La crispació ha sigut la protagonista del Joc de cartes d’aquesta setmana, a mitges amb les magnífiques vistes de Montserrat. El programa de TV3 presentat per Marc Ribas buscava aquesta setmana el millor restaurant amb història del Montserratí, la comarca que reivindiquen molts dels habitants dels pobles que envolten la muntanya. I l’ambient entre els participants en el concurs s’ha anat crispant a mesura que avançava per l’actitud d’una de les restauradores, que ha quedat evidenciada sobretot al final, en La confrontació. “No té cap mena de criteri”, “no entenc res del que ha fet” i “festa al frenopàtic” han sigut algunes de les expressions que han fet servir els seus rivals per referir-se al comportament de la Nàdia Mestres, del Racó de Sant Esteve, un local familiar amb tres dècades de trajectòria a Sant Esteve Sesrovires.
El concurs ha començat a Can Llates, de Collbató, on la cap de sala, Núria Canals, i la seva mare, la cuinera Mari Carme Carrillo, han defensat la casa amb prou èxit, si es tenien en compte els comentaris que els participants han fet durant l’àpat. Ara bé, aviat s’ha començat a veure que la Nàdia podia ser un llop amb pell de xai. De fet, en un primer moment només ho han vist els espectadors, mentre els seus companys de competició no sospitaven res. Per exemple, mentre al menjador havia dit que la galta de vedella que li han servit era “bona”, en l’entrevista individual posterior ha dit que li faltava “gust” i “sal” i que el color era “estrany”. I a l’hora de les puntuacions, ha posat un 3 al preu –una nota pràcticament inèdita en el concurs– perquè el trobava “una mica car”.
Al segon restaurant, els companys ja han començat a fixar-se en ella. Visitaven Can Sunyol, una masia del segle XVI de Castellví de Rosanes on l’Albert Almirall i la seva família fa 30 anys que es dediquen a la restauració. Amb unes vistes impressionants a Montserrat, el local ha impressionat els seus competidors. Però quan ha arribat l’àpat, la Nàdia ha crispat l’ambient quan ha dit que no li agradava el color del seu arròs de muntanya. “L’arròs m’agrada més groc”, ha anunciat. Els altres dos concursants i Marc Ribas l’han mirat atònits. “L’arròs de muntanya no ha de ser groc”, l’han corregit.
També ha criticat l’arròs perquè l’ha trobat “salat” –a la cuina l’han tastat i creien que més aviat li faltava sal– i ha cridat molt l’atenció la seva reacció amb el pastís de formatge: quan l’hi han portat, a primera vista ha dit que li semblava que no era casolà, “per l’aspecte”, però quan l’ha tastat ha hagut de rectificar i reconèixer que era bo i casolà. A l’hora de puntuar, els espectadors han vist que posava un 2 al preu perquè el trobava “un pèl alt”. Mateix plantejament que a Can Llates.
El tercer restaurant ha sigut el de la Nàdia, el Racó de Sant Esteve, on ella porta la sala i el seu pare la cuina, i tot està impregnat del record que va deixar la seva mare. Allà els rivals han sigut crítics però moderadament, tot i que han arribat a servir un brownie de xocolata blanca completament cremat per sota que ha anat a parar al plat de la Núria. Quan se n’han adonat, li han canviat per un altre postre, però la Núria ha considerat que el conjunt de l’àpat ha sigut “molt dur”. “Em sap greu no poder dir coses més bones d’ells”, ha dit fregant-se als ulls una llàgrima. Amb tot, les puntuacions no han sigut tan dures, i la mitjana ha quedat en un 5,9.
L’últim àpat ha sigut a Flor de Sal, d’Esparreguera, on el José Miguel García, el concursant més animat del programa –de fet, l’Albert Almirall ha fet diversos comentaris sobre el seu caràcter massa expansiu per al seu gust–, és el xef. Els germans del José també treballen al restaurant, que la família porta des de fa molts anys. Al Flor de Sal han sorgit tensions perquè la Núria ha explicat obertament les seves vinculacions com a clienta de tota la vida del local –allà es va fer el dinar de la seva comunió i altres reunions importants de la seva família–, i l’Albert ha dit que anava “amb la puntuació [favorable al José] donada”. Però la Nàdia ha tornat a cridar l’atenció quan del vi l’única cosa que n’ha sabut dir ha sigut: “És una mica sec, no?”.
Tots els participants han trobat el menjar del Flor de Sal molt bo, inclosa la Nàdia, i la Núria ha assegurat que havia detectat “enveja”. Després, ja en La confrontació, s’ha vist el que havia fet la Nàdia amb la puntuació del Flor de Sal: de nota mitjana li ha posat un 5, “ni bo ni dolent” –un restaurant que al final s’ha sabut que Marc Ribas havia puntuat amb un altíssim 8,7 de mitjana– , i en canvi ha dit que per al seu local esperava “un 6 o un 7”.
El cas és que el Flor de Sal, que finalment ha resultat guanyador, ha rebut diversos suspensos de la Nàdia. A mesura que es descobria, les cares d’estupefacció dels concursants anaven en augment. Ha posat un 4 a la categoria del vi i ha al·legat: “Jo no hi entenc de vins, he posat aquesta nota per no posar un 1 o un 2”. La Núria, especialista en vins, no s’ho podia creure: “No hi entens i poses un 4?”. “Crec que a vegades cal una mica d’autocrítica”, ha afegit la cap de sala del Can Llates.
L’afectat, el José del Flor de Sal, ha dit que no estava “dolgut però sí una mica al·lucinat”. De tota manera, el José també s’ha declarat impactat per les puntuacions de la Nàdia a altres locals, com ara Can Sunyol. “Quan he vist que li posava un 2 en un dels apartats a l’Albert, he pensat ‘festa al frenopàtic'”. De la resta dels concursants, la conclusió de la Núria ha sigut: “Em sento tonta d’haver-me sabut greu haver sigut rigorosa amb el seu restaurant, perquè crec que no té cap mena de criteri”. I l’Albert ha sentenciat: “No entenc res del que ha fet la Nàdia. Crec que he jugat massa net però me’n vaig amb la consciència tranquil·la”, ha conclòs l’Albert.
Les notes de Marc Ribas han compensat el daltabaix i han posat primer el Flor de sal, però no han pogut evitar que Can Sunyol hagi quedat últim.
