una seqüència en què el Joel parla amb el seu amic Jess (Polo Camino) de com estan de preocupats per l’Ismael, i li explica que el Litus ha posat el cas en mans dels Mossos, el jove té una actitud estranya. El Jess és un amic del centre de menors on havia estat el Joel abans de ser acollit per la Marta, i és una mica més gran i experimentat. Se sap molt poca cosa d’ell, només que és molt segur d’ell mateix i no té idees convencionals. I coneix l’Ismael perquè el Joel els va presentar. El Jess insisteix molt i molt que l’Ismael segur que està bé i que segurament ha marxat per voluntat pròpia. “No saps mai que li passa pel cap a algú”, alerta. Parla per intuïció? Està especulant? O sap alguna cosa?
