L’any 2011, TV3 apostava per emetre una sèrie que marcaria una generació. Polseres Vermelles, la història d’un grup d’amics, hospitalitzats per diverses malalties, es convertirien en referents per a milers de nens que, en la seva mateixa situació, van trobar un punt de suport per mirar endavant i agafar embranzida per fer front a les malalties.
Creada per l’escriptor Albert Espinosa i sota la direcció de Pau Freixas, els sis amics dels Polseres van convertir-se en els protagonistes d’una història de superació que, més de quinze anys després, continua com a una de les sèries més estimades pels teleespectadors catalans. Es van emetre dues temporades amb un total de 28 capítols, però ara que ha passat més d’una dècada, els fans de la sèrie es poden preguntar què se n’ha fet dels protagonistes?
Àlex Monner, el líder de la colla
L’actor Àlex Monner va prendre un rol de lideratge a Polseres Vermelles. El seu personatge, el Lleó, feia dos anys que estava ingressat a l’hospital després que li amputessin la cama per culpa d’un càncer. És el veterà de la colla i qui inicia el moviment de creació del grup un cop coneix el seu company d’habitació.
Fa anys que l’Àlex continua vinculat al món de la interpretació, de fet, ha participat en produccions molt conegudes com Barcelona, nit d’estiu, Élite, Cites, La próxima piel, El llanto i aquest 2025 ha estat un dels protagonistes de La fúria. Al costat d’Ángela Cervantes -actriu catalana que també ha passat per sèries com Com si fos ahir i El mal invisible-, protagonitzen una obra que navega per la part més fosca de les relacions personals, abordant temàtiques sensibles com els abusos i la culpa.
Igor Szpakowski, el segon líder i membre d’una companyia de teatre
En els grups sempre acostuma a haver-hi més d’un líder. Tot i que en Lleó n’era el principal, el seu company d’habitació, el Jordi, va aconseguir fer-se amb un bon lloc. Interpretat per l’Igor Szpakowski, també tenia càncer i va ingressar a l’hospital perquè havien d’amputar-li la cama, d’aquí que la seva relació amb el Lleó sigui tan estreta. L’actor també ha continuat vinculat al món de l’actuació, amb pel·lícules com La por, sèries com Cites a TV3, Carlos, rey Emperador o La Catedral del Mar, i pel·lícules reconegudes com La próxima piel o El fotògraf de Mauthausen.
A més a més, forma part de la companyia de teatre barcelonina Dispunyia Complèxica amb Quim Gayà, Zúbel Arana i Genís Sendra que aquest març de 2025 han representat l’obra El Mercader al Centre Cívic Parc Sandaru.
Joana Vilapuig, la “noia” del grup
Dins el club dels Polseres hi havia espai per a la Cristina, l’única noia del grup, que vivia en una altra planta, però va aconseguir fer-se amb l’estima dels espectadors. La jove patia anorèxia i poder formar part d’aquest equip va ser un gran suport. Interpretada per la Joana Vilapuig, després del seu paper dins la ficció de TV3 ha format part de pel·lícules com El sitio de Otto o Palmeras en la nieve.
Dins la televisió els espectadors l’han vist en sèrie com Nit i dia, Cuéntame, Cites i més recentment Selftape. L’any 2024 va formar part de l’enorme elenc d’actrius de l’obra Juana de Arco, acompanyada de noms molt destacats en el panorama interpretatiu com Georgina Amorós, Katalin Arana, Macarena García, Lucía Juárez, Bea de Paz i Ana Polvorosa.
Mikel Iglesias, l’adeu més sobtat de la sèrie
Polseres Vermelles va marcar una generació d’espectadors, fidels al Fil de llum d’Andreu Rifé, la cançó més icònica de la sèrie. Un dels moments més emotius va ser l’adeu de l’Ignasi, el paper que interpretava el Mikel Iglesias. Per culpa d’un desmai a l’escola el van ingressar a l’hospital i poc després descobririen que tenia una patologia al cor. A l’inici no tenia molt bona relació amb el Lleó, però amb el temps va aconseguir fer-se amb una de les polseres del grup, tot i que acaba perdent la vida a quiròfan.
L’actor, però no ha deixat de treballar en diversos projectes tant cinematogràfics com de teatre. Entre ells obres com La próxima piel, Nieve Negra, Mientras dure la guerra, Benvinguts a la familia, Krampack i l’any 2024, Mai parlarem de nosaltres.
Marc Balaguer, el noi llest i sensible
Un altre dels nois que forma part del grup és el Toni, un nen molt i sensible. Tot i ser el més gran de la colla, acaba entrant a l’hospital després de patir un accident de moto. Té síndrome d’Asperger i el seu avi és qui se n’ocupa, però l’accident podria complicar-ho tot perquè el seu net havia agafat la moto sent menor. Interpretat per Marc Balaguer, aquest actor continua ben present en l’escena teatral catalana.
A la televisió ha passat per sèries com Cites, Todos mienten i Bojos per Molière, a TV3. També ha tingut temps per llargmetratges com 100 metros, Siempre he querido dirigir i Las leyes de la frontera. Aquest 2025 ha protagonitzat el monòleg teatral JUMP al Teatre Goya de Barcelona, una obra que navega a través d’un viatge personal des de la seva versió més petita fins a la maduresa adulta.
Nil Cardoner, el narrador que triomfa a ‘Com si fos ahir’
Es podria dir que el Roc interpreta el personatge imprescindible, si més no, és el narrador. Està en coma després de saltar d’un trampolí i comparteix habitació amb l’Ignasi, tot i que acaba desenvolupant una relació molt especial amb el Toni, amb qui es comunica mentalment. És el més petit del grup i tot que i no pot implicar-se directament dins la colla, acaba sent el punt d’unió dels Polseres Vermelles.
El seu paper l’interpreta Nil Cardoner, un actor que els espectadors de TV3 deuen tenir ben ubicat a Com si fos ahir pel seu paper de Marcel. Després de Polseres Vermelles no ha deixat de treballar, fent projectes com les sèries Les de l’hoquei i Alma. Al cinema ha participat a Mil cretins, Fènix 1123 o Boig per ella. Aquest 2025 ha estat el protagonista de l’obra de teatre Tot el que passarà a partir d’ara, una obra de Glòria Balañà que navega a través del dol personal i la superació de la mort d’un progenitor.
Tot un seguit de cares conegudes que han continuat amb la seva vida i altres projectes per prosseguir amb unes carreres interpretatives plenes d’èxits.
