Hi ha personatges de Com si fos ahir que tenen uns patrons de personalitat molt marcats. Perfils més simples, que de tan bones persones que són sovint els enganyen, fins a aquells amb una cara molt dura que farien el que fos per aconseguir el seu propi benefici. En el cas del Quique (Biel Duran), és una persona que entra en bucle i recaragola els pensaments fins que ja no sap discernir què és la seva paranoia mental i què és realitat. Fa setmanes que els espectadors de la sèrie diària de TV3 veuen com el professor perd els papers cada cop que surt el tema de la paternitat de l’Adrià. Està angoixat perquè des que va descobrir que era estèril, totes les seves pors s’han dirigit cap a la Cristina (Carlota Olcina) perquè creu que l’ha enganyat. Fa 15 anys que van ser pares del seu fill i tot i que estan divorciats, sempre havien mantingut una relació propera i distesa, fins ara.
Les paranoies del Quique i les seves idees més esbojarrades
Primer va menjar-se el cap tot sol, però aviat va buscar el consol de la Cèlia (Sara Espígul) que amb tota la seva força de voluntat i veient que l’únic que feia era allunyar el seu fill, va aconseguir que entrés en raó. Semblava que per fi ho havia deixat estar, però els fantasmes del passat no marxen, només s’adormen, i la imminent visita del Hugh a Barcelona ho ha canviat tot. Per què el Quique estava tan preocupat per la paternitat? Dins el seu cap la possibilitat que el pare biològic del nen no sigui ell és molt real i pensa que la Cristina el va enganyar amb el Hugh, un amic britànic que va passar unes estades a Barcelona. Fins i tot l’home va estar present durant el part de la criatura i el fet que ara l’Adrià es quedi amb ell a Oxford per millorar l’anglès només ha aconseguit que les seves sospites es facin més grans.
El que ell no sap és que una part de les seves sospites són certes. La Cristina va dir-li que només s’havien fet un petó quan estaven casats i que amb el Hugh no havia passat res més enllà. Ara bé, en capítols anteriors va sortir a la llum una conversa que podria canviar-ho tot: resulta que amb el Hugh va tenir una aventura més extensa del que semblava i tot i que ell no creu que sigui el pare, sempre hi ha un petit percentatge que podria desestabilitzar-ho tot.
El cara a cara amb el Hugh porta el Quique a prendre mesures dràstiques
En el capítol de dimecres 5 de novembre, el Quique ha rebut una notícia inesperada i poc agradable. El Hugh és a Barcelona per parlar amb la Cristina de l’estada de l’Adrià a Anglaterra. El pare, si res no canvi, del noi, ha decidit que també hi vol estar present. Només trobar-se’l al Flora el Quique s’ho mira tot amb recel, buscant les proves que l’ajudin a acceptar que no s’equivoca en creure que el Hugh és el pare biològic de l’Adrià. Veu que tots dos es porten molt bé, que repeteixen gestos i que fins i tot es mouen igual. Si ja estava angoixat per la situació i els pensaments intrusius, només li faltava veure que les peces dins el seu cap encaixen.
Després de la trobada familiar, el Quique es dirigeix a la consultoria amb un neguit entre cella i cella. Creu que al Hugh “li queia la bava” mirant l’Adrià com si realment fos el seu fill. Ell s’ha disculpat per la trucada que va fer en què l’acusava de ser el pare i l’home, tot i acceptar-ho, ha admès que entre ell i la Cristina “mai” va passar res, cosa que no és veritat.
El Quique ja sap que hi va haver uns petons i, per tant, aquest argument l’ha fet tornar encara més paranoic. La seva decisió? Fer-se una prova de paternitat. La Cèlia entén que vol sortir de dubtes i tot i que no és la millor solució, el Quique està decidit: vol fer les coses bé i treure’s el neguit de sobre. Què n’extraurà de tot plegat? Serà la solució per posar fi a tots els seus maldecaps?
