Ana Rosa Quintana ha aprofitat el 8-M per centrar l’editorial matinal en el feminisme. Com era d’esperar, la presentadora de Telecinco ha carregat de mala manera contra el govern espanyol per la polèmica votació de la reforma de la Llei del sí és sí. Vestida ella i les tertulianes de color lila, el discurs que ha deixat anar ja venia precedit per la crítica que va fer ahir mateix: “Ara no em sento identificada amb aquest feminisme queer“.
Com ha estat el discurs d’Ana Rosa aquest 8-M?
La icònica periodista s’ha quedat a gust en un al·legat en el que ha manifestat què pensa de la fracturació del govern espanyol en matèria de feminisme: “Recordem el 8 de març del 2018, quan milions de feministes de tota ideologia i condició vam sortir unides al carrer de manera espontània. Va ser la primera vegada que aquest programa no s’emetia perquè si les dones paràvem, s’havia de notar. Les pancartes no les sostenien polítiques, sinó dones de peu. Cinc anys després, el ministeri d’Igualtat intenta enterrar el feminisme clàssic”.
“Ara una part del feminisme diu feixista a l’altra per canviar una llei que beneficia als violadors. A favor han votat PSOE, la dreta i una part dels nacionalistes”, ha etzibat en una clara clatellada a Podemos. No contenta amb això, prossegueix: “La imatge de Belarra i Montero atrinxerades ahir a la banqueta blava va ser un avanç. A quina manifestació aniran avui aquestes dones? Encara que un sector intenti esborrar el que van fer les pioneres, tenim els drets que van aconseguir les nostres àvies, les nostres mares, les nostres filles i les nostres netes. No les esborrem”.
Deixant de banda les crítiques als polítics, però, la presentadora ha reconegut que encara queda molta lluita feminista a fer: “Dels 193 estats de l’ONU, només 16 tenen una dona com a cap del Govern. Ens topem amb un terra de gel perquè el 70% dels pobres del món són dones”.
Els teleespectadors ataquen el discurs d’Ana Rosa Quintana
Sembla lògic que part dels teleespectadors del programa hagin volgut criticar les seves paraules. Twitter s’ha omplert de missatges crítics cap a ella com: “Veure i sentir Ana Rosa dient que és feminista quan aprova que aquells que neguen la violència de gènere entrin en els governs és d’una hipocresia enorme. L’editorial centrada només en atacar la igualtat”, “Estem en un punt en el que Carmen Calvo defensa el mateix model de feminisme que Ana Rosa”, “La dona trans és una dona. Feliç dia de la dona a totes. Excepte a Ana Rosa que ella no és dona, és feixista” o “És increïble això d’El programa de Ana Rosa. Una cosa és la crítica que mereix tot govern i, una altra, la manipulació i parcialitat per interès. I que Ana Rosa i Inda donin exemple de moralitat és vomitiu”.
1
1
