Raquel Sans és una de les cares imprescindibles de TV3. Fa anys que la veiem presentant els Telenotícies, enguany amb l’edició vespre dels TN, però abans va passar una etapa com a corresponsal a Washington. La seva veu forma part de les llars de milers de catalans i catalanes que sintonitzen amb el programa informatiu per excel·lència de la cadena catalana, però no sempre l’hem vist dins el plató.
La corresponsalia de Raquel Sans a Washington
Aquesta temporada Raquel Sans ha deixat de fer tàndem amb Xavi Coral per incorporar-se al TN vespre de les franges de divendres a diumenge. Sobre aquest canvi d’horari i la seva corresponsalia a Washington n’ha parlat a La Renaixença, el programa presentat per en Peyu. El conductor del vídeopòdcast ha volgut saber com havia arribat aquesta proposta, si ho havia triat o si eren plantejaments de la direcció. “M’ho van proposar ells, la direcció de la casa”, ha explicat. En aquesta conversa en Peyu ha fet broma dient que ell “havia estat emprenyant” per aconseguir un programa. En el cas de Sans, ella va fer una cosa similar per aconseguir la corresponsalia als Estats Units.
“Quinze anys em va costar anar a Washington“, va confessar la presentadora de TV3. “Aquí has de ser corcó a la vida”. “Jo trucava a la porta de cada cap d’informatius que hi havia i deia: Si creieu que soc el perfil per anar de corresponsal a Washington, m’encantaria anar-hi”, recorda. En el seu cas, van estar més de deu anys que volien que es quedés al plató.
Com va compaginar la família amb la corresponsalia?
“Al final del plató ja n’estava una mica cansada”. Però per què volia ser corresponsal als Estats Units? En el seu cas s’ha sentit sempre molt “atreta” per aquest país amb “tots els aspectes positius” i les seves “contradiccions”. També hi ha un factor personal per la música. “El meu pare als anys 60-70 meus ens va introduir la música d’allà com el jazz o el blues” que aquí encara “se sentia poc”. D’altra banda, des de casa sempre havien estat avesats a la cultura anglosaxona i els idiomes. Inicialment, el canvi el va fer sola el gener de 2014 i no seria fins al juny d’aquell any que el seu marit i els seus dos fills s’unirien a ella a Washington. Durant aquests mesos en què estava sola feia “petites incursions” a casa, per poder passar un cap de setmana llarg de divendres a dilluns amb la família.
Ara bé, la situació no va ser fàcil i fins i tot va haver de buscar una cangur, que, per cert, era una noia de Torelló, perquè l’ajudés a cuidar els nens durant un any i mig. Tot i ser complicat, sabia que era una oportunitat que no podia desaprofitar. “Vaig pensar ara que passa el tren, l’he d’agafar”. També recorda el primer dia que va arribar per viure aquesta nova experiència. “Era de nit, estava nevant i pensava ‘què faig aquí jo sola’?”, es va preguntar llavors. Raquel Sans es denomina “cul inquiet” i des de petita sempre li havia agradat el “poder d’explicació” que tenen les imatges. En tot cas, el seu somni es va fer realitat i ara és una de les figures cabdal dels TN de la casa.
