Un duel entre dos cuiners de la mateixa generació ha marcat l’emocionant Joc de cartes d’aquest dimecres. El programa de TV3 presentat per Marc Ribas buscava el millor xef jove de Lleida i ha tingut dos protagonistes clars, que han tingut moments de tensió i que han permès descobrir dos establiments de nivell de la capital del Segrià: un que representa la tradició i un altre que busca trencar esquemes. Tot i que hi havia dos concursants més, el centre d’atenció ha estat la rivalitat entre el Carballeira i el Bonum No Rules. Els personatges que han acaparat l’atenció dels espectadors han sigut l’Hèctor Rodríguez, un xef amb la imperiosa necessitat de matar el pare –una “ombra molt allargada” com a ànima del Carballeira– i el Ramon Tudela, amb la voluntat rotunda de fer-se conèixer com a home que s’ha fet tot sol el No Rules.
Aquest estir-i-arronsa no ha impedit que, sense tan soroll, també s’hagi la interessant proposta del Cantamanyanes i l’oferta del Des-Tapa’t Casual Food, probablement el restaurant amb el nom més enrevessat de la història del programa. Però l’espectacle mana a la televisió, i les estocades que s’han anat clavant l’Héctor i el Ramon han mantingut el públic enganxat a la pantalla.
L’esperit amb què l’Hèctor anava al concurs ha quedat clara des del primer moment, i ha sigut comentada pels altres participants. “Admiro molt els meus pares”, deia en la presentació. I immediatament afegia: “El meu pare és una ombra molt allargada”. Tot i quedar clar que manté una relació excel·lent amb el pare, l’Ángel, també ha reconegut ell mateix que sentia la necessitat de guanyar el concurs per demostrar que autoafirmar-se. I el primer enfrontament entre ell i el Ramon –flanquejat pel seu cap de sala, l’Abel– no s’ha fet esperar.
El Bonum No Rules –on el mateix Ramon havia anunciat que “no hi ha normes” i que cada dia es cuina d’una manera segons el producte de mercat– ha sigut el segon restaurant que han visitat els concursants, després del Des-Tapa’t, que ha passat sense pena ni glòria. Al No Rules, l‘Hèctor ha criticat el fet que en l’arròs que li han servit hi hagués escopinyes perquè –en el moment del rodatge, a l’estiu– estaven en l’epoca de desovar “i no tenen la textura adequada”. El Ramon, que ha sortit al menjador per donar resposta a aquesta crítica, li ha replicat amb contundència: “Jo soc cuiner, no peixater”. “Si respons així a un client, potser no torna”, ha advertit després l’Hèctor en els seus comentaris individuals a càmera.
Ja havien saltat les primeres guspires. Però l’Abel, el cap de sala, encara hi ha afegit llenya al foc en la conversa que han tingut sobre aquest punt a la cuina –i que han pogut veure els espectadors- en què s’han anat escalfant: “No li arriba a la sola de la sabata al pare, ni com a cuiner ni com a persona”, deia el cap de sala. I en referència a una altra crítica, de l’Hèctor, en aquest cas per les postres, ha sigut el mateix Ramon el que ha anat més enllà: “Si diu això és que no en té ni puta idea o que és curt”.
En el següent local, el Cantamanyanes, els cuiners han gaudit de l’àpat –amb algunes crítiques parcials– i han donat una molt bona puntuació a la feina del Gerard Esteve, el xef. però igualment els protagonistes han continuant sent l’Hèctor i el Ramon: l’un criticant els calamars del Cantamanyanes i l’altre lloant-ne efusivament el menjar –l’hi ha posat un 9. El cas és que tant l’un com l’altre ja es preparaven per al següent assalt, el de l’àpat al Carballeira. “Jo ja sé que rebré xarop de bastó”, es preparava l’Hèctor. “Aniré a jugar les meves cartes”, admetia el Ramon.
L’assalt definitiu
A l’hora de la veritat, la duresa s’ha produït tant en algunes de les puntuacions –el Ramon ha posat un 3 al preu del restaurant de l’Hèctor– com en els comentaris durant l’àpat al Carballeira. I encara s’ha apujat més el to en La confrontació, l’última part del programa i que sol ser la més tensa, perquè és quan tots poden comprovar les notes que els han posat els rivals. El Ramon ha arribat a dir que la qualitat del Carballeira “ha minvat” en els darrers temps “perquè a vegades el pare està jugant al golf i el restaurant el porta el fill” i també li ha etzibat, en el cara a cara: “El Carballeira és un restaurant de nivell però tu no ets un rival fort per a mi”.
L’esgrima dialèctica entre el Ramon i l’Hèctor ha anat encara més enllà quan han discutit pel preu de l’àpat, que el Ramon troba car perquè han sigut “més de 70 euros per cap”. “Ah, és per això que no vens a casa meva a dinar, no?”, li ha replicat desafiant l’Hèctor. “No tinc aquest poder adquisitiu”, ha admès el seu contrincant. “Quan ets allà dalt, te les foten per sota”, ha sentenciat el del Carballeira.
En els comentaris individualitzats a càmera posteriors a La confrontació, el Ramon ha continuat: “No he après res dels meus companys, espero que ells sí que hagin après alguna cosa de mi”. I ha afegit: “Hi ha una diferència entre l’Hèctor i jo, perquè jo m’he fet el restaurant i ell se l’ha trobat fet”.
I, confirmant una vegada més la necessitat desesperada que té de superar el mite del seu pare en la restauració de Lleida, el mateix Hèctor ha reconegut: “Si guanyo serà una fortalesa que m’anirà bé, perquè soc el fill de l’Ángel però tinc la meva pròpia personalitat”. “Porta una motxilla que li pesa molt”, ha confirmat, com a observador, l’Albert Calafell, del Des-Tapa’t Casual Food.
Com sempre, per saber exactament qui ha guanyat, amb quants punts i quines diferències hi ha hagut entre els vots dels participants i les puntuacions de Marc Ribas, el millor és veure el programa a la web de TV3.
