Torito ha reaparegut a TV3 després de molts anys sense trepitjar un plató de la televisió pública catalana. El reporter de televisió, lligat històricament a Telecinco, ha estat entrevistat per Ricard Ustrell. El menorquí ha recordat el seu passat d’estudiant de Belles Arts, un moment en què van proposar-li acudir al programa Àgora per entrevistar Tàpies. Ell, encantat, va acceptar i ara ha recordat aquella estrena. La televisió li va agradar tant que va acabar abandonant la pintura per la petita pantalla, una passió que li ha permès viure bé tots aquests anys.
El Vitamina N de Jordi González buscava nous talents i la casualitat va voler que guanyés el concurs i el fitxessin com a reporter durant un any. Ara, vist amb perspectiva, considera que aquest és el millor programa que ha fet mai: “Era un programa local en una televisió local i no creia que acabaria canviant la meva vida. En aquella època treballàvem sense pressupost i no per ser famosos, sinó perquè ens agradava la televisió i allà podíem fer xou. Jo allà era feliç perquè fèiem autèntiques bogeries”.
En aquesta entrevista amb Ricard Ustrell ha demostrat que manté la bogeria que el va fer conegut, fins al punt de parlar del membre viril del presentador i de demanar a una persona del públic que fes la croqueta pel plató. Sense cap mena de filtre, també ha tret a la llum quines prohibicions van fer-li quan el van fitxar a Telecinco: “Ens van dir que allà no podíem parlar de religió, perquè el Vasile era el Papa en condicions, i tampoc no podíem dir la paraula rabo. Cada cop que ho fèiem, ens restaven 100 € del sou. I això és real! Al final del primer mes vaig anar a comptabilitat i vaig haver de pagar“.
La gent el veu com un tertulià “incontrolable“, diu, i creu que això impedeix que el fitxin en certs programes més seriosos: “Per què fa 23 anys que no venia a TV3?“. I d’aquí ha deixat anar una crítica contundent contra Telecinco i, més concretament, contra el nou programa d’Ana Rosa Quintana: “A mi el que em fa vergonya de televisió són els molts programes que hi ha en què qualsevol col·laborador pot parlar de tot. Em rebenta perquè no pots parlar d’Israel i d’Isa Pantoja amb els mateixos col·laboradors, els qui siguin experts en tot. Això no pot ser. Jo he dit que no moltes vegades i dono molt poques entrevistes perquè sé que després tot el que dic acaba sent un titular i em perjudica. Continuo dient, però, que no pots tenir Makoke i que li sigui igual comentar una cosa o una altra… Un petó, Makoke”.
Torito explica com va ser el procés de gestació subrogada per tenir els seus fills
Torito és pare i ha aprofitat aquest aparador per compartir la seva història: “Jo tenia una parella formal home i volia ser pare, així que vaig començar el procediment per adoptar un nen a Espanya. Em van dir que era l’últim de la llista i que hauria d’esperar molts anys… Pots adoptar, sí, però als transsexuals els donen nens que estan a punt de morir. En aquest panorama, vaig poder subrogar. Vaig anar a Amèrica perquè allà aquest concepte és molt diferent a altres països. La dona que ens va ajudar a ser les persones més felices del món treballava i el procés és tan car perquè li acabes pagant el sou quan ha de deixar de treballar per culpa de l’embaràs”.
“Nosaltres teníem bona relació amb ella, tot era perfecte i ens va convidar a la seva boda. Aquí no es pot entendre, però el món americà és molt diferent. Hi ha gent a qui li agrada ajudar la gent d’una forma que no sé si aquí seríem capaços de fer això. Totes aquestes dones ho fan com una experiència de vida, tenia un bon sou i volia fer-ho perquè això t’aporta una cosa personal”, ha afegit.
