A sou del franquisme i a sou de la incipient democràcia espanyola. Un criminal protegit en tota regla. Tal i com es constata en el seu expedient laboral guardat en els arxius de l’Estat espanyol -s’hi va poder accedir gràcies al permís del seu fill Juan Luís-, el primer govern sorgit de les urnes el 1977 el va mantenir Pedro Urraca Rendueles al capdavant de l’aparell informatiu d’activitats subversives a Bèlgica, fins que la seva salut el va obligar a tornar a Espanya el 1982, amb 78 anys. Havia estat una peça clau de la repressió franquista a l’exterior i baula d’unió amb el règim de Vichy i la policia secreta de l’Alemanya nazi, i un dels cervells de l’operació d’investigació i detenció del president Lluís Companys l’estiu de 1940.
Pedro Urraca Rendueles va transitar cap a la democràcia en les mateixes condicions en què s’havia mogut amb la dictadura, sense donar explicacions, mantingut econòmicament i amb tasques de repressió de la dissidència política. Mai no va demanar perdó i ningú no li va demanar explicacions. Com molts altres criminals del franquisme.
Urraca, caçador de rojos, el primer documental sobre el policia
Pedro Urraca va saber mimetitzar-se amb les necessitats de l’Estat en cada moment. A França, durant la Guerra Civil i la postguerra, capturant republicans a l’exili, i tres dècades després a Bèlgica, primer perseguint comunistes i, un cop legalitzat el PCE l’abril de 1977, posant a la diana suposats membres d’ETA que es trobessin en aquest país. Una habilitat per estar sempre a prop del poder que li va permetre mantenint-se per sobre de la legalitat i alhora protegit per l’Estat. Fins i tot va burlar una condemna a mort per col·laboració amb la Gestapo i el règim de Vichy dictada el 1948 pel Tribunal de Justícia de París que no es va anul·lar fins el 1974.
Els dietaris del policia franquista, que apareixen publicats per primera vegada al setmanari EL TEMPS i després al llibre Agent 447, l’home que va detenir el president Companys (Ed.3i4, 2011), ofereixen un retrat en primera persona d’un personatge cínic, ambiciós i sinistre, però alhora insegur i acomplexat, disposat a tot per aconseguir reconeixement del poder. El programa Sense Ficció de TV3, que s’emet aquest dimarts, 8 de novembre, aprofundeix amb Urraca, caçador de rojos, en aquest personatge, recollint el testimoni directe de la neta i del fill del policia.
Dirigit per Pedro de Echave i Felip Solé, explica acuradament molts moments de la vida del policia franquista, amb la participació de familiars, historiadors i familiars de víctimes del franquisme i el nazisme. Un retrat minuciós d’un home que va marcar la història de Catalunya i d’Espanya per sempre més.
Es tracta d’un documental en clau de thriller, il·lustrat amb imatges d’arxiu i fotografies fins ara poc conegudes o inèdites, i amb animacions en 2-D que acompanyen un exercici necessari de memòria històrica. Un exercici protagonitzat, en aquest cas, no per les víctimes, sinó pel victimari, l’encarnació d’un mal que roman sense càstig ni reparació, més enllà de la vergonya i la repugnància que la seva pròpia família expressa en el documental.
1
7
