Lídia Heredia ha tornat a El Suplement de Catalunya Ràdio aquest cap de setmana. La nova corresponsal de TV3 a Washington comparteix amb els oients els detalls més curiosos amb els que s’està trobant als Estats Units. Després de tres mesos i escaig allà, ara torna a casa per passar el Nadal amb la família: “Ha estat una experiència molt recomanable. Ara faig aquesta visita llampec per fer les festes amb els meus, però el 2 de gener tornaré a estar aquí”.
Com a nova ciutadana americana, la periodista se n’adona de com viuen les persones a l’altra banda de l’oceà: “Es diu que aquí la gent té poques vacances, però no és ben bé així perquè jo veig que aprofiten algunes dates com l’Acció de Gràcies per paralitzar el país completament. Ara durant el Nadal hi ha bastanta gent de l’oficina que marxa per poder veure els familiars. Ara s’aturen una mica, però continuo pensant que no tant com en la festa del Thanksgiving perquè és una festa que uneix tothom independentment de la seva religió”.
Ha reconegut que ja està tot decorat i que la gent ha començat a consumir: “Els carrers de Washington són molt freds aquests dies, estem a tres graus sota zero quan em llevo… però això també ajuda a aportar aquest aire nadalenc. M’han dit que encara en pot fer molt més, per això. Estan bastant decorats amb molts arbres de Nadal i moltes llumetes. Tots els edificis d’oficines tenen el seu arbre propi, així com la Casa Blanca. Tothom està bastant abocada a la decoració i vigília de Nadal. Potser hi ha altres ciutats més espectaculars que aquesta, però aquí estan apareixent pistes de patinatge com bolets”, explica.
Lídia Heredia revela com són els lavabos públics dels Estats Units
Un dels temes que més ha sobtat d’aquesta connexió en directe ha tingut com a protagonistes els lavabos públics: “Jo sempre tinc l’antena posada a aquestes parts més costumistes. Et porto una tesi que capgirarà un ritual ancestral, una mena de codi còmplice i compartit que tenim totes les dones del món. Tu no ho pots entendre perquè aquells que pixeu drets, això no ho enteneu, però sabem que no podem anar pel món sense un paquet de Kleenex a la bossa. La frase de “tens un mocador de paper?” és una cosa que ens uneix a totes. Doncs us haig de dir que encara no he trobat un lavabo als Estats Units on falti paper de vàter. Però no que hi hagi un rotllo, no, aquí tenen piles i piles de paper. Tu no t’hi hauries fixat, però per mi va ser evident que aquest és un fet diferencial d’on lloc vinc”.
“Jo primer vaig pensar que era perquè estava anant als lavabos dels llocs institucionals, dels organismes oficials, dels museus… però, llavors, vaig voler fixar-m’hi sempre. La prova del cotó va arribar un dia en què em trobava en un bar a les dues de la matinada. Tu saps que mai no trobaries paper de vàter en una situació així, mai de la vida. Doncs als Estats Units sí que en tenen. Aquella va ser la prova definitiva. No tingueu por, que per les zones en què m’he mogut jo m’he oblidat del paper de mocadors”, ha revelat d’una manera molt divertida.
La saturació hospitalària, un dels problemes actuals als Estats Units
I parlant de tems seriosos, Lídia Heredia ha volgut explicar que en aquests moments, el que més preocupa als mitjans nord-americans és la saturació als hospitals, ple de gent per culpa de les primeres grips i bronquiolitis: “Hi ha molta afectació en els més petits i això que aquí els vacunen contra la grip. Aquesta setmana, l’administració Biden està enviant tests Covid de manera gratuïta a les cases de tothom que vulgui perquè estan preocupats i volen que tothom passi les festes tranquil·lament. Estan preocupats per la incidència de tots els virus”.
I parlant de salut, no podien evitar comentar el boom d’anuncis de medicaments que hi ha als Estats Units: “Aquesta és una de les coses que més m’ha sobtat de la televisió americana. Emeten de manera constant anuncis de medicaments que requereixen recepta mèdica, una cosa que per a nosaltres és insòlita. Publiquen medicaments per a la diabetis que recomanen que prenguis per perdre pes! Aquí la llei permet fer anuncis directes encara que siguin medicaments caríssims, tot just després de sortir del mercat… Busquen que quan vagis al metge diguis que vols un medicament en concret que has vist a través de la televisió”.
“Jo vaig haver d’anar al dentista quan feia només un mes que havia arribat i t’asseguro que hi vaig anar amb por, ja que és de les poques coses que no et cobreix l’assegurança. Pensava que em voldria fer més del que necessitava per cobrar-me moltíssims diners, però em vaig topar amb un dentista que em va semblar honest perquè em va fer un nyap perquè aguantés fins que arribés a Barcelona”, ha revelat.
