Les xarxes socials s’han consolidat amb els anys com una eina clau en el dia a dia de la societat catalana. Més enllà del WhatsApp, que des de la seva creació és un dels mecanismes de comunicació a distància més utilitzats per a la població, l’últim estudi elaborat pel Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, amb dades del 2023, indica que 6,1 milions de catalans són usuaris d’almenys una xarxa social, és a dir, un 95,3% de la població major de 16 anys. L’afiançament de les xarxes socials també ha consolidat la presència dels influencers, que com confirma el darrer informe presentat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), ja no són una “moda passatgera”, sinó una figura de pes dins d’aquestes aplicacions.
Nou model de consum: pagar per veure un aparador
De fet, tots dos estudis apunten que els perfils influenciadors s’han convertit amb el temps en el cavall de Troia d’un nou model de consum, on els usuaris cada vegada estan més disposats no només invertir temps a consumir contingut, sinó també a rascar-se la butxaca per consumir-lo. I, després, molts d’ells, a pagar per comprar el que ells recomanen. De manera que els seus subscriptors paguen per poder veure un aparador comercial. Un exemple d’aquest model és l’streamer Rodrigo Quesada, un jove de Benidorm que dedica el seu contingut a analitzar cançons, freestyle i altres fets d’actualitat. Bona part del seu contingut a Twitch només es pot consumir a través d’una subscripció -que mínim té un preu de 5 euros al mes-, i, un cop dins, durant tots els seus directes no es para de fer publicitat, en aquest cas, de la seva pròpia marca de roba i dels seus llibres. És a dir, després de pagar cinc euros, una gran part del contingut és veure un aparador publicitari per intentar captar més persones a la seva marca i engrandir la seva butxaca.
En els darrers anys les xarxes socials han començat a virar cap a un nou model de negoci i de consum de contingut. Cada vegada és més gran el nombre d’usuaris que estan disposats a pagar per veure les publicacions dels influencers i accedir a serveis “exclusius”, com poden ser vídeos restringits o accedir a xats on poder interactuar directament amb aquestes persones. De fet, xarxes com Instagram, YouTube, TikTok o Twitch ja han posat en marxa aquesta mena de mecanismes, cosa que encara potencia més la figura de l’influencer i que ha tingut una molt bona rebuda, segons l’estudi del Col·legi de Màrqueting, entre la població jove -entre els 16 anys i els 30. Un altre exemple d’aquest nou model és el youtuber Dalas Review, que només permet interactuar als seus usuaris amb ell durant les seves emissions en directe -un dels principals motius pels quals els joves consumeixen Twitch- si li paguen una subscripció.
Amb el temps, aquesta mena de perfils influents no només s’han convertit en un aparador del seu propi contingut, sinó en un gran aparador per a empreses, ja que els permeten donar més exposició als seus productes o serveis. Un aparador que ha quedat demostrat que funciona, perquè un 74% de la població catalana enquestada en l’estudi del Col·legi de Màrqueting assegura que, en els darrers tres mesos, han comprat algun producte o servei gràcies a les recomanacions d’aquests influencers. De fet, arran de l’auge d’aquestes figures, l’administració ha regulat part del contingut d’aquests perfils mitjançant la llei de serveis digitals, tal com apunta l’informe del CAC.
Instagram, el gran encert de les marques
Aquest mateix estudi detalla que les plataformes on els usuaris fan més cas a les recomanacions dels influencers són Instagram i TikTok, cosa que converteix aquestes recomanacions en la millor forma de publicitat per a les empreses. Un gran exemple del pes de les marques a les xarxes a través dels creadors de contingut és la gironina Àngela Mármol, ja que el seu perfil d’Instagram s’ha convertit, pràcticament, en un parador d’empreses com Fake Gods, Coca-cola o Amazon, entre d’altres -cinc de les sis darreres publicacions són publicitat. En l’única plataforma on l’anunci tradicional encara té pes és YouTube, ja que és l’aplicació que té més similituds amb la televisió convencional, tot i que és l’eina on la publicitat té menys pes. Aquests canvis del consum publicitari, doncs, demostren un viatge generacional en la tipologia del consum de contingut a les xarxes socials.
Esclat dels creadors en català: triomfen entre els joves
En aquest nou model de consum de contingut a les xarxes a Catalunya hi ha hagut també la irrupció dels creadors en català, que cada vegada tenen més presència entre els sectors de població més jove -prop d’un 65% de persones d’entre 16 i 30 anys són usuaris d’influencers que fan contingut en català, mentre que en sectors de població més gran el percentatge cau per sota del 30%.
Les diferències d’ús segons les xarxes socials
Tot i que les xarxes socials s’han consolidat en termes genèrics entre la població catalana -i mundial-, el temps que destinen els usuaris a les diferents plataformes és molt variable. Els resultats de l’estudi del Col·legi de Màrqueting apunta que WhatsApp és l’aplicació en què la població inverteix més temps independentment de la franja d’edat, és a dir, que és l’aplicació més utilitzada per a la gent jove, però també per la gent més gran. De fet, més del 90% de la població enquestada té aquest servei de missatgeria instal·lat al telèfon i el fa servir diàriament. En canvi, aplicacions com Instagram o TikTok tenen molta presència -en volum de descàrregues, però també de preferència- entre la gent més jove, però tenen una presència pràcticament irrisòria en els sectors més grans de la població. És a dir, que WhatsApp és l’única xarxa social que es manté constant i estable en totes les franges d’edat de la societat catalana.
