Quan, aquest diumenge, a les 22.05 hores, comenci l’últim capítol de la setena temporada de ‘Com si fos ahir’, hi haurà uns centenars d’espectadors –que, ben segur, estaran davant del televisor igualment– que ja l’hauran vist. Són els privilegiats que han assistit aquest divendres a la première de l’episodi, al cinema Aribau –el clàssic, el de la sala gran. En una vetllada inèdita, que comportava el compromís de no fer cap espòiler –en aquesta crònica no us avançarem res del que passa en el capítol–, els fans més incondicionals, que es van apuntar a un sorteig que va fer el 3cat, han pogut compartir amb la majoria dels actors de la sèrie diària de les tardes de TV3 l’estrena en primícia. S’hi han aclarit moltes de les incògnites, s’han tancat les trames pendents i s’han obert portes per a la nova temporada, però sense donar pistes de les principals novetats, que els guionistes han reservat per a una tornada calenta al setembre.
La trobada ha sigut una experiència col·lectiva de les que cada cop costa més de trobar. Els ‘uis’, ‘ais’ i ‘ooohs’ i aplaudiments que s’han sentit en els moments àlgids, i els riures compartits en els gags, han sigut l’autèntic espectacle. Un ambient que recuperava el sabor de les sessions de cine de fa moltes dècades, que ni tan sols els boomers han viscut i que només coneixen per pel·lícules com Cinema Paradiso. Que el cinema fos gran i una mica rònec hi ajudava. Actualment, només als festivals de cinema es troba aquest ambient.
La incògnita sobre el futur del Miquel i la Noe
La festa ha començat a la porta, on hi havia el photo call on els espectadors s’han pogut fer fotos i on s’han fet el retrat de família els actors que han assistit al que, definitivament, ha estat una autèntica gala. Tot i que es tracta d’actors i actrius fàcils de veure pel carrer o en les sales de teatre i les pel·lícules catalanes, trobar-los tots junts i veure’ls interactuar fora de la pantalla ha generat excitació i ha augmentat l’expectació.
Un cop a l’interior de la sala, espectadors extasiats feien fotos sense dissimular als actors que ja estaven asseguts a les butaques i l’entusiasme ha esclatat quan els intèrprets que havien de pujar a l’escenari per a la presentació de l’acte han entrat, entre aplaudiments i crits d’admiració. El periodista especialitzat en comunicació Jaume Borja els esperava per comentar la temporada amb ells. No se n’han escapat els germans Muñoz –en la ficció–, el trio que interpreten Marco H. Medina, Nil Cardoner i Alexandra Pino, germans de pare –l’enyorat Quim (Jordi Rico), que moria al final de la temporada passada– i acabats de reconciliar. I, per descomptat, han estat interrogats Elena Gadel i Eduard Farelo, la Noe i el Miquel, la parella de Catalunya que ha protagonitzat la ruptura traumàtica de la temporada. “No podem dir res”, ha respost Elena Gadel quan Jaume Borja ha intentat arrencar-los alguna pista sobre el que s’estava a punt de veure.
“Estimar sense vergonya la ficció catalana”
Abans de donar pas a l’episodi i saber si hi haurà boda –es casaran finalment l’Ivan (Roger Coma) i el Ricky (Albert Ausellé)?–, si algú es reconciliarà i si la temporada acabarà amb alguna mort tràgica –la directora de la sèrie, Sònia Sánchez, va prometre un gran final en una entrevista a El Món–, Jaume Borja ha volgut recordar que a més dels actors hi ha un equip molt ampli de professionals al darrere de cada capítol. I ha agraït especialment la cura que en té Oriol Sala-Patau, cap del departament de Ficció de TV3. “Ningú cuida una producció i els que la fan possible com ell”, ha assegurat.
Tot plegat porta a l’ensenyança de la “iaia” de Jaume Borja. “Vull recordar ma iaia, que, quan sortia de l’escola, els meus pares no ho sabien però m’esperava amb el capítol de Nissaga de poder o de Secrets de família gravat en VHS perquè el pogués veure. Vull agrair a ma iaia que m’ensenyés a estimar sense vergonya un producte de primera qualitat com és la ficció catalana”, ha recordat. I ha arrencat l’aplaudiment que ha donat pas al capítol més esperat de la temporada. Diumenge el veurà tothom i “rebentarà els audímetres”, segons el vaticini de Borja.
