Cèlia Espanya (Amposta, 1998) promociona el català i amb dialecte ebrenc a través de les xarxes socials. Amb més de 35.000 seguidors a Instagram i 20.000 més a TikTok, la graduada en Comunicació Audiovisual ha arribat a aquest món per la porta gran després de fer-se seva l’etiqueta de la de les Terres de l’Ebre amb què la identificaven a classe. El Món l’entrevista ara que ha estat guardonada amb el Premi a la Innovació de Plataforma per la Llengua.
Fins fa poc més d’un any, poca gent et coneixia. Eres una graduada en Comunicació Audiovisual més que, de sobte, va començar a publicar vídeos a Youtube. Per què vas voler endinsar-te en el món dels influencers?
Des de petita he mostrat molt d’interès en les càmeres, però vaig escollir el Batxillerat científic amb la idea de cursar Biologia i poder tenir més sortides laborals. En aquell moment, jo no sabia que podia dedicar-me a aquest món de les xarxes socials. En una xerrada, recordo que ens van dir que havíem de dedicar-nos a allò que ens apassionés perquè seria l’única manera de no haver de treballar mai. En realitat és una mentida, però deien que et costaria menys fer-ho si esculls una cosa que t’agrada de debò. És per això que vaig acabar escollint Comunicació Audiovisual, una carrera que em va encantar encara que vaig tenir una petita crisi en què gairebé la deixo perquè veia que estava molt orientada al cinema. D’aquí vaig passar a treballar durant tres anys en una productora com a fotògrafa, editora i film maker que em va servir per aprendre moltíssim. Em vaig adonar que tenia molt de potencial que no s’estava aprofitant i vaig creure que podia anar-me bé a mi sola en el meu propi projecte.
Has viscut el moment de la creació i l’esclat de la figura dels creadors de contingut. T’han inspirat per seguir el seu camí?
Doncs sí. En el meu cas, he crescut en l’època de més auge dels youtubers i recordo veure vídeos de Yellow Mellow o Paula Gonu. Les tenia com a referents, m’encantaven i em preguntava per què no feia jo el mateix. Jo ja havia fet el camí que s’esperava de mi, que era anar a la universitat i treballar. Era el moment de provar-ho i, en el temps lliure de la feina, gravava vídeos a Youtube. Allà no funcionen tan bé com a Instagram o TikTok, on et pots viralitzar sense que et conegui ningú. Per atraure gent cap als vídeos, vaig començar a fer clips petits a aquestes plataformes i vaig començar a créixer fins al punt que podia viure, i molt bé, només dels perfils d’Instagram i Tiktok. Entremig vaig fer un càsting per gravar càpsules per a l’EVA del 3Cat, el canal juvenil, i ara parlo allà d’amor i esport sobretot. Cada vegada la meva marca es va fent més i més gran, estic contentíssima.
Aquest món dels influencers ha crescut a un ritme exponencial i, de moment, la bombolla sembla lluny d’esclatar. No fa por, però, que això s’acabi?
Molta. Deixar la feina i apostar al 100% per això és una de les decisions que més por m’han fet perquè era conscient que no seria fàcil. Realment, tinc por cada dia perquè sé que pot acabar i l’algoritme pot trencar-se en qualsevol moment i deixar d’ensenyar els meus vídeos. Em fa por, però alhora penso que no puc controlar-ho i que he de centrar-me en allò que sí que controlo que és la meva habilitat. Sempre podré tornar a crear vídeos per empreses i això em tranquil·litza. De moment, això sí, m’autoexploto a mi mateixa.
Des de fora, fa la sensació que graveu absolutament tot el que feu durant les 24 hores del dia.
És així… bàsicament perquè tot es pot monetitzar. Des que m’aixeco fins que vaig a dormir puc ensenyar tot el que faig. De fet, fins i tot podria ensenyar com dormo quan estic adormida i vendre-ho.
Deies abans que has aconseguit viure, i molt bé, gràcies a les xarxes socials. Com pot ser això possible? Realment esteu tan bé pagades? Els surt rendible a les marques tenir en plantilla a tantes creadores de contingut amb sous elevats?
En el meu cas, tinc pocs seguidors en comparació als resultats que tenen els meus vídeos. Les marques no es fixen tant en els números de seguidors com en els insights, que són les xifres que tens. Potser vuit milions de persones han vist algun dels meus vídeos en els últims mesos i això demostra que tinc potencial com a influencer. Les marques s’informen, et contacten i tu poses el preu que vols a canvi de fer-li promoció. No hi ha uns preus establerts, cada influencer posa els seus preus. Jo soc molt dolenta en això perquè ho faria tot gratis, ja que m’encanta el que faig. Això ens força a tenir representant, perquè ells demanin molts diners a les marques a canvi de la col·laboració. Les meves s’enduen un tant per cert merescudíssim, ja que fan que hi hagi mesos en què arribo a ingressar quantitats que no m’hauria arribat a imaginar mai.
Resulta curiós que totes pugueu viure i mantenir ritmes de vida alts quan, si t’hi pares a pensar, cada cop hi ha més i més influencers. En sou moltíssimes.
En som moltes, però en català no tantes. I en català ebrenc… encara menys! En el meu cas, i gràcies a això, tinc contracte amb el Patronat de Turisme de les Terres de l’Ebre o els festivals de les Terres de l’Ebre que es volen promocionar. En això soc l’única que ho pot cobrir.
Has trobat el teu petit nínxol per diferenciar-te de les altres gràcies al teu dialecte.
Exacte. Hi ha altres influencers amb el mateix dialecte que jo, però acostumen a fer vídeos d’humor i jo abasto molts més temes.
Darrerament has arribat a ser guardonada amb el Premi a la Innovació de Plataforma per la Llengua per defensar i promocionar la llengua catalana, precisament. És impactant?
He tingut una mica de síndrome de la impostora, ja que no crec que estigui fent tant. Jo parlo català sí o sí, en els vídeos i sense estar davant de la càmera. Sí que em sento orgullosa d’haver donat valor al meu dialecte i he fet una feina amb mi mateixa perquè, fins fa poc, em sentia insegura per parlar així. Jo podria parlar en barceloní o en castellà, però em sentiria malament i impostora. Ara he acceptat el meu dialecte i he acceptat que parlo així, que parlo igual de bé que tothom. I he arribat fins aquí gràcies a la meva mare, que és filòloga i m’ho ha explicat. He volgut transmetre aquesta idea al món perquè segur que hi ha més gent que se sent així… No se sent en els mitjans tradicionals aquest dialecte i, segurament, més de la meitat dels habitants de Catalunya no parlen en l’oriental i més central. Lleida, els Pirineus, l’Ebre… Hi ha molta gent que parla com jo i molta gent em dona les gràcies per ser un referent de persona que parla bé i té feina parlant d’aquesta manera.
T’esperaves que la gent es fixés i donés tanta rellevància al teu dialecte? O ha estat una sorpresa?
Jo sabia que cridaria l’atenció perquè ho havia vist en el meu dia a dia. A la universitat, per exemple, era la de les Terres de l’Ebre. No es fixaven en què explicava, sinó en com parlava. Ara s’ha acceptat que parlo així i m’agrada. No imaginava que arribaria tan lluny amb el meu català de l’Ebre. De fet, hi ha molta gent de la meva zona que fa contingut en català i canvia el dialecte. Que ho entenc, ja que volen ser més acceptats.
Però quines crítiques us fan pel vostre dialecte? Què és el que no agrada?
En un principi, veuen que ets diferent i hi ha una mica de racisme simplement perquè veuen que no ets dels seus en no parlar com ells. Crec que tots hem de fer l’esforç d’adonar-nos que tot és català, al final, i que encara que sigui diferent és igual de correcte. Al final, els dialectes són cultura i són riquesa. Entre les crítiques que he rebut, gent catalana m’ha arribat a preguntar quin idioma parlo o si parlo quítxua. Aquests comentaris són els que més mal em fan, molt pitjor que si em diuen que soc lletja. Em fan més mal les crítiques cap al meu dialecte que cap al meu físic.
Encara hi ha un predomini molt exagerat del català més neutre a televisió, també a la televisió pública. Últimament, això sí, s’està començant a fer un forat el català de fora de Barcelona a TV3 amb fitxatges com el de la Núria Marín o el Carles Porta. Cal continuar en aquesta línia?
Espero que vagi a més, perquè la televisió i la ràdio públiques no estan fent prou. Al 100%, no fan prou. La televisió pública és tradicional i hi ha establert un manual d’estil lingüístic que fa que tots hagin de parlar d’una manera. La Berta Aroca i la Juliana Canet, per exemple, reben un càstig molt fort quan diuen algun castellanisme o alguna paraula mal dita. Ho entenc, d’acord, perquè els castellanismes maten la nostra llengua. Ara bé, crec que són molt estrictes a l’hora d’haver-se de complir un llibre d’estil que està fet en el dialecte més centralista. Suposo que això acabarà canviant… En el meu cas, que ara col·laboro amb EVA de 3Cat, els lingüistes es miren els meus vídeos i em diuen que parli amb el meu dialecte sense problema. Això sí, els subtítols els fan en el català estàndard. Meua el passen a meva i no posen el lo, per exemple. M’agrada veure que, en els comentaris, molta gent els diu que no ho estan fent bé. La normativa és antiga, com la típica llei que està malament i no es canvia. Ho fan com una manera d’unificar-ho tot, suposo.
Mencionaves ara la Juliana Canet o la Berta Aroca. Amb elles, t’inclous dins d’un star-system català que està començant a agafar forma. Feu pinya entre vosaltres o hi ha rabieta i competitivitat?
Jo confesso que a elles dues les tinc molt idealitzades, potser perquè fa molts anys que treballen a les xarxes en català i tota la resta estem començant a jugar. Està molt bé tenir companys que fan el mateix que tu, ja que a vegades gràcies a això descobrim que una marca ens ofereix un preu quan, a l’altre, li han pagat el doble. Crec, en general, que fem molta pinya. Ara bé, sempre hi ha una mica de gelosia quan veus que una marca ha contactat amb gent amb menys seguidors que tu i et preguntes per què no t’han trucat.
Els vídeos que publiqueu acostumen a ser molt curts. No fa certa angoixa no tenir temps d’explicar-te bé? Que hi hagi malentesos i, per tant, crítiques o polèmiques?
Totalment. En un vídeo de 40 segons no pots explicar-te amb molt de detall i hi ha vegades que les frases es malinterpreten. L’altre dia, per exemple. En un moment, vaig dir que no prenc alcohol normalment però que, hi ha moments, en què toca. És una manera de parlar, però es va treure de context. Si vols agafar aquella frase i enfadar-te amb mi, doncs fes-ho. També et dic que el vídeo no triomfarà tant si vas de puntetes. Jo, al final, soc una persona pública i tothom té dret a comentar el que vulgui i ho he d’acceptar. Les crítiques negatives les rebo bé i m’agrada que me les facin perquè així aprenc.
No deu haver estat fàcil arribar a aquest punt, però. Hi ha darrere de cada influencer amb detractors una feina prèvia de gestió d’aquest hate?
Jo abans pensava que les crítiques m’afectarien molt més, però des que he començat a gravar els vídeos m’adono que no hi ha per tant. Al final, t’adones que les persones que et critiquen et diuen guapa en un vídeo i, després, lletja en un altre. Jo vaig tenir una detractora que em deixava verda i, un dia, me la vaig trobar en un acte perquè va venir a propòsit a veure’m i a demanar-me una foto. T’adones que el problema el té aquella persona que et mira i crec que els haters són els majors fans, ja que són els qui estan més pendents de mi i de si la faig grossa o no.
De tots els vídeos que has publicat, segurament el que més repercussió ha tingut és el de la teva participació a First Dates. Vas acudir al programa de Cuatro a buscar l’amor i va fer molta gràcia que diguessis obertament que volies un catalanet. Ha passat temps, però encara molta gent t’identifica com la noia del catalanet i tu has arribat a crear-ne merchandising. És d’aquelles etiquetes que acaben cansant?
Molt, et juro que n’estic molt farta. Ara arriba l’època en què hauríem de tornar a fer la campanya dels barrets que vam fer amb el lema i no sé si vull fer-ho… No vull dir més que busco un catalanet. En el seu moment, jo acabava de trencar la meva relació i ja m’anava bé que el món sabés que estava soltera. Ara estic sola, he millorat la relació amb mi mateixa i no vull cridar als quatre vents que busco un catalanet. La marca em fa gràcia, en el fons, sobretot veure que s’ha creat tot un univers al voltant dels catalanets i ric molt quan em trobo el concepte a les biografies de certes persones a Tinder. Potser no em coneixen a mi, però coneixen aquesta marca.
Què passarà quan arribi el catalanet en qüestió a la teva vida? Bases molt el teu contingut en el teu dia a dia i, suposo, que arribarà un moment en què t’hauràs de plantejar si incloure aquesta parella al teu univers públic o no.
Crec que hi haurà un boom quan arribi el catalanet. L’ensenyaré públicament, és clar, sempre que ell vulgui. Amb l’últim noi amb qui vaig sortir, la relació va acabar en part per culpa de la meva expectació mediàtica. Jo era molt pública i ell no ho volia ser gens, es va trobar amb el meu univers i es va espantar quan va veure tot el que li venia perquè no volia acompanyar-me als esdeveniments i veia que em feien fotografies pel carrer… Ara he arribat a la conclusió que aquesta és una part de mi que hauran d’acceptar. També és cert que això té l’altra cara, que pot haver-hi gent que s’apropi a mi perquè vol fama.
Potser això explica per què la gran majoria de famosos acaben sortint amb altres famosos.
Suposo que sí, ja que és una manera que l’altre t’entengui. Jo no m’he embolicat amb cap influencer català perquè som pocs i no vull fer una guerra mundial amb coses estranyes. Crec que hi ha molts altres nois fora d’aquest món.
Quins projectes tens previstos per als pròxims mesos?
Ara mateix estic immersa en la preparació d’una secció nova de vídeos que em fa molta il·lusió. A mi m’agrada molt fer escapades a pobles de diferents racons de Catalunya i viure, allà, com una habitant més. He pensat d’aprofitar la festa major o una altra festivitat d’un poble per anar-hi, que m’integrin i fer una mica de turisme responsable per conèixer la cultura d’una altra manera. M’agradaria donar a conèixer aquestes coses de cultura catalana com les batalles navals, l’alfàbrega que llencen els solters d’Arenys de Mar…
